El material dels inferns

L¡¯escena ¨¦s pintoresca: una jove, de genolls, est¨¤ fregant el terra com pot. S¡¯esfor?a a netejar la sang de les juntes de les rajoles, de la paret, dels poms¡­ Fa una setmana, uns sicaris van matar dos joves a l¡¯interior del pis, en un barri humil del Prat. Al primer el van disparar tant bon punt va obrir la porta, al rebedor. L¡¯altre jeia al sof¨¤ amb la seva xicota quan el van matar. La noia, que havia llogat una habitaci¨® al pis, va rebre un tret esbiaixat al coll, per¨° va sobreviure. Va passar el 2017 i va ser l¡¯¨²ltim episodi d¡¯una espiral de venjan?a entre narcotraficants.

La propiet¨¤ria del pis va haver de buscar-se la vida, va contractar la jove netejadora i entre totes dues van fregar les esquitxades, van llen?ar mobles i van polir rajoles fins que van deixar el lloc per habitar-lo de nou. ¡°S¡¯acostuma a encarregar a empreses privades, la neteja d¡¯aquestes coses¡±, expliquen fonts policials, tot i que algunes hi posen pegues. A tot estirar, el policia de torn pot recomanar a alg¨² de confian?a, si ¨¦s que en t¨¦, per a aquest tipus d¡¯enc¨¤rrecs. Despr¨¦s toca tornar a viure, a asseure¡¯s al sof¨¤, a creuar el rebedor i a mirar la tele una tarda qualsevol com si res no hagu¨¦s passat.

La dona del pis del Prat em va explicar en el seu moment que es plantejava anar al psic¨°leg. ?s dif¨ªcil que un doble assassinat et deixi com si res, ni tan sols als policies, que acostumen a veure¡¯n de tots els colors. ¡°Hi ha expressions, mirades que no oblides en la teva vida¡±, diuen fonts policials. ¡°L¡¯olfacte ¨¦s la mem¨°ria que m¨¦s es mant¨¦¡±, coincideixen diversos investigadors. Amb els anys i l¡¯experi¨¨ncia¡­ ¡°t¡¯acostumes a no mirar als ulls a una v¨ªctima, a no empatitzar-hi, a no voler saber per qu¨¨ li ha passat el que li ha passat, com ha estat, qu¨¨ ha sentit¡­¡±.

I, malgrat aix¨°, ¡°de vegades aquestes mirades tornen en els somnis, et persegueixen¡±. Treballen amb la cara m¨¦s crua de la realitat, amb el material que podria proveir l¡¯infern. Els assassinats com el dels joves del Prat no s¨®n gaire freq¨¹ents, per¨° ¨¦s menys estrany un accident de tr¨¤nsit amb nens atrapats, un su?cidi d¡¯un ca?ador que ha usat la seva arma a casa, o el pare que segresta el seu fill, el mata i despr¨¦s se su?cida¡­ ¡°Acabes plorant amb gent a la qual no coneixes de res¡±, afegeix un altre agent, sobre la seva feina. ¡°Podria escriure un llibre¡± ¨¦s una frase molt repetida entre els policies.

Un rep¨¤s als ¨²ltims t¨ªtols demostra que molts d¡¯ells ho fan. Marc Pastor, escriptor i membre de la policia cient¨ªfica dels Mossos, agafa la realitat i la ficci¨® a Els ¨¤ngels em miren (Amsterdam) i les passeja per una Barcelona negr¨ªssima. La mossa Anna Choy tria la viol¨¨ncia de g¨¨nere a Ma?ana puedes ser tu (Tibidabo Ediciones). Els periodistes Toni Mu?oz (Solo t¨² em tendr¨¢s (Pen¨ªnsula)) i Alfonso Egea (29 balas y una nota de amor (Alrev¨¦s)) recorren el crim m¨¦s rocambolesc dels darrers temps: l¡¯assassinat de Pedro Rodr¨ªguez a mans de la seva parella, Rosa Peral, i el seu amant, Albert L¨®pez. Els tres eren gu¨¤rdies urbans. El tamb¨¦ periodista Manuel Marlasca explica el cas del pederasta de Ciudad Lineal, Antonio ?ngel Ortiz, a Cazar¨¦ el monstruo por ti (Alrev¨¦s).

Anna t¨¦ 13 anys i mira des del p¨²blic amb admiraci¨® el seu pare, Jose Barroso. Ell ¨¦s un dels policies que ha participat en el llibre Mossos d¡¯Esquadra. Els casos de ficci¨® (Alrev¨¦s). Es va presentar amb il¡¤lusi¨® al concurs de relats que va convocar la instituci¨® i encara ara li costa de creure que el seu conte fos un dels 14 triats. Una hist¨°ria de robatoris en cases, aquest tipus de delicte cl¨¤ssic a Espanya (107.012 l¡¯any passat). ¡°Pura invenci¨®¡±, assegura Barroso despr¨¦s de la roda de premsa en la qual s¡¯ha presentat el llibre, sobre el seu conte. Amb el suport de la Generalitat, i coordinat per un altre mosso i escriptor, Rafa Melero, la intenci¨® ¨¦s que el ciutad¨¤ en pugui extreure consells de seguretat. Anna ha apr¨¨s una cosa molt b¨¤sica despr¨¦s de llegir al seu pare: cal passar la clau quan se surt de casa, no n¡¯hi ha prou de tancar la porta.

La narraci¨® de desgr¨¤cies humanes, els sempre criticats successos, acostumen a tenir ¨¨xit, tant ¨¦s el format que tinguin. S¨®n una font d¡¯informaci¨® i d¡¯inspiraci¨®. Per¨° per qu¨¨? No recomano a cap periodista de successos que pregunti gaire a l¡¯entorn: corre el risc de deprimir-se. ¡°Anem al cinema o al teatre per emocionar-nos amb les desgr¨¤cies del pro?sme, fins i tot amb viol¨¨ncia de tota mena. Llegim amb passi¨® relats de fets horribles, siguin A sang freda, de Truman Capote, les cr¨°niques de Vasili Grossman durant la II Guerra Mundial o les odes romanes a l¡¯anihilaci¨® de Cartago¡±, escriu el periodista Cristian Segura en el seu llibre La sombra del omb¨² (Lectio Ediciones). I recorre al fil¨°sof David Hume per trobar-hi una explicaci¨®: ¡°La passi¨® pot provocar dolor de manera natural, fins i tot si s¡¯excita amb la pres¨¨ncia simple d¡¯un objecte real. Per¨° si aquesta passi¨® ¨¦s polida, suavitzada i apaivagada, treballada per les arts m¨¦s delicades, llavors es converteix en l¡¯entreteniment m¨¦s elevat¡±.