Li deien Roda

A les taules de La Closerie des Lilas, la llegend¨¤ria brasserie situada a un extrem del bulevard Montpartnasse de Par¨ªs, hi ha marcats amb una petita placa els noms d¡¯alguns dels clients il¡¤lustres: Lenin, Orwell, Francis Scott Fitzgerald¡­ N¡¯hi falta un: ?tienne, o Esteve, Roda-Gil (1941-2004), fill de republicans exiliats, figura de culte de la m¨²sica pop i client assidu de La Closerie, que va ser el seu quarter general fins als ¨²ltims dies.

¡°Aqu¨ª conversava, bevia, escrivia, dibuixava i sedu?a¡±, recordava aquest dimecres, mentre hi sop¨¤vem, la seva bona amiga, la cineasta Charlotte Silvera.

Quatre dies abans de morir Roda-Gil, Silvera es va trobar a La Closerie amb ell i una de les seves cantants predilectes, amb qui havia aconseguit aquesta rara simbiosi que nom¨¦s un lletrista com ell ¡ªautor d¡¯alguns dels ¨¨xits musicals que han marcat la vida francesa dels ¨²ltims quaranta anys¡ª sabia aconseguir. La cantant era Vanessa Paradis, pr¨¤cticament descoberta per Roda-Gil, que li va escriure la lletra del seu primer i gran ¨¨xit, Joe le Taxi, l¡¯any 1987, quan Paradis tenia 14 anys. La n¨°mina d¡¯artistes que van cantar les can?ons de Roda-Gil ¨¦s un resum de la m¨²sica francesa contempor¨¤nia. Juliette Gr¨¦co, Barbara, France Gall, Fran?oise Hardy, Claude Fran?ois, Julien Clerc, Johnny Halliday, Louis Bertignac ¡ªalguns m¨¦s coneguts fora, d¡¯altres menys, per¨° tots essencials en la m¨²sica francesa moderna¡ª van interpretar els seus versos. Tamb¨¦ artistes internacionals como Roger Waters, Marianne Faithful¡­ o Julio Iglesias.

¡°El meu objectiu era destruir la ind¨²stria, per¨° resulta que era la ind¨²stria la que em pagava¡±, deia Roda-Gil

Roda-Gil, Paradis i Silvera es van trobar aquell dia a La Closerie des Lilas per rodar escenes del documental On l¡¯appelait Roda (Li deien Roda), dirigit per Silvera i estrenat l¡¯octubre del 2018. La pel¡¤l¨ªcula, que malauradament no es pot veure a les sales i mereixeria una difusi¨® m¨¦s ¨¤mplia, presenta un retrat subjectiu, impressionista, del lletrista que es descrivia a si mateix com un ¡°poeta industrial¡±.

Poeta, perqu¨¨ la seva vida consistia a escriure versos des que un dia, l¡¯any 1967, un debutant, Julien Clerc ¡ªel rocker mel¨°dic que acaba de celebrar els 50 anys de carrera¡ª, va preguntar en un caf¨¨ al costat de la Sorbona si alg¨² li podia escriure les lletres de les seves can?ons, i Roda-Gil es va oferir a fer la feina. Amb el par¨¨ntesi d¡¯una ruptura temporal als anys vuitanta, Clerc i Roda-Gil van formar una marca, un equip ben rodat, creadors de cl¨¤ssics com Si on chantait o C¡¯est comme ?a. Per¨° el poeta Roda-Gil es qualificava d¡¯¡°industrial¡± ¡ªi aix¨ª es treia import¨¤ncia¡ª, perqu¨¨ era conscient que treballava per a una ind¨²stria, la de la m¨²sica popular, i que la seva contribuci¨® era part d¡¯un engranatge molt m¨¦s gran.

Pot sembla estrany, vist des de lluny, que un lletrista adquireixi la import¨¤ncia que tenia Roda-Gil. Per entendre-ho, cal tenir en compte la tradici¨® de la can?¨® francesa, on la lletra no ¨¦s un mer complement, sin¨® que t¨¦ tant o m¨¦s pes que la m¨²sica. I cal tenir en compte, tamb¨¦, que ?tienne Roda-Gil no era un ¡®parolier¡¯ qualsevol. Les seves lletres, fins i tot les d¡¯aparen?a m¨¦s banal, tenen diversos nivells de lectura, estan plenes d¡¯al¡¤lusions i dobles sentits, s¨®n petits poemes a la vegada lleugers i amb espurnes de profunditat. ¡°Textos molt abstractes¡±, els descrivia Claude Fran?ois, int¨¨rpret, entre d¡¯altres, de la ¡®rodagiliana¡¯ Alexandrie, Alexandra, aut¨¨ntic himne de la m¨²sica disco francesa.

¡°La meva mare va viure la guerra, per¨° la de deb¨°. El meu pare va fer la guerra durant tres anys, i despr¨¦s la Resist¨¨ncia¡±, explica Roda-Gil al documental de Charlotte Silvera.

¡°Vivia a Antony [ciutat de la perif¨¨ria de sud de Par¨ªs] amb la seva mare. El seu pare ja havia desaparegut. Ell havia nascut en un camp de refugiats a Montauban [al sud de Fran?a]¡±, recorda Julien Clerc.

¡°?Qui era l¡¯?tienne?¡±, es pregunta l¡¯escriptor Philippe Sollers, amb qui solia coincidir a La Closerie des Lilas. ¡°L¡¯?tienne era Espanya en all¨° que Espanya t¨¦ de m¨¦s fonamental: l¡¯anarquia¡±.

Com conjugava el seu anarquisme ¡ªsempre va ser fidel als amics de la CNT i no es perdia cap mani de l¡¯1 de Maig¡ª amb el fet de treballar per a la ind¨²stria de l¡¯entreteniment de masses ¨¦s un dels temes que sobrevola la pel¡¤l¨ªcula. ¡°L¡¯?tienne no era m¨¦s que un rom¨¤ntic, un immens rom¨¤ntic. Sentia devoci¨® pel romanticisme de la pol¨ªtica. La idea de ser un poeta industrial era molt rom¨¤ntica¡±, recorda un altre bon amic, Roger Waters, ¨¤nima de Pink Floyd, amb qui Roda-Gil va crear l¡¯¨°pera ?a ira, sobre la Revoluci¨® Francesa.

¡°El meu objectiu era destruir la ind¨²stria, per¨° resulta que era la ind¨²stria la que em pagava¡±, deia Roda-Gil. Va ser un personatge, com es diria en angl¨¨s, ¡®larger than life¡¯, literalment ¡®m¨¦s gran que la vida¡¯: bohemi, contradictori, lapidari. Al documental ocupa la pantalla, la desborda. ¡°Calmem-nos: el que jo faig no ¨¦s poesia¡±, reconeix. En un altre moment, el protagonista ¨¦s a La Closerie des Lilas dibuixant, amb Vanessa Paradis al costat, i diu: ¡°Jo feia polaroides emocionals¡­ Feia dos tra?os i et juro que ning¨² podia sospitar que aquests dos tra?os m¡¯evocaven una situaci¨® o una emoci¨®¡±, diu. Parla dels dibuixos, per¨° podria estar parlant de les seves 747 can?ons.

¡°A difer¨¨ncia de Gainsbourg, Brassens, Barbara o Aznavour, ell no va cantar mai les can?ons en escena. Era un home a l¡¯ombra¡±, recorda, quinze anys despr¨¦s, al mateix lloc, Charlotte Silvera. ¡°Pero com Aznavour, que era armeni, Roda, que era catal¨¤, va escollir la llengua francesa per expressar-se¡±.

Trobar la seva tomba al cementeri de Montparnasse, on ¨¦s enterrat amb Nadine, la dona de la seva vida, ¨¦s una aventura. La secci¨® 6 de cementeri ¨¦s una jungla de l¨¤pides i panteons de totes les ¨¨poques. El guarda del cementiri ens explica amb un mapa com arribar-hi: cal situar-se a la cantonada sud-oest de la secci¨®, comptar 12 tombes verticals en direcci¨® nord i seguir un cam¨ª lleument inclinat. La tomba dels Roda-Gil s¨®n uns arbustos. Alg¨² hi ha posat un cartell del documental ¡®On l¡¯appelait Roda¡­¡¯. A prop hi reposen les restes de Cort¨¢zar i Baudelaire.