L¡¯extrema dreta contra Picasso
Un llibre reconstrueix els atacs de 1971 a llibreries i galeries de Madrid i Barcelona que celebraven el 90¨¨ aniversari del pintor
A finals de 1971, una dotzena de galeries i llibreries que exposaven obres i retrats de Pablo Picasso com a homenatge al seu 90¨¨ aniversari van ser atacades. Madrid i Barcelona van patir una s¨¨rie d¡¯accions planificades per la ultradreta contra la visibilitat del pintor: actes de poca intensitat com ara ruptura de vidres i llan?ament de pots de pintura vermella a les llibreries Antonio Machado, Visor i Cultart, de Madrid; la destrucci¨® completa dels gravats de la Suite Vollard exposats a la galeria Theo, tamb¨¦ d¡¯aquesta ciutat, i el llan?ament de c¨°ctels molotov que van arrasar la galeria Taller de Picasso i la llibreria Cinc d¡¯Oros, totes dues a Barcelona. El llibre Picasso en el punto de mira (Memoria Artium), escrit per la investigadora Nadia Hern¨¢ndez, recupera la mem¨°ria d¡¯aquests successos i els analitza en el context de l¡¯onada de viol¨¨ncia cultural que es va viure a diverses ciutats espanyoles des d¡¯aleshores. ¡°Els atacs van comen?ar l¡¯octubre i el novembre de 1971 contra la figura de Picasso. Despr¨¦s, van canviar el focus i els objectius, fins a 1975; van ser llibreries i editorials en una onada anticultural que va afectar m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯establiments¡±, destaca aquesta historiadora de l¡¯art especialitzada en col¡¤leccionisme.
Des que va abra?ar el Partit Comunista el 1944, Picasso va ser vist pel r¨¨gim com un agent de propaganda del comunisme internacional, i la seva obra m¨¦s c¨¨lebre, el Guernica, la imatge de la lluita contra el franquisme, es va guanyar el rebuig de les autoritats. ¡°A partir dels cinquanta es comen?a a reivindicar l¡¯artista, amb la idea de projectar una imatge d¡¯obertura a l¡¯exterior, per¨° no a l¡¯home i les seves idees¡±, afegeix Hern¨¢ndez. Un fet que es va prolongar fins als setanta, moment en qu¨¨ ¡°la q¨¹esti¨® es va radicalitzar a causa d¡¯esdeveniments pol¨ªtics que van acabar activant la viol¨¨ncia contra Picasso¡±, explica la historiadora, que ha consultat per al seu llibre la premsa oficial i la clandestina, documentaci¨® in¨¨dita com ara l¡¯arxiu personal de Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona de 1957 a 1973, dipositada a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya, i ha entrevistat personatges tan dispars com l¡¯ultradret¨¤ Blas Pi?ar i la filla del pintor Maya Picasso.
El llibre repassa la creaci¨® del Museu Picasso de Barcelona, inaugurat el 1963, una operaci¨® complexa en la qual la ciutat va acabar sent un vincle entre el r¨¨gim i el pintor. ¡°En la documentaci¨® de Porcioles apareix com va fer de mitjancer entre Picasso i el ministeri de Fraga Iribarne, i com va aconseguir inaugurar el museu i es va esfor?ar per ampliar-lo i aconseguir m¨¦s donacions de l¡¯artista¡±. Com la de 1970, de m¨¦s de 900 obres de joventut, entre les quals la s¨¨rie completa de Las Meninas, fet que va augmentar la seva popularitat i la seva visibilitat.
¡±En el seu 90¨¨ aniversari es va posar en evid¨¨ncia com d¡¯ins¨°lit era que se l¡¯homenatg¨¦s a tot Europa i que a Espanya fos com si no exist¨ªs. Per aix¨°, el Govern espanyol, amb Manuel Fraga Iribarne al capdavant, va elaborar una estrat¨¨gia de recuperaci¨® per donar una imatge positiva a fora¡±, segons l¡¯experta. Per¨° l¡¯extrema dreta va reaccionar, sobretot per l¡¯acci¨® de Blas Pi?ar ¡ªcreador el 1966 de Fuerza Nueva Editorial SA i el 1976, del partit radical Fuerza Nueva¡ª, que no suportava Picasso des que va caure a les seves mans una edici¨® alemanya de Sue?o y mentira de Franco, les petites imatges que Picasso va crear el 1937 per acompanyar el seu Guernica al pavell¨® espanyol de Par¨ªs. En una de les seves 18 vinyetes es pot veure el dictador amb un penis enorme copulant amb una truja. ¡°Els atacs parteixen d¡¯un error. Quan Pi?ar s¡¯assabenta que s¡¯exposen els gravats de la Suite Vollard a la galeria Theo, creu que s¨®n els mateixos dibuixos de Sue?o y mentira de Franco. He sentit tots els seus discursos i gaireb¨¦ sempre ataca Picasso. I cada vegada se succeeix un atac en una llibreria o galeria que l¡¯homenatgen¡±, assegura Hern¨¢ndez. A Theo van destruir les 24 obres que s¡¯hi exposaven. Van entrar, van emmordassar la secret¨¤ria i un estudiant que hi havia a la sala, van trencar els vidres i hi van llan?ar ¨¤cid i pintura. Pi?ar va ser acusat de ser-ne l¡¯instigador.
L¡¯ultradret¨¤ va mantenir l¡¯error tota la seva vida. ¡°En les seves mem¨°ries, escrites 40 anys despr¨¦s, dedica un cap¨ªtol a parlar del tema i diu, una altra vegada, que les obres exposades s¨®n les de les vinyetes, i justifica les seves accions dient que eren c¨°pies¡±.
A Barcelona, el 21 de novembre diversos c¨°ctels molotov destrueixen la sala Taller de Picasso. Al cap de dos dies, la llibreria Cinc d¡¯Oros ¨¦s tamb¨¦ destru?da. El Museu Picasso i la sala Gaspar es van salvar despr¨¦s que els responsables de Theo els avisessin des de Madrid. ¡°L¡¯Ajuntament va refor?ar la vigil¨¤ncia apostant la Gu¨¤rdia Civil a la porta¡±, explica Hern¨¢ndez, que recorda que Joan Ainaud de Lasarte, responsable dels museus de la ciutat, va demanar: ¡°Que cada visitant sigui un vigilant¡±. Per Hern¨¢ndez no hi ha dubte de la connexi¨® de tots aquests actes violents: ¡°L¡¯octubre de 1971 hi va haver una trobada dels diferents grups que hi van participar en una masia d¡¯Olot (Girona), on van ser entrenats per membres de la ultradreta italiana¡±.
L¡¯origen d¡¯aquesta investigaci¨® ¨¦s una col¡¤lecci¨® de gaireb¨¦ d¡¯un centenar d¡¯obres creades sobre uns tapets de cot¨®. ¡°El 1972, els amos de la sala Taller de Picasso van enviar, despr¨¦s de l¡¯atemptat, gaireb¨¦ un centenar de sobres amb aquestes peces de tela a artistes i creadors perqu¨¨ fessin una dedicat¨°ria de desgreuge a Picasso per a una exposici¨® a Vallauris, on el pintor va viure¡±. I tothom va respondre enviant aut¨¨ntiques obres d¡¯art en aquestes teles de 40 per 60, amb punta de 5 cent¨ªmetres feta a m¨¤.
¡°Van tornar per correu els tapets doblegats esquivant la censura del moment. El conjunt ¨¦s un tall transversal del panorama pict¨°ric de 1971¡±. Entre els artistes, Alexander Calder, Wilfredo Lam, Benjam¨ªn Palencia, Antoni Clav¨¦, Josep Maria Subirachs, Manolo Millares, Joan-Josep Tharrats, Antoni T¨¤pies, Modest Cuixart, Equipo Cr¨®nica, Joan Mir¨®, Arranz-Bravo, Joan Pon, Juan Genov¨¦s. Per¨° tamb¨¦ Pau Casals, Camilo Jos¨¦ Cela, Fernando Fern¨¢n G¨®mez i Rafael Alberti, que en va pintar sis, entre els quals, Una paloma para Picasso, que el seu amic malagueny no va arribar a veure mai perqu¨¨ va morir el 1973. ¡°Era un moment d¡¯efervesc¨¨ncia, menys mercantilista i m¨¦s solidari. Ara seria diferent¡±, rebla l¡¯autora.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.