Pau Riba: ¡°Espanya no s¡¯ha alliberat de l¡¯esperit de conquesta¡±

S¡¯acosten fastos a l¡¯agenda de Pau Riba. Dioptria (1969), primer ¨¤lbum del gran heretge de la Nova Can?¨®, compleix mig segle. Amb 19 anys, el preco? cantautor s¡¯inspirava en Bob Dylan, electrificava el seu discurs i sincronitzava l¡¯incipient rock espanyol amb la palpitaci¨® contracultural. Considerada la primera mostra del g¨¨nere cantada en catal¨¤, conqueria autom¨¤ticament la categoria de cl¨¤ssic i, en opini¨® gaireb¨¦ un¨¤nime, es convertia en una obra mestra encara insuperada.

Qu¨¨ ha fallat llavors en el rock catal¨¤ posterior? ¡°La categoria musical dels int¨¨rprets de Dioptria ¨¦s molt elevada, la seva factura no deixa escletxes¡±, explica Riba (Palma, 70 anys). ¡°Es tractava de demostrar que a Catalunya, a Espanya, es podia assolir un nivell musical internacional. Ens trob¨¤vem en un moment hist¨°ric rellevant¡±, prossegueix. ¡°El xoc entre cultura i contracultura, les noves drogues, l¡¯apoderament d¡¯una joventut fins aleshores submisa, gr¨¤cies, entre altres coses, al rock-and-roll i a l¡¯LSD, ens feien viure en estat de gr¨¤cia i curullaven les nostres motivacions. Les noves generacions incideixen en un moment bastant m¨¦s gris i intranscendent, almenys pel que fa a inspiraci¨® hist¨°rica, i, malgrat que han apr¨¨s i han millorat t¨¨cnicament un munt sobre nosaltres, sembla que alguns no aconsegueixen anar gaire m¨¦s enll¨¤ del que s¨®n els interessos merament comercials. Potser el moment no ¨¦s propici¡±.

Dioptria, que es reedita l¡¯abril per primera vegada en versi¨® facs¨ªmil ¡ªtamb¨¦ es publica un llibre que en desentranya la gestaci¨® i el recorregut vital de l¡¯autor fins al 1972¡ª, es va pensar en principi com a doble elap¨¦ i va veure finalment la llum en dos volums, publicats amb 12 mesos de difer¨¨ncia. En el primer, Riba ajustava comptes amb la fam¨ªlia mes¨°crata; en el segon, creava la seva, fugint de la civilitzaci¨® a l¡¯Arc¨¤dia de la utopia. ¡°Per a mi, la utopia hippy continua sent v¨¤lida i absolutament recomanable des del punt de vista ¨¨tic. L¡¯execrable de la fam¨ªlia no era la fam¨ªlia en si mateixa, sin¨® els valors amb qu¨¨ l¡¯envoltaven. El paternalisme, el masclisme, l¡¯autoritarisme, sobretot el que han patit, acceptat i adoptat les dones¡± opina.

Dues gires

L¡¯LSD i altres expansors mentals marcaven la difer¨¨ncia entre el primer i el segon volum de l¡¯¨¤lbum. Riba no fa escarafalls avui d¡¯aquesta embriaguesa: ¡°Continuo utilitzant les drogues sense fronteres, igual com utilitzo sand¨¤lies o gel de bany¡±.

El lis¨¨rgic no va evitar el naufragi de la utopia, ni que a finals dels setanta la seva carrera entr¨¦s en una recessi¨® progressiva. De fet, fa sis anys que no t¨¦ cap producte nou. ¡°Em sembla absurd obligar-se a crear quan el cos ja no ho demana, nom¨¦s per complir amb uns dubtosos c¨¤nons comercials o amb les expectatives dels que esperen determinats comportaments d¡¯un sense tenir en compte m¨¦s que el seu propi desig. Amb tot, no he parat d¡¯escriure al llarg d¡¯aquests anys¡±, diu.

Ai, els anys. Entre els 70 que ja gasta i el mig segle que ha complert Dioptria, s¨®n molts. Sobretot quan la salut es veu amena?ada, com li ha passat recentment. ¡°Sento que el meu cos sabr¨¤ aguantar i el meu cap vessa curiositat per saber com acabaran els reptes cient¨ªfics i filos¨°fics actuals. En l¡¯¨¤mbit pr¨¤ctic estic ocupad¨ªssim amb els preparatius de la gira dels 50 anys de Dioptria, que engega el 12 d¡¯abril a L¡¯Hospitalet, amb ajuda d¡¯un munt d¡¯amics guapos que s¡¯afegeixen a l¡¯efem¨¨ride: Kiko Veneno, Albert Pla, Pascal Comelade, Esperit, Vagina Dentata Organ, etc¨¨tera. D¡¯altra banda, estem ultimant els preparatius d¡¯un nou disc amb l¡¯Orchestra Fireluche, del qual tamb¨¦ hi haur¨¤ presentaci¨®. Seran dues gires, per tant: la que mira cap enrere amb amor i la que mira al futur amb il¡¤lusi¨®¡±.

Si el disc es va publicar llavors davant de l¡¯auge de l¡¯activisme en defensa d¡¯una identitat cultural oprimida pel franquisme, la seva exhumaci¨® transcorre enmig de proclames independentistes. ¡°Espanya no s¡¯ha alliberat de l¡¯esperit de conquesta associat als segles xv i xvi¡±, afirma. I, avui, on se situa Riba en aquest ordit? ¡°Sempre he estat independentista en tots els aspectes de la meva exist¨¨ncia: sempre he volgut independitzar-me, no dependre de totes aquelles coses que hagin pogut coartar les meves llibertats. I el franquisme coartava a sac. Aquesta ideologia segueix viva, i en ascens; el meu independentisme resplendeix m¨¦s que mai¡±.

Expert a ferir sensibilitats, amb Dioptria lesionava Riba la de la seva discogr¨¤fica i algunes m¨¦s. Les lletres de les can?ons s¡¯al?aven contra les coercions d¡¯origen burg¨¨s. En els temps presents, tan hipersensibilitzats, en qu¨¨ dir en veu alta segons quines coses pot sortir car ¡ªi Riba ja sap qu¨¨ ¨¦s estar entre reixes¡ª, s¡¯ho pensaria abans de dir prostituta a la protagonista de Vost¨¨? ¡°En absolut! No estic insultant ning¨²!... O ning¨² m¨¦s que una figura liter¨¤ria constru?da per mi com a met¨¤fora d¡¯una situaci¨®, un biaix social, perfectament criticable,¡± respon.