Club Editor: de Merc¨¨ Rodoreda a Eva Baltasar

El 1959, dos escriptors que havien tornat de l¡¯exili, un de M¨¨xic, Joan Sales (1948), i l¡¯altre de Xile, Xavier Benguerel (1954), van fundar Club Editor per donar continu?tat al Club dels Novel¡¤listes, creat quatre anys enrere sota el segell Aym¨¤, amb Joan Oliver i l¡¯ajuda financera de l¡¯armador F¨¨lix Escales. Havien transcorregut vint anys de la derrota republicana i el seu objectiu era recuperar la literatura catalana. El 31 de desembre de 1960, Sales va escriure a Benguerel: ¡°Hem de sostenir aquesta batalla vuit anys m¨¦s: aleshores en far¨¤ 30. Si aleshores veiem que el pa¨ªs segueix en aquest estat d¡¯indifer¨¨ncia pel que fa a la seva pr¨°pia llengua, ho deixarem c¨®rrer. Amb la mort en el cor, ja que ser¨¤ el frac¨¤s de tota la nostra vida; per¨° a un cad¨¤ver se l¡¯enterra, per molt que l¡¯estimessis en vida¡±.

Club Editor va contribuir en bona mesura al fet que els catalans no haguessin d¡¯enterrar el cad¨¤ver de la seva literatura. L¡¯editorial, dirigida ara per Maria Bohigas, neta de Sales, festeja els seus 60 anys exhibint un cat¨¤leg que inclou obres com Bearn, La pla?a del Diamant, La mort i la primavera, K. L. Reich o els contes de V¨ªctor Catal¨¤; i continua avui descobrint autores com Eva Baltasar (Permagel) mentre apuntala la seva aposta per la narrativa internacional: Alice Munro, Charlotte Delbo, Per Petterson o Lutz Steiler.

La donaci¨® recent de l¡¯arxiu Sales a la Fundaci¨® Rodoreda permet reconstruir la hist¨°ria de l¡¯editorial i els secrets del m¨®n editorial i literari de l¡¯¨¨poca. Dels documents in¨¨dits, destaquen els epistolaris de Benguerel, dels escriptors Lloren? Vilallonga i Ferran de Pol i els papers de N¨²ria Folch, l¡¯apassionada dona de Sales.

Benguerel havia de ser l¡¯administrador de l¡¯editorial, per¨° de seguida va haver de tornar a Xile per fer-se c¨¤rrec del seu laboratori farmac¨¨utic, i el 1966 va vendre per 175.000 pessetes la seva part a N¨²ria Folch, que ja des de 1963 treballava amb el seu marit. Els dos editors xifraven en poc m¨¦s de deu mil persones les que llegien en catal¨¤ i un sostre de 1.500 els qui compraven, en bona mesura per milit¨¤ncia catalanista, els llibres guardonats pels premis oficials. Per sortir d¡¯aquest cercle est¨¨ril, Sales volia evitar els autors que anomenava ¡°els ¨°rsides¡±, els quals va satiritzar en una c¨¨lebre quarteta seva: ¡°Tots aquests ¨¦ssers tan purs, / amb tots els seus ¨¤dhucs i homs/ i tan carregats de llurs, / ja m¡¯estan tocant els quelcoms¡±.

Un dels seus grans descobriments va ser Lloren? Villalonga, fins al punt que li va valer la broma de l¡¯escriptor Jaume Vidal Alcover, desmentida quan va ser descobert: ¡°Club Editor: un Villalonga, una traducci¨® i un rave¡±. Quan el mar? de 1961 l¡¯escriptor mallorqu¨ª Baltasar Porcel va parlar al matrimoni Sales de Bearn, Lloren? Villalonga es deia Lorenzo Villalonga, i era odiat pels catalanistes de l¡¯Escola Mallorquina i recolzat pel fil¨°leg Manuel Sanchis Guarner i joves com Porcel i Vidal Alcover. Avui ¨¦s fora de dubte que la primera versi¨® acabada de Bearn va ser la castellana que va presentar el 1956 als premis Nadal (l¡¯any d¡¯El Jarama) i al Ciutat de Barcelona (1957), on va quedar a dos vots d¡¯Una mujer llega al pueblo, de Mercedes Salisachs. Salvador Espriu, que havia llegit el mecanoscrit el 1955 (!), va comentar la novel¡¤la al mateix Villalonga, amic seu, sense referir-se a cap versi¨® catalana anterior. Una altra carta sobre Bearnde 1956, un cop ja publicat el llibre a Atalante, cont¨¦ una burla a Camilo Jos¨¦ Cela: ¡°Qu¨¦ lejos est¨¢n la agudeza y la finura psicol¨®gica de usted de la sanguinolenta ordinariez del tremendismo hoy al uso¡± (Tots dos es van escriure fins a la mort en castell¨¤.)

Sales, que pensava que Villalonga era ¡°un bon novel¡¤lista que escriu malament¡±, li va posar la fil¨°loga Aina Moll com a correctora i va crear ¡°la llegenda villalonguiana¡± per fer-li perdonar el seu passat falangista i vestir-lo amb unes falses arrels aristocr¨¤tiques per lligar el seu m¨®n a Il Gattopardo, del Pr¨ªncep de Lampedusa. L¡¯edici¨® tamb¨¦ va ser tempestuosa per la demanda de canvis (el m¨¦s greu, la supressi¨® de l¡¯ep¨ªleg ma?¨°nic) i per la passi¨® amb la qual N¨²ria Folch es va implicar, i que va donar peu que Porcel i Villalonga, amb molta mal¨ªcia, li donessin el malnom de mantis religiosa. N¨²ria Folch, en les anotacions que va fer a les cartes amb Villalonga (ell li va dedicar el desbarrat ¡°Alta i benem¨¨rita senyora¡±), ho explica. ¡°Jo ¡ªescriu N¨²ria Folch¡ª em vaig commoure, llegint-ho: nom¨¦s m¡¯avenia amb nois des de la m¨¦s remota inf¨¤ncia, sola amb tres germans m¨¦s grans, i si una noia era amiga d¡¯un noi tothom malpensava! Aquesta ha estat la principal creu de dona que he hagut d¡¯arrossegar; i vet aqu¨ª que tinc diversos justificants per escriure a cor obert a un AMIC: les maj¨²scules es deuen a la meva fam de tenir-ne i a la cortesia i gentilesa d¡¯en Villalonga que em despistaren, encegada com estava per la dita fam i per la il¡¤lusi¨® del meu zel de conversa¡­¡±.

La ploma de Villalonga acostuma a ser verinosa. Quan es baralla amb Aina Moll per les correccions, escriu a Sales: ¡°No sap com m¡¯agrada lo que li diu a Aina respecte al purisme literari¡­ En el meu concepte, el purisme respon a l¡¯actitud d¡¯aquells metges que fa quaranta anys que encarnen la guerra contra els microbis. Despr¨¦s s¡¯ha vist que no podem viure d¡¯aigua destil¡¤lada i que l¡¯esterilitzaci¨® i els antibi¨°tics condueixen a la par¨¤lisi infantil (que ataca ja els adults) i a l¡¯an¨¨mia¡±.

Els coloms i les veces

L¡¯amistat de Sales i Villalonga va ser ferma, malgrat les desavinences, com l¡¯edici¨® de La gran batuda, un llibre contra el m¨®n progressista, inclosos Picasso i Mir¨®. L¡¯autor accepta correccions per agradar a Molas o suprimir l¡¯escena on un personatge femen¨ª conserva un fetus dins un b¨°til de vidre despr¨¦s d¡¯un avortament. La supressi¨® ¡°oscureix el text i desvirtua els remordiments del narrador¡±. ¡°No m¡¯agrada ¡ªprotesta l¡¯autor¡ª condescendir tant amb les senyores burgeses (i en aix¨° m¡¯assemblo als hippies). Ja sap, Sales, que detest les coses barroeres ¡ªi buides¡ª del Camilo o Camelo J. Cela, per¨° no cal tampoc caure dins la novel¡¤leta rosa. Malgrat tot, obri com vulgui. Sempre ens hem escoltat i cedit m¨²tuament, cosa que ha arribat a donar un resultat positiu¡­ Tenc present que la Rep¨²blica perd¨¦ la guerra perqu¨¨ els republicans m¨¦s que combatre el feixisme, es combatiren entre ells¡±.

El 1960, entre les obres que concursaven al premi Sant Jordi, una va cridar l¡¯atenci¨® de Joan Fuster. S¡¯hi va presentar sota el t¨ªtol de Colometa, menyspreada per un dels membres del jurat, Josep Pla, perqu¨¨ li semblava cursi i amb nom de sardana. Sales escriu al seu soci, entusiasmat: ¡°La novel¡¤la d¡¯aquesta diu en Fuster que ¨¦s molt interessant perqu¨¨ pren per tema els anys de la fam a Barcelona, en un medi social d¡¯all¨° m¨¦s concret (la protagonista ¨¦s la viuda d¡¯un republic¨¤, de classe mitjana m¨¦s que modesta). Com a document d¡¯¨¨poca diu que ¨¦s molt bo. T¨¦ com a defectes, f¨¤cilment esmenables, el t¨ªtol COLOMETA, d¡¯una carrincloneria impossible, i alguns cap¨ªtols superflus, que caldria suprimir¡±. El t¨ªtol no va ser f¨¤cil de canviar: La pla?a del Diamant nom¨¦s sortia al principi i van dubtar entre Terrat a Gr¨¤cia, La senyora dels coloms, Vol de coloms i fins i tot L¡¯adroguer de les veces.

El premi Joanot Martorell era en mans de les editorials Aym¨¤ i Selecta. I Sales volia dominar un nou premi, a obra publicada. Quan el 1968 Lara va crear el premi Ramon Llull per premiar obres publicades des de 1952 que encara no haguessin estat tradu?des al castell¨¤, Club Editor es va endur els dos primers: Sales, amb la nova versi¨® d¡¯Incerta gl¨°ria, i Rodoreda, amb El carrer de les Cam¨¨lies. La tercera se l¡¯havia d¡¯endur L¡¯hereva de dona Obd¨²lia, de Villalonga, per¨° Lara va decidir suprimir el premi. Sales va dir a Villalonga que havia enviat Rodoreda per animar Lara que el don¨¦s una tercera i ¨²ltima vegada. ¡°A la Rodoreda en Lara li va explicar que si plegava el premi era perqu¨¨ estava profundament dolgut del poc cas que havien fet de la seva iniciativa els grans savis catalanistes de Serra d¡¯Or, Tele/Estel i Destino; que al capdavall ell ¨¦s andal¨²s i havia volgut crear aquest premi per fer-se simp¨¤tic als catalanistes, per¨° que aquests li havien fet el silenci. Cal recordar que en Lara t¨¦ m¨¦s ra¨® que un sant; majorment que Serra d¡¯Or i Tele/Estel, tot silenciant el Ramon Llull, han dedicat com qui diu n¨²meros extraordinaris a qualsevol Cigala d¡¯Or de can Toni Gros i a qualsevol prevere que hagi publicat un ramillet de goigs a la Mare de D¨¦u de l¡¯Empenta¡±.

L¡¯¨¤nim de Sales era fluctuant: ¡°Els set milions que parlen la gloriosa llengua, etc., ¡ªescriu a Benguerel¡ª volen m¨¤rtirs, volen rafaels de casanoves que perdin batalles, volen Companys que afusellin, volen mossens cintos que es morin a la mis¨¨ria, etc., etc., aix¨° ¨¦s la p¨¤tria! Aix¨° ¨¦s la rep¨¤tria!¡±. I segueix: ¡°Es tracta d¡¯aix¨° de ser sempre uns oprimits, de plorar ll¨¤grimes tot ballant sardines, vull dir sardanes. En lloc de generals, volen dencassos [DENCAS]que organitzin sis d¡¯octubres i volen esquerrrrres rrrrrrepublicanes de Catalunya que ensorrin el pa¨ªs, perqu¨¨ com m¨¦s ensorrats, m¨¦s oprimits, m¨¦s ll¨¤grimes podem vessar sobre les tombes flamejants¡±.

La brutal fallida de l¡¯Ifac

El 7 d¡¯agost de 1969 el terra s¡¯enfonsa sota els peus de Sales. L¡¯editor ho explica en una carta a Bernard Lasfargues, traductor al franc¨¨s d¡¯Incerta gl¨°ria i uns dels contactes amb Gallimard. La distribu?dora Ifac havia fet fallida, arrossegada per Edicions 62. ¡°Al moment de la fallida, Ifac ens devia 1.765.000 pessetes; en pagar tots els nostres deutes, ens hauria quedat gaireb¨¦ un mili¨® com a reserva, cosa que hauria donat al Club una solidesa econ¨°mica de lluny ben merescuda... i encara contents perqu¨¨ ¨¦s Banca Catalana qui ens ha donat un pr¨¦stec per sortir del fons de l¡¯abisme¡±. ¡°Totes les reflexions que fa entorn del crac d¡¯Edicions 62, que ha arrossegat Distribu?dora Ifac ¡ªescriu a Villalonga¡ª, s¨®n el mateix sentit com¨² ¡ªel menys com¨² dels sentits¡ª; ll¨¤stima que, precisament per ser unes veritats com un temple, no es poden dir en p¨²blic¡±. Edicions 62 havia obligat Ifac a comprar en ferm grans estocs dels seus llibres que havien quedat invenuts: ¡°Figura que Distribu?dora Ifac deu a Edicions 62,13 milions de pessetes, i en els seus magatzems hi ha llibres d¡¯Edicions 62 per valor de 12 milions¡­¡±.

Apostes i recompres

Despr¨¦s de la mort de Sales, N¨²ria Folch pren el comandament de l¡¯editorial de 1983 a 1989, ¨¨poca en qu¨¨ destaquen l¡¯edici¨® de La mort i la primavera, l¡¯obra inacabada de Rodoreda, i un inesperat ¨¨xit de vendes, Moss¨¨n Tronxo, de Josep Maria Ballar¨ªn. La tercera etapa de l¡¯editorial s¡¯inicia quan la compra Columna. La quarta, quan Planeta adquireix Columna i, amb ella, Club Editor. Maria Bohigas va veure que all¨° no funcionava i amb l¡¯ajuda d¡¯un soci, Josep Cots, d¡¯Edicions de 1984, va recuperar l¡¯editorial, fins que, set anys m¨¦s tard, la neta de Sales va decidir fer-se¡¯n c¨¤rrec en plena propietat.

Maria Bohigas, criada a Fran?a, havia estudiat filologia a Barcelona el 1987 i va veure que a la ciutat pocs llegien autors com Villalonga, Blai Bonet o Sales. Per aix¨°, diu, ¡°el meu primer repte, quan vaig reprendre l¡¯editorial, va ser donar a con¨¨ixer la part m¨¦s v¨ªvida d¡¯una literatura que, cinquanta anys despr¨¦s, segueix sent un fibl¨® que no deixa fossilitzar-te en el confort intel¡¤lectual, sin¨® que est¨¤ q¨¹estionant, que est¨¤ empenyent, en una actitud no de provocaci¨®, sin¨® d¡¯insubordinaci¨®¡±.

Al mateix temps, el seu programa era acompanyar els autors esmentats amb els seus equivalents d¡¯altres literatures, esquivant l¡¯anglosaxona, que copava el centre de l¡¯edici¨®, i apostant per les lletres perif¨¨riques: ¨¤rab, israeliana, russa i brasilera. ¡°Evidentment, em va anar malament. Ho reconec. Club Editor no existia i el clima no era l¡¯adequat. Ara s¨ª que ho ¨¦s, afortunadament¡±. La primera campanada la van tenir el 2008 amb les cartes Rodoreda-Sales.

L¡¯editora creu que hi ha hagut un canvi molt positiu a Catalunya, gr¨¤cies en part als clubs de lectura promoguts per les llibreries i biblioteques p¨²bliques. I a les noves tecnologies: ¡°Avui, una piulada de Quim Monz¨® pot fer obrir les ales a L¡¯arrencacors de Boris Vian¡±.

¡°Formem part d¡¯un pa¨ªs que no ha assolit mai l¡¯1% per a la cultura, un ¨ªndex fins i tot baix a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica. Hem de recordar que s¡¯han perdut hores lectives de literatura a les escoles quan era conseller Ernest Maragall, ara candidat a l¡¯alcaldia de Barcelona per ERC. Tots els grups pol¨ªtics coincideixen a no donar import¨¤ncia a la import¨¤ncia de la cultura. I aix¨° ¨¦s un drama¡±, assegura. La crisi, en la seva opini¨®, ¡°va tombar les biblioteques escolars i a partir de l¡¯ESO s¡¯abandona la promoci¨® de la lectura. Els fons dels llibres a la xarxa de biblioteques ¨¦s pobre, hi ha poca adquisici¨®¡±. I no veu gaire clares segons quines coses del futur: ¡°Els canvis de costums i d¡¯est¨ªmuls necessiten una pol¨ªtica cultural que avui no es fa. Si aquesta minoria lectora de joves que ha existit a totes les ¨¨poques no troba qui els hi acompanyi, segur que tindran altres aficions. No es tracta d¡¯evangelitzar masses de joves a qui se¡¯ls en fum la literatura, sin¨® que la troben en condicions favorables.

Nou moderns ja cl¨¤ssics

La travessia vital de Club Editor ha estat dura, per¨° sempre esquitxada per ¨¨xits incontestables de les lletres catalanes, tots uns cl¨¤ssics moderns. Alguns d'aquests vuitmilpodrien passar pels t¨ªtols seg¨¹ents:

Incerta gl¨°ria, de Joan Sales. Amb nom¨¦s cinc edicions entre 1956 i 1981, abans de 1971 nom¨¦s se n'havien venut 7.800 exemplars. Rebre el premi Ramon Llull va comportar 35.000 exemplars m¨¦s, a banda dels que sortien amb l'edici¨® de les Millors Obres de la Literatura Catalana (MOLC), que publicava Edicions 62. L'edici¨® consecutiva a la mort de Joan Sales, del 1984, era de 3.000 exemplars i va tardar 15 anys a exhaurir-se. La de 1999, de 2.000 exemplars, encara no s'havia exhaurit del tot el 2007. El gran salt vingu¨¦ llavors: nom¨¦s entre 2008 i 2018 (i amb adaptaci¨® cinematogr¨¤fica el mar? del 2017), se n'han venut 21.000 exemplars. Ara es traduir¨¤ al xin¨¨s.

El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis. Tradu?da pel mateix Sales, fou el primer gran ¨¨xit de l'editorial, en el marc de l'¨¨xit de la novel¡¤la cat¨°lica. Entre 1959 i 1980 se'n van fer nou edicions: 17.500 exemplars venuts. El 2018, amb versi¨® revisada, s'ha recuperat.

Bearn, de Lloren? Villalonga. Un dels t¨ªtols emblem¨¤tics de la casa. Entre 1961 i 1983 se'n van vendre 31.000 exemplars, fruit de 13 edicions.

La pla?a del Diamant, de Merc¨¨ Rodoreda. Un supercl¨¤ssic de Club Editor. Les 27 edicions entre 1962 i 1983 es van traduir en 112.000 exemplars. Vendes a banda fruit de la seva pres¨¨ncia a la MOLC o una edici¨® especial maj¨²scula de La Caixa de 1981, les tirades de Club Editor demostren com ha anat creixent en prestigi i popularitat: eren de 2.000 exemplars fins al 1971, de 5.000 fins a 1978 i, des de llavors, de 10.000 exemplars.

K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella. Un dels llibres catalans paradigm¨¤tics de l'anomenada literatura concentracion¨¤ria. Entre 1963 i 1983 se'n van vendre 9.400 exemplars.

Cartes completes (1960- 1983). Merc¨¨ Rodoreda / Joan Sales. La correspond¨¨ncia, a cura de Montserrat Casals, va ser tot un senyal de la import¨¤ncia d'ambdues figures liter¨¤ries: 2.400 exemplars venuts.

Un film (3.000 metres), de V¨ªctor Catal¨¤. El 2015 comen?aria, amb aquesta novel¡¤la, el revival de Caterina Albert: 3.000 exemplars, la mateixa xifra que Tots els contes I, de 2018.

La mort i la primavera, de Merc¨¨ Rodoreda. La nova edici¨® de 2017, amb postfaci d'Arnau Pons, de la inacabada novel¡¤la va ser un inopinat ¨¨xit: 4.500 exemplars venuts.

Permagel, d'Eva Baltasar. La primera novel¡¤la de la poetessa, publicada l'any passat, ha estat un dels darrers grans fen¨°mens de les lletres catalanes: 15.000 exemplars venuts.