La feina invisible

Pot haver-hi qui es pregunti per qu¨¨ El cam¨ª dels esbarzers, una col¡¤lecci¨® de relats d¡¯Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) que ¨¦s una novel¡¤la atomitzada, passa a Sandville, un poble qualsevol a l¡¯interior de l¡¯Am¨¨rica profunda, per¨° aleshores convindria recordar que Cesare Pavese considerava la literatura nord-americana com un prisma per enfocar m¨¦s b¨¦ el seu Piemont de la postguerra. Conseq¨¹entment, la melodia que sona a la mem¨°ria quan es llegeix El cam¨ª dels esbarzers s¨®n altres llocs literaris espec¨ªfics que tamb¨¦ han esdevingut territori de proves per submergir-se en la profunditat de la condici¨® humana: Sandville, per¨°, no ¨¦s el cruel Knockemstiff de Ray Pollock ¡ªa pesar que la foscor i la s¨°rdida realitat no hi s¨®n absents¡ª, sin¨® que sembla alimentar-se m¨¦s de la buidor, i de la bellesa turbulenta, de les aldees de Carson McCullers, o, sobretot, del clima, la naturalesa i les hores de calma sinistra que Sherwood Anderson s¡¯invent¨¤ a Winesburg, Ohio, llibre de contes amb ¨¤nima de novel¡¤la, tamb¨¦, on un periodista local vol ser escriptor i narrar els secrets del seu poble natal: ¡°Escriu com si el m¨®n s¡¯estigu¨¦s cremant¡±, li recalca l¡¯home de la gasolinera; o ¡°Apr¨¨n a escriure el que pensa la gent, no el que diu¡±, li recomana m¨¦s tard la mestra d¡¯escola. Per sort, per¨°, el consell que segueix l¡¯aprenent d¡¯escriptor ¨¦s el que li dona un metge vell i fracassat: ¡°La idea ¨¦s senzilla, tan senzilla que, si no vas en compte, podries oblidar-la. Consisteix en aix¨°: tothom ¨¦s Jesucrist i tothom acaba sent crucificat¡±.

I, com si Dalmau el tingu¨¦s ben present a l¡¯hora de dibuixar el mapa de Sandville, tots els habitants d¡¯El cam¨ª dels esbarzers passen a ser unes pobres v¨ªctimes heroiques amb unes vides que mereixen ser observades amb atenci¨®, susceptibles d¡¯esdevenir una bona hist¨°ria. I aquesta hist¨°ria es vincula i es relaciona amb la dels altres ve?ns, i qui protagonitza un conte passa a ser circumstancial en un altre perqu¨¨ tots i cadascun, ja sigui en un primer pla o d¡¯esquitllentes, s¨®n protagonistes d¡¯aquesta col¡¤lecci¨® de contes, que no perd mai de vista la relaci¨® entre l¡¯individu i la societat, i que s¡¯acaba convertint en el triomf de la narraci¨® de la hist¨°ria de tot un poble.

EL CAM? DELS ESBARZERS

Alba Dalmau
Angle Editorial
208 p¨¤gs. 16,50 eu.

Dalmau narra el ritme adormit d¡¯una aldea, la seva vida silenciosa i ¨¤tona, la commoci¨® que representa que els viatgers d¡¯un autob¨²s que s¡¯avaria enmig del poble, una tarda d¡¯agost de molta calor, desdenyin la llimonada que se¡¯ls ofereix per refrescar-se; o descriu la intimitat d¡¯unes vides rutin¨¤ries tan sotmeses al costum que sembla que repetissin de manera determinista els errors dels pares i els avis, i que no perdonen de cap de les maneres, per exemple, que una de les seves habitants s¡¯aparti ocasionalment de l¡¯¨°rbita establerta, visiti els seus parents de Nova York i en torni ¡°amb vestits massa llampants¡±; o, com si obr¨ªs la porta de les seves habitacions i hi tafaneg¨¦s d¡¯inc¨°gnit, es fixa en les retic¨¨ncies, la mal¨ªcia, els desitjos i l¡¯enveja que gestionen els moviments d¡¯amagat de la gent insatisfeta, unes trag¨¨dies secretes que assoleixen la transcend¨¨ncia d¡¯una ¨¨pica privada sense perdre mai de petja el quotidi¨¤ ni caure en l¡¯altison¨¤ncia. A El cam¨ª dels esbarzers se sap el que s¡¯espera, per¨° la mirada de Dalmau, com si enseny¨¦s a mirar el que nom¨¦s ella veu, sempre sorpr¨¨n, com se sorpr¨¨n el nen miop que, una vegada estrena les ulleres, redescobreix el m¨®n, o la sogra i la nora que deixen enrere la indifer¨¨ncia que m¨²tuament es manifesten gr¨¤cies a la casualitat que els fa descobrir que totes dues s¨®n unes lectores constants.

?s possible que despr¨¦s de llegir El cam¨ª dels esbarzers el lector vulgui saber d¡¯on ve Alba Dalmau, i procuri descobrir-ho anant al seu llibre anterior, Est¨¤ndards (2017), onze contes que s¨®n onze variants sobre la vida sentimental ¡ªi la imaginativa, o fantasiosa¡ª de les parelles i el que passa per sota de la superf¨ªcie de l¡¯amor i el desamor: aleshores ¨¦s f¨¤cil entendre que el despullament de la prosa, la frescor descriptiva, l¡¯atenci¨® delicada, subtil i sensible cap als detalls reveladors ¡ªl¡¯admirable capacitat de ¡°convertir en literatura les coses m¨¦s vulgars, com un gest o un nom¡±, tal com es diu a Maybe you¡¯ll be there¡ª, la feina invisible realitzada sobre la mat¨¨ria narrada i les eines verbals que es fan servir, i que a El cam¨ª dels esbarzers funciona amb una minuciosa efectivitat, no surten del no-res, sin¨® que ja hi eren de manera ben not¨°ria a Est¨¤ndards.