La procession¨¤ria retrocedeix despr¨¦s de cr¨¦ixer sense control quatre anys

¡°?s una barbaritat la quantitat de procession¨¤ria que hi ha. Quan vas caminant se'n veu molta pel terra, les erugues van com si fos un tren. I els arbres n¡¯estan plens¡±, explica la Carme, que regenta una casa rural prop de Solsona, una de les zones m¨¦s afectades per la plaga, a m¨¦s del Bergued¨¤. Jordi Pellicer, el president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Agroturisme d¡¯aquesta comarca afegeix que la problem¨¤tica ¨¦s m¨¦s molesta durant dues o tres setmanes, normalment, a l¡¯inici de la primavera, quan les erugues surten del niu dels arbres, baixen pel pi i caminen en process¨® fins al bosc per enterrar-se i convertir-se en papallones.

M¨¢s informaci¨®n

La plaga procession¨¤ria al Solson¨¨s, en imatges

La plaga de la procession¨¤ria comen?a a retrocedir despr¨¦s de quatre anys d¡¯un creixement exponencial. Segons l¡¯¨²ltim balan? de la Generalitat, corresponent a l¡¯any passat, la procession¨¤ria afecta una de cada sis hect¨¤rees de pi, ¨¦s a dir, 120.000 d¡¯un total de 725.000 hect¨¤rees. La xifra ¨¦s lleugerament inferior al m¨¤xim de 160.000 hect¨¤rees a qu¨¨ es va arribar el 2017, per¨° multiplica per quatre el m¨ªnim registrat el 2013 (35.000). El canvi clim¨¤tic i la suspensi¨® de les fumigacions durant dos anys per problemes legals van disparar la plaga, que els experts consideren encara fora de control.

Malgrat tot, els empresaris rurals han notat una disminuci¨® de la procession¨¤ria aquest hivern. L¡¯extensi¨® de la plaga pot variar d¡¯un any a l¡¯altre, depenent, b¨¤sicament, del clima i de si s¡¯han aplicat tractaments. La intensitat de les fumigacions els darrers tres anys ¡ªvan abastar 20.000 hect¨¤rees¡ª est¨¤ comen?ant a donar resultats, per¨° encara s¨®n insuficients. ¡°En l¡¯¨¤mbit forestal no hi ha cap possibilitat de controlar-la a mitj¨¤ termini. Els tractaments nom¨¦s es fan en un nombre concret d¡¯hect¨¤rees, per falta de recursos. Als llocs on s¡¯apliquen, funcionen, per¨° no s¡¯arriba a tot arreu¡±, admet el bi¨°leg David Guix¨¦, un investigador del Centre de Ci¨¨ncia i Tecnologia Forestal de Catalunya. Tot i aix¨°, els experts coincideixen en el fet que, com que es tracta d¡¯una esp¨¨cie aut¨°ctona, l¡¯objectiu no ¨¦s erradicar-la, sin¨® controlar-ne els pics de poblaci¨®.

La procession¨¤ria ¨¦s una papallona end¨¨mica que, en la seva fase d¡¯eruga, pot augmentar de poblaci¨® i afecta els arbres perqu¨¨ es menja les fulles i en causa la defoliaci¨®. Ataca, b¨¤sicament, la pinassa i el pi blanc. Per¨° el que m¨¦s preocupa els experts s¨®n els efectes nocius en els ¨¦ssers vius. ¡°Els p¨¨ls de les erugues poden causar urtic¨¤ria o trastorns respiratoris en els nens. Tamb¨¦ ¨¦s perill¨®s per als animals, ja que de vegades els gossos llepen les erugues o les ensumen i aix¨° els pot causar al¡¤l¨¨rgia i una inflor a la llengua que pot arribar a ser mortal¡±, adverteix Jorge Heras, el responsable de sanitat forestal del Departament d¡¯Agricultura.

Per¨° tamb¨¦ hi ha uns efectes col¡¤laterals en l¡¯economia local de les zones amb m¨¦s afectaci¨®, que s¨®n les comarques de l¡¯interior, com el Bergued¨¤, el Solson¨¨s o la Cerdanya. ¡°La gent prefereix no anar a les ¨¤rees amb procession¨¤ria, ja siguin turistes, boletaires o ca?adors. I, a m¨¦s, les ramaderies tamb¨¦ es veuen afectades¡±, afegeix Heras.

En l¡¯extensi¨® de la plaga, el canvi clim¨¤tic hi ha jugat un paper clau. ¡°El pitjor s¨®n les altes temperatures a la tardor, perqu¨¨ ¨¦s important que faci fred perqu¨¨ mati les erugues quan s¨®n petites i abans que facin la bossa de protecci¨®¡±, explica Heras. Les temperatures elevades tamb¨¦ estan obrint pas a la procession¨¤ria cap a l¡¯alta muntanya. Si fins fa poc les erugues es mantenien per sota dels 1.000 metres de cota, durant els darrers anys s¡¯han detectat en boscos a 1.700 metres d¡¯altitud.

Els experts coincideixen que les fumigacions s¨®n l¡¯¨²nic m¨¨tode efectiu per controlar la plaga, per¨° aix¨° t¨¦ un cost. Des del 2016 la Generalitat hi ha invertit prop d¡¯un mili¨® d¡¯euros anuals, i ha triplicat la xifra dels darrers anys, tot i que el 2013 i el 2014 es van suspendre les fumigacions per problemes amb la normativa europea, cosa que va permetre que la procession¨¤ria s¡¯estengu¨¦s a pler i se¡¯n tripliqu¨¦s l¡¯extensi¨® ocupada. ¡°Quan hi ha un any que no s¡¯ha fet el tractament es veuen m¨¦s nius i aix¨° causa una sensaci¨® lletja. Demanem que cada any es facin m¨¦s tractaments i en m¨¦s hect¨¤rees, per¨° la Generalitat ens diu que el pressupost ¨¦s el que ¨¦s i que fan el que poden¡±, lamenta l¡¯empresari rural.

Per¨° com que les fumigacions nom¨¦s arriben a una sisena part de les zones afectades, el Centre Tecnol¨°gic Forestal ha engegat paral¡¤lelament altres tractaments a menor escala, com replantar la primera l¨ªnia dels boscos (on la procession¨¤ria posa els ous) i substituir els pins per roures i alzines. Tamb¨¦ es busca augmentar la poblaci¨® de depredadors, com les ratapinyades i altres aus, instal¡¤lant-los nius i cavitats perqu¨¨ se situ?n a les zones amb pres¨¨ncia d¡¯erugues.