Torra pagar¨¤ m¨¦s a qui construeixi pisos socials en barris rics

L'equip del president de la Generalitat, Quim Torra, va defensar dilluns el seu decret d'habitatge, criticat per les entitats i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, perqu¨¨ tindr¨¤ en compte el preu del s¨°l dels barris per promoure pisos socials. El conseller de Territori, Dami¨¤ Calvet, va assenyalar que l'objectiu del decret ¨¦s fomentar la promoci¨® d'habitatge assequible entre operadors p¨²blics i privats. Per aix¨°, l'administraci¨® pagar¨¤ la difer¨¨ncia entre el que al promotor li costi construir pisos socials a qualsevol barri (encara que sigui de renda alta), i el lloguer o hipoteca que les fam¨ªlies adjudicat¨¤ries puguin assumir.

Fins ara hi havia tres tipus, tres m¨°duls, d'habitatge social: de r¨¨gim especial (per a fam¨ªlies amb rendes molt baixes), de r¨¨gim general (per a rendes baixes) o concertat (per a rendes moderades). I Catalunya estava dividida en quatre zones, amb preus de construcci¨® per cadascuna d'elles (perqu¨¨ no ¨¦s el mateix construir habitatge social a Barcelona que a Balaguer, perqu¨¨ el s¨°l a la capital t¨¦ un cost molt superior).

La idea que recull el pol¨¨mic decret ¨¦s que hi hagi un sol tipus d'habitatge social. I que el que definir¨¤ el cost de construcci¨® ser¨¤ el preu del s¨°l, els costos de construcci¨® i un ¡°factor de localitzaci¨® que permetr¨¤ corregir a l'al?a el preu de venda b¨¤sic¡±. Aix¨° ¨¦s, si en un barri ric el s¨°l ¨¦s molt car i al promotor no li surt a compte construir-hi pisos socials, el preu de venda o lloguer podr¨¤ ser m¨¦s alt. Per¨°, com que les fam¨ªlies que tenen dret a pisos socials tenen rendes limitades, la difer¨¨ncia que no puguin pagar l'assumir¨¤ l'administraci¨®.

¡°El preu m¨¤xim de renda o venda d'un pis no pot estar per sota del preu que costa fer-lo. I com que volem que els operadors p¨²blics i privats puguin fer habitatge social, cal definir b¨¦ el preu del m¨°dul, que fa 12 anys que est¨¤ congelat¡±, va defensar el conseller Calvet. I va afegir: ¡°La Generalitat cobrir¨¤ el que no puguin pagar respecte al m¨°dul¡±, via ajudes al lloguer de la Generalitat (l'¡°aval lloguer¡±) o a trav¨¦s del Consorci, en el qual participen el Govern i l'Ajuntament de Barcelona.

¡°Amb aquest decret fem possible el 30%¡±, va defensar sobre la modificaci¨® urban¨ªstica aprovada per Barcelona que obliga els privats a destinar un 30% de les seves promocions a habitatge assequible. La interpretaci¨® de Colau, err¨°nia segons Calvet, ¨¦s que en parlar de barris, nom¨¦s els rics podran optar a habitatge social als barris rics.

Preguntat per si, amb aquesta f¨®rmula a l'administraci¨® no li acabar¨¤ costant molt car fer habitatge social, Calvet va respondre: ¡°Les pol¨ªtiques d'habitatge, com les del transport p¨²blic, s¨®n deficit¨¤ries per definici¨®¡±.

En la mateixa l¨ªnia de fomentar la promoci¨® com sigui, el decret fixa que els futurs habitatges de protecci¨® tindran qualificaci¨® permanent, perqu¨¨ no es puguin vendre i es perdi patrimoni p¨²blic. Per¨° exclou els habitatges socials en s¨°l privat: ¡°Les promocions d'habitatge social en s¨°ls privats no han de tenir qualificaci¨® permanent, ho hem de posar f¨¤cil [als privats], no dif¨ªcil¡±, va manifestar Calvet.