Barchinona poderosa

La ciutat de Barcelona ha basat sempre el seu poder en el mar des que es va fundar al segle I a. C. per romans en un lloc estrat¨¨gic de la costa. Al final de l'imperi va veure refor?at el seu paper al segle V quan l'excol¨°nia va passar a ser seu del bisbat. I aix¨ª fins al segle XII, quan el comer? arribat via mar¨ªtima es va convertir en el seu principal motor de desenvolupament i va convertir Barchinona (com es deia la ciutat en aquest per¨ªode) en un lloc on comerciants de tot el Mediterrani portaven productes, idees i coneixements. I aix¨° que no va tenir una estructura portu¨¤ria artificial (nom¨¦s una gran llengua de terra paral¡¤lela a la fa?ana mar¨ªtima) fins al segle XV, quan es va construir una escullera de 100 metres de llarg.

El mar i l'activitat portu¨¤ria continuen sent un element vertebrador de la ciutat, com demostra l'exposici¨® Barcelona. Capital Mediterr¨¤nia. La metamorfosi medieval. Segles XIII-XV, que es pot visitar al Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (Muhba) fins a l'octubre al Sal¨® del Tinell, la joia de la corona medieval de la ciutat; un lloc de representaci¨® reial per evidenciar el poder, que no podia superar-se per mostrar les excepcionals peces ¡ªcer¨¤miques, llibres, escultures, relleus, cartes n¨¤utiques i mapes, monedes, teixits, vidres, material lit¨²rgic i un llarg etc¨¨tera¡ª que ha reunit el comissari Ramon Josep Pujades. ¡°A la Corona d'Arag¨® els reis s¨®n aragonesos, per¨° les dues ¨²niques institucions no itinerants de la cort s'instal¡¤len a Barcelona, la capital administrativa: l'arxiu reial i la C¨²ria del Mestre Racional¡±, que eren a pocs metres d'on es pot veure la mostra, tal com recorda Pujades. En aquesta ciutat, s'explica, van morir fins a 13 reis i reines de la Corona d'Arag¨®.

L'exposici¨® ¨¦s plena de peces excepcionals que molt poques vegades, o mai, han sortit dels magatzems del Muhba; com dues excepcionals m¨¨nsules del segle XVI amb representaci¨® (retrats?) de dos nobles d'una casa del carrer Templers i un dels primers escuts quarterejat, del segle XIV, de la ciutat, amb la creu de la catedral i les barres comtals, que era al convent de Santa Caterina. Per¨° moltes altres han arribat d'algun dels 20 museus, parr¨°quies i arxius que han cedit altres joies. Com els dos enormes escuts cerimonials del segle XV de Santa Maria del Pi; l'espasa reial Sant Mart¨ª datada el 1290, que ha prestat el Museu de l'Ex¨¨rcit de Par¨ªs que s'exhibeix al costat de la cimera del rei Mart¨ª I, que es col¡¤locava sobre l'elm; un facs¨ªmil que ha deixat en pr¨¦stec l'Armeria Reial de Madrid perqu¨¨ l'original, molt fr¨¤gil, no viatja. Tamb¨¦ es pot veure el primer pl¨¤nol de la ciutat, c¨°pia en paper d'una pedra que hi havia a la pla?a del Blat, de l'Arxiu Hist¨°ric i el frontal de l'altar de Sant Jordi encarregat per la Generalitat el 1432 i que l'ha cedit en pr¨¦stec. No ha viatjat, malgrat que resideix a pocs metres, el tron de plata del rei Mart¨ª de la catedral de Barcelona, conservat com a part de la cust¨°dia, despr¨¦s que el cap¨ªtol ho hagi negat en un parell d'ocasions.

"A la Barcelona del segle XIII l'impuls econ¨°mic havia provocat una societat cada vegada m¨¦s complexa; i l'elit que la liderava era a punt de guanyar influ¨¨ncia i autonomia en la gesti¨® dels interessos de la ciutat, negociant amb el rei la creaci¨® del primer r¨¨gim municipal", explica Pujades, que xifra la poblaci¨® del moment en 30.000. En l'exposici¨® estan presents aquestes elits dels prohoms, sense vincles amb l'aristocr¨¤cia rural (que escassejava a la ciutat); per¨° tamb¨¦ artesans, botiguers, hortolans i hostalers; molts eclesi¨¤stics (10%) i esclaus (un altre 10%) i poblaci¨® flotant, com mariners, comerciants i prostitutes.

L'exposici¨® t¨¦ una altra joia. La reconstrucci¨® en 3D del Palau Reial Major, entre el XI i XV, que permet veure, en vuit minuts, com era aquest impressionant conjunt reial i la contigua pla?a del Rei i com va haver-hi dues zones porticades (amb peixos i altres animals) a les parts superiors per deleitar el rei i la seva cort.

A la conquesta del litoral

El Muhba tamb¨¦ explica (a la contigua capella de Santa ?gata, el primer temple g¨°tic de Barcelona) com aquesta ciutat no s'atura en la conquesta del litoral que tanta vida li ha donat. I ho fa de la manera m¨¦s gr¨¤fica possible, amb una enorme maqueta a escala 1:1.000 produ?da per l'EAUIC i Barcelona Regional. Aquesta mostra serveix per reflexionar sobre quin model vol per al seu litoral. ¡°?s evident el pes que t¨¦ la fa?ana mar¨ªtima i, sobretot, el port¡±, explica el director del Muhba, Joan Roca.