Maurice ¡®l¡¯Obscur¡¯

Estar vius ¨¦s el m¨¦s estrany que ens ha passat avui. Thomas, el protagonista de Thomas l¡¯Obscur (1941), remira el m¨®n amb ulls estranys. Un mirall de Claude li val de lupa d¡¯augmentar absurds. Obt¨¦ una imatge negativa de la vida i de les rutines que acatem sense pensar-hi. El domina la inquietud d¡¯una exist¨¨ncia sense cap ni peus. Thomas ¨¦s un car¨¤cter sense cognom. I sense atributs. Qu¨¨ sabem d¡¯ell, acabat el llibre? No res: vet aqu¨ª un concepte recurrent en aquesta primera novel¡¤la de l¡¯escriptor-fil¨°sof Maurice Blanchot (1907- 2003). L¡¯autor va proposar-se un personatge esquel¨¨tic que no compromet¨¦s la lectura amb mat¨¨ries sobreres com l¡¯origen familiar, l¡¯ofici, el tabac favorit... Per¨° a Thomas, Blanchot el va fer receptacle dels propis neguits metaf¨ªsics i el va posar a caminar per un text que es presenta com una solemne trag¨¨dia cerebral. Assimilem Blanchot i el llibre als altres grans absurdistes literaris del XX, francesos (Sartre i el Camus d¡¯El mite de S¨ªsif) o no (Becket i Kafka).

Es tracta d¡¯una hist¨°ria m¨ªnima. Blanchot la va estirar a c¨°pia de lirisme i meditacions, mitjan?ant un narrador a la vegada fil¨°sof i poeta. L¡¯argument cap en una l¨ªnia: un pensador solitari. Thomas vindria a ser un heroi ontol¨°gic, en combat amb els l¨ªmits d¡¯una realitat inefable. Es malfia de la trampa dels sentits i la de les paraules: els primers ens volen fer creure que hi ha alguna cosa all¨¤ fora; les segones, que tenim instruments (el llenguatge) per copsar-ho des de dins. Sembla que Thomas descreu de tot, per¨° no deixa d¡¯indagar, per si se li manifesta una clau oculta. Es lliura a la dissoluci¨® del jo que promet la nataci¨® al mar, l¡¯aband¨® entre llen?ols, penetrar un bosc o, per qu¨¨ no?, la possibilitat de la mort. Capficar-se amb l¡¯exist¨¨ncia inclou la q¨¹esti¨® de la fi de tot; nosaltres i el m¨®n.

Com que la novel¡¤la (primera obra de Blanchot que es tradueix al catal¨¤) prescindeix de la trama, i gaireb¨¦ dels personatges, a la lectura li pesa la sensaci¨® que tot plegat passa entre cella i cella. La bona not¨ªcia ¨¦s que l¡¯arrufament intel¡¤lectual est¨¤ compensat per la bellesa de l¡¯estil. Un exemple: Thomas se sotmet a un paisatge primaveral i al text s¡¯hi celebra que ¡°la possibilitat de morir empenyia la cris¨¤lide a fer-se papallona; per a l¡¯eruga verda, la mort consistia a rebre les ales fosques de l¡¯esfinx, i hi havia en els ef¨ªmers una consci¨¨ncia superba de desafiament que produ?a la sensaci¨® embriagadora que la vida havia de durar sempre. ?Podia el m¨®n ser m¨¦s bonic? A trav¨¦s dels camps, s¡¯estenia l¡¯ideal del color. A trav¨¦s del cel clar i buit, s¡¯estenia l¡¯ideal de la llum¡±. En un altre passatge, ens admirem del soliloqui d¡¯un gat perqu¨¨ regala una perspectiva inusitada. De la mort d¡¯Anna, el m¨¦s semblant a una coprotagonista, en resulta un mon¨°leg impressionant: assolim el pic feridor del text. No espatllem res avan?ant la fi d¡¯Anna: el tema ¨¦s el que ¨¦s. Importa com el remou Blanchot amb obsessi¨® d¡¯existencialista.

L¡¯obscuritat de Thomas ¨¦s l¡¯obscuritat proverbial d¡¯Her¨¤clit l¡¯Obscur, qui reservava paraules enigm¨¤tiques per al que considerava un univers conf¨²s en guerra cont¨ªnua. Aix¨° vol dir que el text ¨¦s opac? Hi ha una literatura per a tothom? Blanchot, en tot cas, disposa d¡¯una bona reserva de lectors; els comparteix amb els autors que entenen l¡¯escriptura com un pretext per posar en marxa la reflexi¨®: Lispector, Walser, Sebald... Els dos darrers ja s¨®n al cat¨¤leg de Fl?neur, o sigui t¨¦ tot el sentit que Blanchot hagi acabat en un segell on passejar, narrar i disc¨®rrer s¨®n tot u.

Cap dubte: el fl?neur far¨¤ derives inesperades, per¨° l¡¯itinerari que dibuixa promet una literatura excel¡¤lent que no bada, ni es perd, per m¨¦s que divagui.