Paul B. Preciado: ¡°El que soc, tant se val, el m¨¦s important ¨¦s com puc ser lliure!¡±

¡°No soc un home. No soc una dona. No soc heterosexual. No soc homosexual. Soc un dissident del sistema sexe-g¨¨nere. El que soc, tant se val, el m¨¦s important ¨¦s com puc ser lliure!¡±. Amb aquesta declaraci¨® es presenta el fil¨°sof trans Paul B. Preciado (nascut com a Beatriz a Burgos, 1970), un dels comissaris i gestors art¨ªstics m¨¦s influents i radicals del planeta, que defensa que el sexe ¨¦s una imposici¨® pol¨ªtica i que ha convertit el seu cos en material d¡¯experimentaci¨®. Acaba de publicar Un apartamento en Urano. Cr¨®nicas del cruce (Anagrama), en el qual somia amb viure al planeta que va donar origen a l¡¯uranisme, un lloc on no regeixen els principis classificatoris de g¨¨nere i ra?a, tal com ho va pensar Karl Heinrich Ulrichs, primer activista sexual europeu, el 1864, que va encunyar el terme ¡°tercer sexe¡±.

El llibre ¨¦s ple de cont¨ªnues incursions en l¡¯actualitat pol¨ªtica i social, amb un bon ventall de referents literaris i mitol¨°gics. Hi aborda l¡¯Am¨¨rica de Trump, el zapatisme de M¨¨xic, el feminisme ¨¤rab, la viol¨¨ncia masclista, l¡¯assetjament a nens trans, la crisi grega i la pol¨¨mica figura d¡¯Assange, entre moltes altres q¨¹estions. Cr¨°niques escrites en aeroports d¡¯un bon nombre de ciutats europees i americanes. Per¨° tamb¨¦ amb un vessant ¨ªntim i sense pudor, en qu¨¨ explica el seu tr¨¤nsit personal dels ¨²ltims anys durant la seva reassignaci¨® de sexe; unes cr¨°niques que ha anat publicant al diari Lib¨¦ration des del 2010. ¡°El llibre ¨¦s una cr¨°nica d¡¯aquest encreuament, del viatge personal i de la societat plena de fronteres, que s¨®n una tecnologia violenta. Vivim en un canvi de paradigma nom¨¦s comparable al que es va viure al segle XV amb la invenci¨® de la impremta i la colonitzaci¨®. Ara, internet, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i la robotitzaci¨® del treball han canviat les nostres vides i si no afrontem aquest canvi, ens podem carregar el planeta¡±, explica loqua? i incontinent, despr¨¦s de confessar la seva timidesa, que supera durant la conversa.

¡°Vaig rebre l¡¯enc¨¤rrec en un moment especial per a mi, despr¨¦s de ser destitu?t el 2015 al Macba, on dirigia els programes p¨²blics del museu, despr¨¦s de l¡¯an¨¨cdota de l¡¯escultura sodomitzada del rei Joan Carles I de l¡¯exposici¨® La b¨¨stia i el sobir¨¤. En aquell moment vaig acceptar ser comissari a la Documenta de Kassel, cosa que em va obligar a instal¡¤lar-me a Atenes. Paral¡¤lelament, vaig decidir fer el salt, despr¨¦s d¡¯anys de dissid¨¨ncia des del llindar, d¡¯augmentar la dosi de testosterona i entrar en un protocol d¡¯una cl¨ªnica queer a Nova York per canviar de sexe, comen?ant un viatge en qu¨¨ el meu cos comen?a a llegir-se com a mascul¨ª¡±, explica.

Aquest canvi l¡¯ha portat de ser ¡°feminista radical a ser trans antiidentitat, ja que la identitat, el g¨¨nere i la ra?a s¨®n un invent del patriarcat colonial des del segle XV que continua defensant l¡¯antic r¨¨gim que sempre pensa de manera bin¨¤ria: home-dona. La nostra tasca no ha de ser d¡¯identificaci¨®, sin¨® de desidentificaci¨® cr¨ªtica davant de les pol¨ªtiques heteropatriarcals¡±. I continua: ¡°Si una dona no accedeix a la maternitat, ¨¦s una p¨¤ria de la feminitat tota la seva vida. Encara s¡¯ha de lluitar molt¡±.

El seu canvi l¡¯ha fet sentir com un ¡°espia¡± en un m¨®n d¡¯homes. ¡°Ara que soc un home trans veig que la situaci¨® de la dona ¨¦s pitjor del que m¡¯imaginava. El feminisme ¨¦s m¨¦s necessari que mai, per¨° ha d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de renaturalitzar les posicions normatives home-dona i demanar l¡¯abolici¨® de l¡¯assignaci¨® mascul¨ª-femen¨ª de naixement i la seva inscripci¨® al DNI. A partir d¡¯aqu¨ª, tot ser¨¤ com un d¨°mino, que portar¨¤ a una cadena de transformacions institucionals que implicar¨¤, fins i tot, el canvi del que entenem com a democr¨¤cia¡±.

Tamb¨¦ t¨¦ frases contr¨¤ries al moviment LGTB, despr¨¦s de q¨¹estionar que ¡°com pot ser que l¡¯objectiu de les reivindicacions del moviment siguin el matrimoni homosexual i l¡¯adopci¨®. Ja s¨®n 30 anys de deriva identit¨¤ria absurda. La radicalitat del cos viu ¨¦s l¡¯¨²nica batalla. Cal inventar t¨¨cniques dissidents davant de la necropol¨ªtica que ens portar¨¤ a l'extinci¨®. Com a fil¨°sof no tinc res m¨¦s a dir que criticar de manera radical totes les identitats¡±, llan?a Preciado, com a bon deixeble de Jacques Derrida i la seva desconstrucci¨®.

Pel que fa a la pres¨¨ncia de la dona als museus, centres que coneix en profunditat, assegura, tamb¨¦ radical, que cal despatriarcalitzar la ideologia del museu, m¨¦s enll¨¤ de normalitzar la pres¨¨ncia de la dona, buscant la igualtat en el nombre dels artistes que s¡¯exposen.

La seva manera de pensar i les seves columnes period¨ªstiques li han valgut amenaces dels grups d¡¯extrema dreta, com explica Virginie Despentes al pr¨°leg del llibre. Tamb¨¦ al fet que Preciado no tingui pres¨¨ncia a les xarxes socials. ¡°No ¨¦s un tema del qual m¡¯agradi parlar per no fomentar una altra vegada les cr¨ªtiques, per¨° evidencien la contrarevoluci¨® que s¡¯ha viscut a diferents pa?sos amb personatges i partits com Trump, Bolsonaro, el Front Nacional i Vox. Amb humor, com en molts dels seus textos, afirma: ¡°Soc el Galileu del g¨¨nere. Espero no acabar a la foguera, com Giordano Bruno¡±.

Preciado, en una crida a la desidentitat, tamb¨¦ parla de la q¨¹esti¨® nacional catalana. ¡°He donat 50.000 voltes pel m¨®n i cada vegada que vinc a Catalunya veig que aix¨° est¨¤ cada dia pitjor, per¨° s¨ª que he vist que existeix un proc¨¦s de cr¨ªtica a l¡¯Estat naci¨® molt interessant que es duu a terme en grups redu?ts, tot i que no ¨¦s el discurs majoritari, sin¨® l¡¯identitari i el neonacionalista. El debat Catalunya-Espanya em genera un intens cansament. Cal fer una tasca de desidentificaci¨® cr¨ªtica davant de l¡¯espanyolisme i el catalanisme i les pol¨ªtiques heteropatriarcals institucionals".

L¡¯activitat de Preciado ¨¦s fren¨¨tica. L¡¯exposici¨® sobre Lorenza B?ttner que es va veure a la Virreina de Barcelona est¨¤ en itiner¨¤ncia. Col¡¤labora amb el Museu d¡¯Art Contemporani de Roma, ¨¦s fil¨°sof associat al Georges Pompidou de Par¨ªs i dirigeix els treballs del pavell¨® de Taiwan en la propera biennal de Ven¨¨cia. Per¨° el que m¨¦s l¡¯il¡¤lusiona ¨¦s tornar a Barcelona per Sant Jordi per signar el seu nou llibre. Malgrat que acaba amb un: ¡°Barcelona no m¡¯hi vol. ?s una ciutat que viu una situaci¨® cultural problem¨¤tica¡±.