La culpa de tot no la t¨¦ Marta S¨¢nchez

Quan va n¨¦ixer, ning¨² sabia gaire b¨¦ qu¨¨ era. Era l¡¯any 2005. Per a alguns, Ciutadans era una glopada d¡¯oxigen salv¨ªfica davant de l¡¯hegemonia nacionalista.

Com tota lectura messi¨¤nica, era exagerada.

Per a d¡¯altres, Ciutadans era odi anticatal¨¤ que es feia notar ¨Centre altres coses¨C perqu¨¨ alguns dels fundadors del partit s¡¯expressaven en castell¨¤ a TV3 (sacrilegi!).

Com tota lectura demon¨ªaca, era pura caricatura.

Les coses es van complicar encara m¨¦s quan Ciutadans va fer el salt a la pol¨ªtica estatal i va passar a dir-se Ciudadanos. Era Ciudadanos el primer partit a Espanya de centre, o liberal, amb vocaci¨® de majoria? La socialdemocr¨¤cia fastiguejada dels nacionalismes perif¨¨rics? La dreta no corro?da per la corrupci¨®? El somni ib¨¨ric constitucionalista de Habermas? La for?a que enarborava la naci¨® c¨ªvica o liberal? El partit de les classes mitjanes espanyoles votat majorit¨¤riament per la classe treballadora catalana? Probablement era totes aquestes coses alhora. El problema era que totes aquestes coses alhora no poden ser.

Aix¨ª que, despr¨¦s de la fase d¡¯acumulaci¨® de contradiccions que va possibilitar el creixement electoral desmanegat del partit, es necessitava un moment que fos definidor i consolid¨¦s alguna d¡¯aquestes l¨ªnies i harmonitz¨¦s el cam¨ª.

Aquest moment el va donar Marta S¨¢nchez posant lletra a l¡¯himne d¡¯Espanya i cantant-lo en l¡¯acte definidor de l¡¯¡°Espa?a ciutadana¡± el 2018. Aquest acte baptismal va marcar el rumb actual de Ciudadanos, que a partir d¡¯aquell moment, o una mica abans, va comen?ar a apel¡¤lar b¨¤sicament a les intu?cions del votant mitj¨¤ del PP. I, igual que el PP, va abra?ar un discurs en qu¨¨ el constitucionalisme ¨¦s a estones indistingible del nacionalisme espanyol. La idea de la naci¨® c¨ªvica o liberal va quedar al soterrani ret¨°ric de Ciudadanos, a cura d¡¯uns pocs intel¡¤lectuals cada vegada m¨¦s ignorats pels enginyers electorals.

Per¨° per fer aquesta deriva patri¨°tica no va rec¨®rrer al vetust nacionalisme espanyol, sin¨® a una versi¨® actualitzada per al segle XXI. La mateixa Marta S¨¢nchez ha confessat que va ser a la seva casa de Miami on l¡¯himne d¡¯Espanya va adquirir la marca indeleble del negre sobre blanc i a la Zarzuela, en un concert per a piano, on el va posar en pr¨¤ctica. Una mica de Habermas, un rampell de l¡¯espa?olaza Marta S¨¢nchez en terres gaireb¨¦ del Carib, un polsim del Madrid antiquat i ja tenim sobre la taula tots els ingredients a priori necessaris per tenir un himne contemporani idoni per a l¡¯Espanya ciudadana. Tot sembla indicar que l¡¯operaci¨® es va quedar a mig cam¨ª, per¨° la pregunta important ¨¦s en tot cas la seg¨¹ent: era estrictament necessari tant de kitsch?

Per¨° Marta S¨¢nchez no t¨¦ la culpa de tot. La precipitada i infeli? ambici¨® d¡¯Albert Rivera per arribar a la presid¨¨ncia del Govern espanyol ha provocat un c¨²mul d¡¯errors estrat¨¨gicament molt cridaners. La negativa a intentar formar govern a Catalunya despr¨¦s de ser la for?a m¨¦s votada. L¡¯esmentat gir kitsch espanyolista. El canvi oficial en la denominaci¨®: de partit socialdem¨°crata a partit liberal, espantant aix¨ª bona part dels votants desencantats del PSOE. El tacticisme vora? i incoherent dels dies de la moci¨® de censura despr¨¦s de la sent¨¨ncia del cas G¨¹rtel, quan Rivera va passar de flirtejar amb presentar una moci¨® ¡°instrumental¡± al costat de Podem a votar amb el PP per intentar mantenir Rajoy al poder. La foto al costat de Vox a la pla?a Col¨®n, regalant aix¨ª la campanya electoral a l¡¯esquerra. I la cirereta del past¨ªs: per impedir que S¨¢nchez s¡¯ali? amb els independentistes despr¨¦s de les imminents eleccions, el comprom¨ªs de no pactar amb S¨¢nchez perqu¨¨ aix¨ª, a aquest ¨²ltim, nom¨¦s li quedi l¡¯opci¨® d¡¯aliar-se amb els independentistes.

No he sentit mai simpatia pol¨ªtica pel partit de Rivera ¨Cencara que estic lluny de tenir aquesta antipatia visceral cap a Ciudadanos tan comuna entre sectors independentistes i podemites. Per¨° des de la seva fundaci¨® em va semblar que era un dels experiments pol¨ªtics m¨¦s cridaners de les ¨²ltimes d¨¨cades. Confesso, a m¨¦s, que m¡¯havia imaginat que la caiguda de Ciudadanos hauria estat an¨¤loga a la d¡¯?car: un final amb certa ¨¨pica, una caiguda des de dalt de tot, en la forma, potser, de la tra?ci¨® d¡¯un aliat despr¨¦s d¡¯haver pogut esquivar diverses garrotades letals dels adversaris.

Tot i que potser m¡¯equivoco, ara crec que la caiguda de Ciudadanos ser¨¤, en canvi, vulgar. No faran falta tra?cions d¡¯aliats ni garrotades precises de l¡¯adversari. N¡¯hi hauria prou amb Albert Rivera lluitant al descobert contra la seva pr¨°pia ambici¨® provinciana.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.