Notre-Dame a la crisi europea

Es va cremar Notre-Dame i va ser not¨ªcia mundial. Sedu?ts per l'impacte popular, molts dirigents pol¨ªtics van voler deixar testimoni de la seva desolaci¨®, en missatges carregats de t¨°pics i d¡¯expressions ret¨°riques. ¡°Mai els dirigents europeus havien parlat tant de cultura, aquesta parenta pobra de la Uni¨® Europea¡±, escrivia Alain Sall¨¦s a Le Monde. El president Emmanuel Macron, atrapat en la necessitat de donar una sortida al debat nacional que va promoure com a resposta a les armilles grogues, va veure l'oportunitat d'apropar-se a la ciutadania, prometent una reconstrucci¨® accelerada (en cinc anys) i convocant un concurs internacional abans fins i tot que es conegui el veritable abast dels danys i el pron¨°stic dels experts. Els diners han arribat de pressa. Arnauld i Pinault, dues grans fortunes franceses, han liderat les aportacions privades, que han donat motiu a una pregunta inevitable sobre les seves prioritats.

Ning¨² discuteix que la catedral de Notre-Dame ¨¦s una obra cabdal de l'arquitectura europea. I una icona de la hist¨°ria de Fran?a. Pierre Nora, historiador, guardi¨¤ gel¨®s de la cultura nacional republicana, la situa en l'exclusiva llista dels set ¡°Hautes lieux¡± de la France, juntament amb les Coves de Lascaux, el lloc d¡¯Al¨¨sia, l'abadia de Vezelay, els castells del Loira, el Sacr¨¦ Coeur de Montmartre, i la Tour Eiffel. Tota cultura ¨¦s la conflu¨¨ncia de factors molt diversos, que deixen la seva petjada a trav¨¦s d'un proc¨¦s de selecci¨®, fruit de les vicissituds de la hist¨°ria, que cristal¡¤litza en algunes obres excepcionals que per la seva qualitat i per la sort d'haver sobreviscut als avatars del temps queden com a referents. I cal procurar conservar-les, perqu¨¨ d'una manera o una altra ens continuen parlant no nom¨¦s del passat, sin¨® de nosaltres mateixos. La pretensi¨® de fer taula rasa de l'ahir no nom¨¦s ¨¦s absurda, sin¨® que ¨¦s destructiva i condueix inevitablement al frac¨¤s.

No obstant aix¨°, un accident com el de Notre-Dame ens confirma que totes les construccions de l'¨¦sser hum¨¤, per sacralitzades que hagin estat, s¨®n ef¨ªmeres. I que res t¨¦ assegurada la perviv¨¨ncia sobre la terra. Notre-Dame ha estat v¨ªctima de la irresponsabilitat en el manteniment de l'edifici, per¨° al seu torn ha estat salvada de l'enderroc per l'efic¨¤cia dels bombers i dels equips d'emerg¨¨ncies. El prop¨°sit de restaurar-la ¨¦s plausible. El debat se centrar¨¤ en l'eterna querella entre antics i moderns: els partidaris de la reconstrucci¨® el m¨¦s literal possible i els que creuen que cal aportar-hi senyals del temps present. En part ¨¦s una falsa discussi¨®, perqu¨¨ mai tornar¨¤ a ser el que va ser. L'¨²ltim gran restaurador de Notre-Dame, l'arquitecte rom¨¤ntic, Eug¨¨ne Viollet le Duc advertia: ¡°Una restauraci¨® pot ser m¨¦s desastrosa per a un monument que els estralls dels segles i de la f¨²ria popular¡±.

Si hi ha un pa¨ªs que confon el seu dest¨ª amb el del m¨®n aquest ¨¦s Fran?a. La seva capacitat de convertir els seus referents culturals en universals ¨¦s coneguda, emparada en la convicci¨® del poder de la cultura com a constructora d'identitat. A la seva capacitat de contagi cal atribuir la reacci¨® de les autoritats europees que de sobte han descobert la cultura, que no ha format part de les seves prioritats i que mai han sabut utilitzar com a vincle per a la integraci¨® europea. A l'inrev¨¦s, les cultures europees estan m¨¦s nacionalitzades que mai. I no s'ha sabut teixir un espai cultural compartit.

El culte als monuments no facilita la tasca. Aquest nom¨¦s ¨¦s possible si es parteix de la hist¨°ria per¨° es construeix sobre valors convinguts: els que Europa va heretar de la tradici¨® liberal i va assumir despr¨¦s del descens als inferns que va ser la segona guerra mundial. Avui, part del continent els posa en quarantena. Mentre es cremava Notre-Dame, sense deixar ni un sol ferit, milers de persones continuaven morint al Mediterrani, bressol de la nostra civilitzaci¨®, recordava Adela Cortina en aquestes mateixes p¨¤gines. Les mateixes mirades que es solidaritzen amb Fran?a per l'incendi de Notre-Dame han girat l'esquena als qui somien a arribar a Europa i refer la seva sort. I no nom¨¦s aix¨°: Europa viu l'expansi¨® dels valors autoritaris i reaccionaris que semblava que la modernitat havia dissipat, i part dels seus dirigents pol¨ªtics els defensen com a bandera futura. La reconstrucci¨® d'un edifici emblem¨¤tic, per¨° ef¨ªmer com tots, no pot servir d¡¯analg¨¨sic per fer suportable la crisi moral i pol¨ªtica que viu Europa.