Oriol Nolis: ¡°En set dies em va canviar la vida i no vaig escollir res del que va passar¡±

Oriol Nolis (Barcelona, 1978) t¨¦ aquest tipus de fama estranya nom¨¦s reservada a presentadors del telenot¨ªcies: el seu rostre ¨¦s molt popular i acompanya els espanyols a l'hora de dinar i de sopar, per¨° molts no recorden exactament com es diu. Informa del que passa, per¨° no sabem qu¨¨ en pensa ell. En el seu paper de presentador dels informatius de cap de setmana de RTVE, Nolis ¨¦s com aquell cos¨ª que veus sovint i que et cau b¨¦, per¨° no saps qu¨¨ li passa pel cap.

¡°[A RTVE] ens paguen b¨¦. Pel que m¡¯expliquen companys que treballen en televisions privades tenim una estabilitat a la televisi¨® p¨²blica que molts altres companys no tenen¡±

"Alg¨² que est¨¤ presentant telenot¨ªcies no hauria d'estar opinant sobre coses", assenyala. "Amb aix¨° he estat molt escrupol¨®s durant tota la meva carrera". No hi ha periodistes a la seva fam¨ªlia (la seva mare ¨¦s advocada i el seu pare ¨¦s enginyer industrial), per¨° va cr¨¦ixer en una casa plena de diaris. Va estudiar Dret sense tenir gaire clar qu¨¨ volia fer, per¨° el seu amor per la r¨¤dio el va portar a estudiar tamb¨¦ Periodisme, i de r¨¤dios i televisions locals va saltar a TVE com a reporter i, finalment, com un dels rostres m¨¦s populars dels seus informatius.

Nolis tamb¨¦ ha provat sort en el m¨®n literari: la seva primera novel¡¤la, el thriller La extra?a historia de Maurice Lyon?(Suma Editorial), va rebre bones cr¨ªtiques. "Per¨° el fet de ser a la televisi¨® em va penalitzar en aquest sentit, m¨¦s que beneficiar-me". En t¨¦ una segona en ment, per¨° s'ho prendr¨¤ amb calma despr¨¦s de dedicar cinc anys a enllestir la primera.

Quin paper juguen els informatius en un moment en qu¨¨ la informaci¨® arriba per totes bandes i a tothora?

En la televisi¨® ens est¨¤ passant una mica el que va passar fa uns anys amb els diaris en paper. El que la gent hi pot llegir fa 15 hores que ha passat i ja ho saben. Per aix¨° hem de fer un esfor? per explicar les coses d'una manera una mica diferent, sense quedar-nos amb la not¨ªcia que l'espectador pot saber perqu¨¨ l'ha vist a Twitter. Un altre assumpte pendent ¨¦s, en un moment en qu¨¨ la gent jove consumeix menys televisi¨® o ho fa d'una altra manera, adaptar la producci¨® d'informatius a la manera en qu¨¨ es consumeix ara: no s'asseuen a mirar el telenot¨ªcies, sin¨® que llegeixen una not¨ªcia o veuen un v¨ªdeo per Twitter. Ens hi hem d'adaptar i aix¨° ¨¦s el que estem fent.

Estem informats de deb¨° perqu¨¨ llegim diaris o mirem la televisi¨®?

D'informaci¨® n'hi ha molta, de dades n'hi ha moltes, per¨° amb la informaci¨® passa el mateix que amb la dieta: com m¨¦s variada ¨¦s, millor. Cal dedicar temps a llegir, veure i escoltar una mica de tot i fer-se una composici¨® de lloc del que passa.

Fins a quin punt ¨¦s real aquesta concepci¨® generalitzada que una televisi¨® p¨²blica dep¨¨n del partit que ¨¦s al poder?

El mal que t¨¦ la televisi¨® p¨²blica ¨¦s no tenir un sistema prou aut¨°nom d'autogovern. A mi m'agradaria que la televisi¨® p¨²blica tingu¨¦s un sistema de govern semblant al de les universitats, que igual que existeix una autonomia universit¨¤ria exist¨ªs una autonomia dels mitjans de comunicaci¨® p¨²blics. Si als rectors de les universitats no els escull el ministre d'Educaci¨®, sin¨® els estudiants, professors i treballadors, m'agradaria que exist¨ªs una cosa semblant per als mitjans de comunicaci¨® p¨²blics amb un finan?ament p¨²blic, per¨° en qu¨¨ el govern del mitj¨¤ qued¨¦s completament al marge del poder pol¨ªtic. Aquest seria el meu model, per¨° crec que no el compra ning¨².

¡°Feia 14 anys que estava en parella i vuit casat. Mai m¡¯havia amagat de res. Soc molt respectu¨®s amb la vida i la llibertat de cadasc¨² i entenc que hi hagi gent que vulgui fer-ho p¨²blic i gent que no¡±

Oriol Nolis, sobre els titulars del 2014 que afirmaven que havia ¡°sortit de l¡¯armari¡±

I amb el model que tenim, qui ha tractat millor la televisi¨® p¨²blica a Espanya: la dreta o l'esquerra?

Jo crec que tractar b¨¦ la televisi¨® p¨²blica vol dir donar-li autonomia i independ¨¨ncia perqu¨¨ faci la seva feina. I perqu¨¨ s'equivoqui tamb¨¦ des d'aquesta independ¨¨ncia. Crec que en totes les etapes hi ha coses que s'han fet b¨¦ i coses que s'han fet malament. Per¨° perqu¨¨ els errors siguin imputables nom¨¦s a nosaltres hem de poder prendre les decisions nosaltres sols i aix¨° no passa.

Amb els partits radicals i la ultradreta, qu¨¨ fem? En parlem o callem?

Cal fer dues coses: una, explicar les not¨ªcies quan alguna cosa ¨¦s not¨ªcia, al marge de si ens agrada o no. Per¨° despr¨¦s, com a televisi¨® p¨²blica, exercir la responsabilitat de donar a l'espectador (no s¨¦ si en un informatiu, que potser no ¨¦s el lloc, per¨° s¨ª en un programa de debat o d'an¨¤lisi) elements per contextualitzar qu¨¨ ¨¦s el que est¨¤ dient aquesta persona i quines conseq¨¹¨¨ncies t¨¦. Aix¨° ¨¦s responsabilitat dels mitjans. Per¨° si un disbarat ¨¦s not¨ªcia¡­ no l'hem de deixar d'explicar encara que sigui un disbarat.

No creu que aquesta campanya electoral que est¨¤ a punt d'acabar ha estat plena de soroll, d'assumptes secundaris convertits en centre del debat?

?s plena de soroll la campanya, per¨° tamb¨¦ la vida pol¨ªtica en general. Vivim en un m¨®n on ¨¦s m¨¦s atractiva una piulada o una frase curta i explosiva que una altra cosa. Ven molt m¨¦s dir un disbarat, una mitja veritat o un mentida que no pas oferir solucions, demanar amabilitat, construir ponts¡­ Molta gent veu el pacte i l'acord, fins i tot amb els qui pensen diferent, com una feblesa. A mi m'emocionaria m¨¦s veure Quim Torra amb Albert Rivera donant-se la m¨¤ i intentant buscar punts d'acord que no pas tirant-se els plats pel cap tot el dia.

Quins programes li relaxa veure a la televisi¨® una vegada quan penja l'uniforme de l'informatiu?

Reconec que veig poc la televisi¨® i quan ho faig intento veure pel¡¤l¨ªcules antigues, alguna s¨¨rie¡­ Per¨° de programes, concursos¡­ no en veig.

Qu¨¨ opina d'un format com S¨¢lvame, que t¨¦ una estructura de confrontaci¨® que fins i tot s'ha contagiat als debats pol¨ªtics?

Conec en Jorge Javier i tenim bona relaci¨®. ?s un animal televisiu i un presentador excel¡¤lent. Part de l'¨¨xit d'aquest programa ¨¦s la seva manera de portar-lo. Al programa li reconec el m¨¨rit de ser capa? d'atrapar l'espectador amb les hist¨°ries dels seus propis personatges. Tots fem televisi¨® perqu¨¨ ens mirin i han trobat una f¨®rmula per fer-ho. Jo soc partidari d'aprendre passant-ho b¨¦, que mentre t'entretens estiguis aprenent. Crec que aquest programa fa una funci¨® d'entretenir, per¨° a mi particularment¡­ a mi m'agrada que despr¨¦s de veure'l em quedi alguna cosa. Aix¨° s¨ª, torno a dir que a la televisi¨® hi ha d'haver de tot. S¨¢lvame no em sembla dolent per si mateix, em sembla dolent veure nom¨¦s?S¨¢lvame i res m¨¦s. Per¨° tamb¨¦ em semblaria malament veure nom¨¦s un informatiu o pel¡¤l¨ªcules dels anys seixanta. La vida ¨¦s molt m¨¦s rica.

El 2014 vost¨¨ mateix es va convertir en alg¨² de qui la gent parlava m¨¦s enll¨¤ de la seva faceta professional (¡°Oriol Nolis, acomiadat del telenot¨ªcies, troba consol en el seu marit¡±, es va poder llegir, per exemple,?en mitjans de societat). Com ho va portar?

Va ser una mica una tempesta perfecta. En set dies em va canviar la vida i no vaig escollir res del que va passar. Va haver-hi un canvi de direcci¨®, em van comunicar que no comptaven amb mi i el relleu es va produir d'un dijous a un divendres, quan em vaig haver d'acomiadar dels meus companys. Es va donar la casualitat que aix¨° va passar uns dies despr¨¦s de la consulta del 9-N, que havia agitat la vida pol¨ªtica i period¨ªstica a Espanya, i dos o tres dies abans que jo an¨¦s a una gala contra la sida a Barcelona a la qual estava convidat des de feia mesos. Tota aquesta conjunci¨® d'elements porta molta gent a q¨¹estionar-se el meu relleu i a creure que hi havia al darrere uns motius que a mi no em consten. Com que jo era catal¨¤, com que despr¨¦s vaig apar¨¨ixer amb el meu n¨°vio en una gala¡­ es va comen?ar a especular sobre quin podria haver estat el motiu. No ho vaig portar ni b¨¦ ni malament: les persones que apareixem a la televisi¨® estem exposades al fet que de vegades es parli de nosaltres. Jo mai he tingut cap problema a parlar de certs aspectes de la meva vida. Vaig viure el relleu amb tristesa, per¨° em va sorprendre l'afecte de la gent que mirava el telenot¨ªcies, no n'era conscient. Em vaig quedar amb aix¨°.

¡°Tractar b¨¦ la televisi¨® p¨²blica vol dir donar-li autonomia i independ¨¨ncia perqu¨¨ faci la seva feina. I perqu¨¨ s¡¯equivoqui tamb¨¦ des d¡¯aquesta independ¨¨ncia¡±

Despr¨¦s d'aquesta gala a la qual es refereix van apar¨¨ixer titulars del tipus: ¡°Oriol Nolis surt de l'armari¡±. Qu¨¨ opina d'aquesta expressi¨®?

Com que mai he estat en un armari tampoc em vaig donar per al¡¤ludit. Feia 14 anys que tenia parella i 8 que estava casat. Mai no m'havia amagat de res. Soc molt respectu¨®s amb la vida i la llibertat de cadasc¨² i entenc que hi hagi gent que vulgui fer-ho p¨²blic i gent que no. Em va sorprendre que molta gent m'envi¨¦s missatges que deien que encara eren necessaris aquest tipus de gestos i contribu?en a normalitzar una cosa que malauradament encara no ho ¨¦s del tot.

Aquest debat sobre si les personalitats influents i amb poder que s¨®n LGTBI han de dir-ho obertament o no ¨¦s molt interessant. Creu vost¨¨ que hi tenen una obligaci¨® moral?

No els dir¨¦ als altres que tenen l'obligaci¨® de fer res, per¨° jo s¨ª que la sento. Quan era petit em van ensenyar que si un est¨¤ en una situaci¨® de privilegi t¨¦ l'obligaci¨® d'ajudar els altres en el que pugui. Si jo tinc la sort de tenir una bona feina, una posici¨® privilegiada pel fet de treballar on treballo i puc contribuir a ajudar pel fet de ser gai (de la mateixa manera que els rics han de pagar m¨¦s impostos per ajudar els qui en tenen menys), cal fer-ho.

Paguen b¨¦ a RTVE, llavors?

[Riures] Dona per viure b¨¦, s¨ª. Ens paguen b¨¦. Pel que m'expliquen companys que treballen en televisions privades tenim una estabilitat a la televisi¨® p¨²blica que molts altres companys no tenen. En aix¨° em sento un privilegiat tamb¨¦.

Vost¨¨ mai s'ha pronunciat pol¨ªticament.

Amb aix¨° he estat molt escrupol¨®s durant tota la meva carrera. En l'¨²nica cosa en qu¨¨ m'he significat ¨¦s en el tema LGTBI, perqu¨¨ crec que ¨¦s un tema de drets humans. En aix¨° haurien d'estar d'acord els partits de tot l'arc parlamentari.

Creu que l'afectaria en la feina que fa?

Crec que ho estaria fent malament. Forma part d'aix¨° mantenir-me allunyat del soroll pol¨ªtic. Tinc amics i coneguts no en tots els partits, per¨° s¨ª en gaireb¨¦ tots. I puc dir-te que en alguns molt diferents, que van de l'esquerra a la dreta.

Volia acabar preguntant-li per una altra presentadora d'informatius, que ¨¦s la reina. Hi ha alguna sensaci¨® especial en parlar d'ella per tractar-se d'una excompanya que s'asseia als mateixos seients que vost¨¨s?

Potser altres companys s¨ª, per¨° jo no vaig arribar a coincidir-hi. Fa 15 anys que soc a l'empresa. Quan vaig ser a Madrid per primera vegada, ella ja no treballava a Torrespa?a. Tots recordem haver-la vist presentant el telenot¨ªcies, per¨° queda prou lluny perqu¨¨, quan la vegem, pensem que ¨¦s la reina, no una presentadora.

Creu que ella ¨¦s feli??

Hi ha decisions en la vida que prens tu perqu¨¨ tens un full de ruta o una ambici¨® i hi ha altres coses que et passen i et sorprenen. Per exemple¡­ un s'enamora de qui s'enamora i les conseq¨¹¨¨ncies que comporten no s¨®n les mateixes. No ¨¦s el mateix enamorar-te de l'hereu al tron d'Espanya que d'alg¨² m¨¦s convencional. Imagino que, si ha escollit aquest cam¨ª, deu estar feli? amb la decisi¨® que ha pres.