Agust¨ª Villaronga: ¡°Nascut rei¡¯ no ¨¦s una apologia de la monarquia saudita¡±

Nascut rei ¨¦s una superproducci¨® de 20 milions d'euros. Escenaris grandiosos al desert d¡¯Ar¨¤bia, terribles batalles a lloms de camells sobre la sorra, recreacions de l¡¯Anglaterra dels anys 20. Un diria que tot aquest espectacular ¡°circ¡± no va amb Agust¨ª Villaronga (Palma de Mallorca, 1953), que la dirigeix. ¡°Crec que totes les meves pel¡¤l¨ªcules sumades no donen el pressupost d'aquesta¡±, comenta el director de cintes com Pa negre o Incerta gl¨°ria, que van disposar de quatre milions de pressupost cadascuna.

La pel¡¤l¨ªcula, que s'estrenar¨¤ a la tardor i que es presenta aquesta setmana al BCN Film Festival de Barcelona, explica el viatge del futur rei d¡¯Ar¨¤bia Faisal, amb 14 anys, a Londres per negociar amb el rei Jordi V o amb Winston Churchill sobre els conflictes interns a la pen¨ªnsula ar¨¤biga, presumiblement manipulats des d¡¯Anglaterra (el c¨¨lebre Lawrence d¡¯Ar¨¤bia ofereix una cara molt menys rom¨¤ntica en aquesta pel¡¤l¨ªcula que en la de David Lean).

¡°Vaig tenir certes retic¨¨ncies a acceptar l'enc¨¤rrec¡±, explica Villaronga, que no obvia la pol¨¨mica sobre els drets humans a Ar¨¤bia, l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi o que ¡°fa tres dies van executar-ne 37, alerta! I de cop¡±. ¡°Per¨° crec que la pel¡¤l¨ªcula no pret¨¦n fer una apologia de la monarquia saudita. El pare del protagonista, el pr¨ªncep Al Sa¨²d, va ser un personatge interessant¨ªssim. Segur que va fer coses molt heavys, per¨° tamb¨¦ en va fer la Thatcher, per exemple¡­¡±, argumenta. "Aquest no ¨¦s el tema. ?s una pel¡¤l¨ªcula d'entreteniment que, a m¨¦s a m¨¦s, et mostra les bases que han produ?t els fets pol¨ªtics que estan ocorrent ara¡±. Sense intentar justificar ning¨², el cineasta recorda que s'acaba de fer una llei del cinema a Ar¨¤bia, despr¨¦s de 35 anys de prohibici¨®.

Va ser el productor Andr¨¦s Vicente G¨®mez qui va oferir la direcci¨® de la pel¡¤l¨ªcula a Agust¨ª Villaronga. ¡°Ell feia temps que treballava per a documentals a Ar¨¤bia, i havia embastat ja aquesta hist¨°ria. Jo aparec ja quan els guionistes [entre ells, Ray Loriga] ja estan treballant i la part financera creada¡±. La pel¡¤l¨ªcula estava, com qui diu, tancada: ¡°Jo nom¨¦s havia de posar-la en solfa¡±, diu el director, que admet que ¡°ni volia ni podia intervenir en el retrat pol¨ªtic i hist¨°ric que tra?a la pel¡¤l¨ªcula¡±. De fet, ¨¦s la primera vegada que Villaronga dirigeix una hist¨°ria que no ha escrit. ¡°M¡¯ho vaig prendre com un repte gaireb¨¦ professional, en comptes de com a autor, m'hi he ficat com alg¨² que ja fa molt temps que treballa, sap el que ¨¦s el cinema i sap fer-ho b¨¦¡±.

No hi falta el nen que veiem a tantes pel¡¤l¨ªcules del director mallorqu¨ª. ¡°M'interessa aquesta hist¨°ria humana que explica, una hist¨°ria d'iniciaci¨®¡±, explica. ¡°Fins i tot em puc identificar una mica amb el nen. Poc, perqu¨¨ per a mi tan ex¨°tic era Ar¨¤bia com l¡¯Anglaterra dels anys 20. A m¨¦s aquest nen viu en un m¨®n superlux¨®s i jo soc fill de carter, no s¨¦ com viuen els reis¡±.

El protagonista ¨¦s un personatge hist¨°ric en el seu primer contacte amb el m¨®n exterior. ¡°Al nen, en realitat, l¡¯envien a Londres per figurar, per¨° descobreix les bases del m¨®n occidental. De fet quan el seu pare va ser rei, ja d'una Ar¨¤bia unificada, Faisal va ser ministre d'Exteriors, per aix¨° quan va arribar a ser rei va obrir en molts sentits aquesta concepci¨® tan medieval que tenia la monarquia saudita¡±.

Aquesta visi¨® d'un adolescent permet plasmar un canvi important a escala mundial. Als anys 20 Ar¨¤bia ni existia com a Estat ni hi havia petroli, per¨° al Pr¨°xim Orient, s¨ª, per aquest motiu Lawrence d¡¯Ar¨¤bia va manipular els conflictes interns al territori en benefici de la corona brit¨¤nica. No oblidem que la maquin¨¤ria de guerra ja ha canviat del carb¨® al petroli¡±, explica un documentat Villaronga. ¡°Si algun missatge cal treure de la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s que sempre Europa o el m¨®n occidental estan anant als pa?sos menys civilitzats com si fossin aus de rampinya per aprofitar-se dels seus recursos¡±.

Desplegament de recursos

Villaronga reconeix que al principi del rodatge (que va acabar a finals de 2017) es va arribar a sentir espantat. ¡°No nom¨¦s pels diners, sin¨® perqu¨¨ eren pa?sos diferents, llenguatges diferents, maneres de treballar diferents¡­ Has d'adaptar-te a aix¨°, per¨° vas molt protegit. En una pel¡¤l¨ªcula de gran pressupost el director t¨¦ el seu espai clar¨ªssim i despr¨¦s t¨¦ molt¨ªssima ajuda. ?s m¨¦s f¨¤cil que dirigir una pel¡¤l¨ªcula petitona en la qual has d'anar amb la motxilla a l'esquena¡±.

Els rodatges al desert no s¨®n f¨¤cils, encara menys si el clima pol¨ªtic no acompanya. Villaronga recorda sense donar-li gaire transcend¨¨ncia que, a finals del 2017, rodant de nit a Riad, van caure a prop dos m¨ªssils disparats des del Iemen: ¡°Jo creia que era un terratr¨¨mol¡±, explica. ¡°Va haver-hi gent de l'equip que va tornar a Europa per por, ¨¦s clar, per¨° vam continuar treballant¡±.

Aquesta producci¨® no fa oblidar a Villaronga els canvis que est¨¤ patint el cinema. ¡°Canvia cada cinc minuts. Ara les plataformes han substitu?t les pantalles i les s¨¨ries estan substituint les pel¡¤l¨ªcules¡±. Aix¨° no t¨¦ per qu¨¨ ser dolent: ¡°Roma ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula feta per a plataformes, no est¨¤ pensada per a pantalles¡±, argumenta.

El cineasta vol veure la part positiva d'aquest canvi i reconeix que ¡°se¡¯n pot beneficiar professionalment tothom perqu¨¨, si es fan m¨¦s coses, hi ha m¨¦s feina¡±, per¨° troba a faltar ¡°com a persona ja gran¡± l'esperit amb el qual es feia cinema quan tenia 20 anys: ¡°Ara ¨¦s un producte de mercat, la balan?a cada vegada s'inclina m¨¦s cap al consumisme i no et queda gaireb¨¦ m¨¦s remei que empassar-t¡¯ho, si no et quedes en una raconet que no et veurien ni les rates¡±, sentencia. ¡°Veig moltes productores movent-se com a la borsa per produir s¨¨ries, que ¨¦s una manera de guanyar diners, per descomptat, per¨° crec que es pot fer el mateix amb una miqueta m¨¦s d'enginy, esperit creatiu i sensibilitat¡±. Villaronga parla de cineastes d'abans, de Bergman, de Tarkovski, de Lean o Fellini¡­ i s¡¯atura un moment, com conf¨²s: ¡°Quan parles d'aix¨° entres en un terreny que sembla que parlis com si fossis un hippie¡±.