Per a reconquestes, la d¡¯ERC

Quan la tensi¨® pol¨ªtica puja i els electors acudeixen en massa a votar passa gaireb¨¦ sempre el mateix a Catalunya: els resultats indiquen que ¨¦s una societat progressista, inclinada clarament a l'esquerra. La suma dels vots rebuts el diumenge pels tres partits de l'esquerra arriba al 62%. Van obtenir 34 dels 48 escons en joc. ?s un electorat obert, tolerant i partidari del di¨¤leg. Per aix¨° les dretes que han apostat pel maximalisme, la intransig¨¨ncia i la crispaci¨® han estat escombrades a Catalunya.

I no obstant aix¨°, durant els 37 anys transcorreguts amb l'actual r¨¨gim constitucional d'autonomia, l'esquerra nom¨¦s ha aconseguit governar la Generalitat en l'etapa 2003-2010, set anys en total. Quan en el debat pol¨ªtic-electoral s'ha creuat la q¨¹esti¨® nacional, Catalunya s'ha escorat cap al centre dreta en la majoria d'ocasions. Pot objectar-se que aquesta inclinaci¨® s'ha degut durant m¨¦s de dues d¨¨cades a la pot¨¨ncia excepcional del l¨ªder nacionalista que ha dominat l'escena catalana durant m¨¦s de la primera meitat d'aquest per¨ªode, Jordi Pujol. De la retirada de Pujol ja fa, no obstant aix¨°, massa anys com per pensar que la seva figura es continua projectant sobre el comportament actual dels electors. I m¨¦s si es t¨¦ en compte que la seva autoritat moral va ser destru?da el 2014 en revelar-se el seu frau fiscal.

El comportament dels electors catalans en les eleccions legislatives s'ha inclinat a l'esquerra. L'estabilitat va acabar el 2011, quan el guanyador va deixar de ser el PSC i el centre dreta de CiU va ser la for?a m¨¦s votada. Les cinc ¨²ltimes eleccions legislatives han estat guanyades a Catalunya per quatre partits diferents: el 2008 pel PSC; el 2011 per CiU; el 2015 i 2016 per En Com¨² Podem i el 2019 per ERC. En aquesta ¨²ltima ocasi¨® ha guanyat una altra vegada l'esquerra, s¨ª, com havia passat gaireb¨¦ sempre, per¨° aquesta ¨¦s la primera vegada que guanyen els independentistes. Mai des de 1977 els independentistes havien tingut la representaci¨® catalana m¨¦s nombrosa al Congr¨¦s dels Diputats. Per trobar una situaci¨® similar caldria remuntar-se als anys de la Segona Rep¨²blica

Amb Junqueras pres i Rovira a Su?ssa, Esquerra ha estat el primer partit a adaptar-se a la derrota, acceptar que la independ¨¨ncia de Catalunya no ¨¦s possible en les circumst¨¤ncies actuals

Aquesta novetat incorpora elements pol¨ªtics rellevants. Esquerra Republicana ¨¦s, des del seu naixement el 1931, un partit molt singular en el panorama hist¨°ric espanyol. Els seus l¨ªders han proclamat dues vegades la rep¨²blica catalana. Un d'ells, el president de la Generalitat Llu¨ªs Companys, va ser afusellat el 1940 pel franquisme. El 1977 no es va permetre a ERC presentar-se amb el seu nom a les primeres eleccions democr¨¤tiques, en les quals nom¨¦s va aconseguir un esc¨®. Aquest ¨²nic diputat no va participar en el consens constitucional i va votar en contra del projecte de la Constituci¨® Espanyola de 1978, despr¨¦s d'una apassionada defensa del model republic¨¤ d¡¯Estat. ERC va ser un els pocs partits que despr¨¦s van mantenir el rebuig al projecte en el refer¨¨ndum constitucional. En data molt m¨¦s recent, l'any 2006, la direcci¨® d¡¯ERC va rebutjar les retallades introdu?des pel Senat en el projecte de nou Estatut d¡¯Autonomia i va donar als seus electors la consigna de no votar-hi a favor en el corresponent refer¨¨ndum.

L'actuaci¨® d¡¯ERC en l'actual crisi pol¨ªtica catalana ha estat tamb¨¦ singular. Els republicans han actuat durant aquests anys, juntament amb els antisistema de la CUP, d¡¯impulsors o avaladors de les posicions m¨¦s radicals, com la de dur a terme la proclamaci¨® ret¨°rica d'una rep¨²blica catalana el 27 d'octubre de 2017. Per¨° des de llavors, amb el president Oriol Junqueras a la pres¨® acusat i jutjat per rebel¡¤li¨® pel Tribunal Suprem, i amb la secret¨¤ria general Marta Rovira refugiada a Su?ssa, ha estat el primer a adaptar-se a la derrota, acceptar que la independ¨¨ncia de Catalunya no ¨¦s possible en les circumst¨¤ncies actuals, abandonar la idea de la unilateralitat que altres sectors de l'independentisme continuen acariciant i mostrar-se oberta a un di¨¤leg pol¨ªtic amb el Govern del PSOE. Sobtadament, s'han invertit els papers representats pel centre dreta nacionalista, tradicionalment moderat, i la mateixa Esquerra, orgullosa de la seva vena radical.

La vict¨°ria republicana del diumenge passat obre un dilema apassionant per al partit. De rebot, a causa de la seva posici¨® rellevant, tamb¨¦ per tot Catalunya. Per primera vegada des de la Segona Rep¨²blica, el republicanisme independentista torna a ser la m¨¦s nombrosa i influent representaci¨® de Catalunya a les Corts espanyoles. Qu¨¨ far¨¤? Es mantindr¨¤ en els principis o s'inclinar¨¤ pel pragmatisme?