Sherlock, sense additius

Tothom coneix Sherlock Holmes; pocs han llegit els seus casos. Com la majoria de cl¨¤ssics literaris, la figura del detectiu del 221B de Baker Street perviu sobretot com un grapat de conceptes (diguem cervell privilegiat + sufici¨¨ncia irritant + aficionat a una frase ap¨°crifa com ¡°Elemental, estimat Watson¡±), sovint esquem¨¤tics i tergiversats per la desatenci¨® a les fonts originals. Despr¨¦s de Les aventures de Sherlock Holmes, la publicaci¨® del segon recull de relats del c¨¤non holmesi¨¤ ¡ªLes mem¨°ries de Sherlock Holmes, 12 peces aparegudes origin¨¤riament a la revista The Strand entre desembre de 1892 i desembre de 1893¡ª suposa una invitaci¨® a (re)descobrir i (re)pensar una icona de la cultura pop que aplega enginy i divertiment com poques vegades s¡¯ha vist en el g¨¨nere polic¨ªac i de misteri, alhora que, malgrat la innoc¨¨ncia i bonhomia de base, continua ple d¡¯al¡¤licients per al lector actual.

Hi ha, almenys, tres formes d¡¯aproximar-se al llibre. Una radicaria a simplement deixar-se portar per la bona estona que procura veure desfilar un seguit d¡¯enigmes o trencaclosques que, passats per la ment anal¨ªtica del geni, acaben revelant-se com mers exemples de la mala fe, la imperfecci¨® o la feblesa de l¡¯¨¦sser hum¨¤, nom¨¦s que desordenades, confuses o tramposes en la seva disposici¨® final o preholmesiana. (Un consell del protagonista al relat ¡°Silver Blaze¡±: ¡°La dificultat rau a separar l¡¯estructura factual, ¨¦s a dir, els fets absoluts i incontrovertibles de les floritures dels teoritzadors i els periodistes¡±.)

LES MEM?RIES DE SHERLOCK HOLMES

Arthur Conan Doyle
Traducci¨® de Xavier Zambrano
Viena Edicions
352 p¨¤g.
24 euros

Una altra manera d¡¯apropar-s¡¯hi ¨¦s imbuir-se una mica de l¡¯esperit del protagonista i tractar cada conte com una invitaci¨® a esbrinar com Arthur Conan Doyle (Edimburg, 1959 - Crowborough, Anglaterra, 1930), a la manera, posem, dels creadors de superherois, aconseguia un entreteniment perfecte recorrent una i altra vegada a un nombre de recursos limitats (tant en termes d¡¯estructura com de trama, ambients i tipus, detalls omesos i jocs de mans). Uns ingredients b¨¤sics que, de tan astutament utilitzats, procuraven una il¡¤lusi¨® de renovaci¨® i sorpresa. (L¡¯autor escoc¨¨s enganya d¡¯una manera semblant a com ho feia la seva creaci¨® respecte dels seus clients quan, absort en les seves cavil¡¤lacions profundes, semblava indiferent, i el cert era que se li acabava d¡¯encendre una bombeta.)

La tercera via, no incompatible amb les precedents encara que adre?ada sobretot als fans, seria prendre nota de dades poc conegudes o potser oblidades pels qui en els darrers temps han tingut not¨ªcies del detectiu b¨¤sicament per mitj¨¤ de la seva encarnaci¨® televisiva 2.0 a la BBC. I ¨¦s aqu¨ª on Les mem¨°ries de Sherlock Holmes ¨¦s una festa. Al relat ¡°La cara groga¡±, per exemple, trobem un exemple de la mitja dotzena de casos en qu¨¨ Holmes va fracassar; a ¡°El ritual Musgarve¡± ens topem amb l¡¯¨¨xit professional que impuls¨¤ definitivament la seva carrera; a ¡°L¡¯int¨¨rpret grec¡± coneixem el seu germ¨¤ Mycroft, m¨¦s llest per¨° massa mandr¨®s per plantejar-se fer-li la compet¨¨ncia; a ¡°El tractat naval¡± ens assalta un apunt religi¨®s d¡¯una tendresa impr¨°pia de la m¨¤quina de pensar (que inclou la frase: ¡°La garantia m¨¦s gran que tenim de la bondat de la provid¨¨ncia em sembla que rau en les flors¡±); i el llegendari ¡°El problema final¡±, acomiadament prematur de l¡¯investigador, inclou la carta de presentaci¨® de la seva n¨¨mesi Moriarty i l¡¯anunci (al capdavall, erroni) que, a partir de llavors, abandonar¨¤ els problemes de la societat en benefici dels de la naturalesa.

Al treballat i rigor¨®s ep¨ªleg que tanca el llibre, de l¡¯historiador Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Berbois, hi ha una carta adre?ada a Conan Doyle on Robert Louis Stevenson li deixa anar, enmig d¡¯una cascada d¡¯elogis digna de figurar a Reichenbach: ¡°?s el tipus de literatura que m¡¯agrada llegir quan em fan mal els queixals¡±. Hi ha un elogi m¨¦s gran?