Reversible

A la vida gaireb¨¦ res ¨¦s reversible. Tornar al passat o viatjar al futur per canviar el present ¨¦s impossible, com nul¡¤la ¨¦s la capacitat d¡¯omnisci¨¨ncia dels humans. Nom¨¦s el motor imm¨°bil i el prol¨ªfic novel¡¤lista que ¨¦s D¨¦u sap si un individu es capbussar¨¤ a l¡¯aigua o es gratar¨¤ el cap, i en quin moment de l¡¯eternitat ho far¨¤. Tota divagaci¨® sobre el temps ¨¦s substancial, i qualsevol conclusi¨® clarivident presagia bona part de la discussi¨® posterior, ja sigui filos¨°fica, f¨ªsica o, ja que hi som, art¨ªstica. Ensayos sobre filosof¨ªa del tiempo, del neozeland¨¨s Arthur N. Pryor (Alpha Decay), hauria estat una aposta perfecta per a qui vulgui especular sobre la naturalesa de la subjectivitat i de les veritats fugitives del nostre entorn f¨ªsic i tecnol¨°gic.

Pryor va ser el primer fil¨°sof que va aplicar la l¨°gica temporal al temps, a la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i a la ling¨¹¨ªstica formal. La seva influent Papers on Time and Tense, d¡¯on surt aquesta primera traducci¨® al castell¨¤, es va publicar un any abans de la seva mort, el 1968. Llegits avui, els seus assajos s¨®n un cat¨¤leg de q¨¹estions que il¡¤luminen sobre per qu¨¨ canvien les coses per¨° no els successos, que en realitat ocorren, tret que arribem a la vora de l¡¯horitz¨® d¡¯un forat negre. O sobre els processos qu¨¤ntics, que no es juguen nom¨¦s en l¡¯accelerador de part¨ªcules CERN de Su?ssa, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯expliquen i apliquen art¨ªsticament (Qu¨¤ntica, al CCCB).

Pensar el temps ¨¦s interrogar-nos sobre el mateix que va inquietar els antics: realment el temps passa?; hi ha un supertemps des del qual em puc veure a mi mateixa?; flueix el temps a un determinat ritme quan vola? No hi ha res de concloent davant la gran pregunta existencial, per¨° s¨ª que sabem que no hi ha un present de cop, les coses canvien i els successos s¡¯allarguen en processos. Una taula s¡¯embruta o es desgasta, una fruita es podreix, aprenem coses, les oblidem... Vam comprar una obra d¡¯art i ens agrada molt, despr¨¦s l¡¯odiem i ens en desfem, el seu preu canvia i el seu valor per a nosaltres tamb¨¦.

Una ocasi¨® per posar a prova tot aquest embolic temporal ¨¦s pensar la galeria Estrany-De la Mota com un riu d¡¯aig¨¹es abundants on es van banyar i es banyen desenes d¡¯artistes al llarg de quatre d¨¨cades. Throwback (Reversi¨®) ¨¦s de les exposicions m¨¦s curioses, s¨°lides i ir¨°niques d¡¯aquests ¨²ltims anys. La integren diversos centenars d¡¯obres procedents dels fons de la galeria, d¡¯artistes espanyols i internacionals: Perejaume, Sergi Aguilar, Richard Hamilton, Guillen-Balmes, Joan Rom, Francesc Ruiz, Juan Luis Moraza, Rosa Amor¨®s, Katharina Fritsch, Hern¨¢ndez D¨ªez o Douglas Gordon, entre d¡¯altres.

Pintures, escultures, fotografies, documents, cat¨¤legs i v¨ªdeos, que en algun moment es van exhibir en tota la seva singularitat, se solapen ara o s¡¯impugnen els uns als altres. Una pintureta d¡¯un joven¨ªssim Barcel¨® es confronta amb els dibuixos que Richard Hamilton va fer als seixanta a Cadaqu¨¦s, on estiuejava al costat del seu amic Marcel Duchamp. Una capseta escatol¨°gica de Frederic Amat segueix el fil a un paisatge de Perejaume... i aix¨ª baixen les aig¨¹es, des-ordenades per un comissari/artista (!) del nom del qual la galerista ?ngels de la Mota no es vol recordar. Cada jornada ¨¦s una mostra diferent, les obres s¡¯exhibeixen en la seva casualitat, esvalotades, sobre una taula o recolzades en una columna, penjades en una paret o al costat d¡¯una cartel¡¤la equivocada. El que abans va ser segueix sent, ¨¦s un succ¨¦s, un present obert en oposici¨® al que sembla que ja va passar per¨° pot ser que segueixi passant quan es vagin mostrant m¨¦s peces, de la d¨¨cada dels noranta i m¨¦s recents, i alhora aquestes s¡¯enfonsaran en el passat per tenir una nova vida, en la sala d¡¯una altra casa o en un museu.

Throwback ¨¦s un tros del passat del galerisme barcelon¨ª, per¨° amb una reversibilitat particular, ja que De la Mota, despr¨¦s del tancament de la sala al juny, crear¨¤ un laboratori de projectes art¨ªstics. Tot flueix, nom¨¦s cal veure a quin ritme. De moment, est¨¤ passant.