La tradici¨® ingr¨¤vida

El Dia del Llibre d¡¯enguany ha seguit la t¨°nica dels anteriors i de fa anys: es venen llibres escrits per homes i dones amb pres¨¨ncia p¨²blica, ¨¦s a dir, coneguts com a periodistes, editorialistes, escriptors d¡¯opini¨®, locutors de r¨¤dio i televisi¨®, i persones pr¨¨viament c¨¨lebres per molts motius menys per una fama assentada com a escriptors. L¡¯estil, la bona forma, la perfecta composici¨® i la subst¨¤ncia d¡¯un argument ja no pesen gens ni mica a l¡¯hora d¡¯escriure un llibre i publicar-lo.

Rafael Nadal i Jordi Cabr¨¦ no han destacat mai com a escriptors de patent, sempre segons la definici¨® de tota la vida del que ¨¦s la bona literatura: poden ser distrets, poden tenir un llenguatge genu¨ª (Nadal el t¨¦, per exemple, perqu¨¨ ¨¦s giron¨ª; s¨®n m¨¦s bons els escriptors de comarques que els de les grans ciutats), per¨° no sembla que es puguin comparar amb els grans novel¡¤listes de la tradici¨® europea, ni tan sols de la catalana (V¨ªctor Catal¨¤, Bertrana, Trabal, Villalonga, Sales, Rodoreda...).

Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, ha ocupat el tercer lloc en el r¨¤nquing de vendes pel sol fet que les plantes, els animals i la naturalesa en general tornen a ser moda, com ho havien estat durant el romanticisme europeu: per¨° no ¨¦s el mateix Wordsworth o H?lderlin que ella o que tots els que han decidit aixoplugar-se en els moviments pol¨ªticament correctes dels nostres dies. Tamb¨¦ s¡¯hi ha arrecerat David Fern¨¢ndez, feminista d¡¯oportunitat, amb la seva Revolta de santa Jordina. Els que tenen m¨¦s ofici, ja demostrat, com ara Sergi P¨¤mies, S¨¢nchez Pi?ol o Maria Barbal, no es troben en els primers llocs, sin¨® en els que fan sis, vuit i nou.

En l¡¯apartat de no-ficci¨®, les rareses encara s¨®n m¨¦s grans: qui pot creure que els Contes des de la pres¨® d¡¯Oriol Junqueras ocupen el primer lloc de la llista si no ¨¦s pel fet que els independentistes li tenen una gran simpatia, com s¡¯ha demostrat, d¡¯altra banda, amb el resultat de les eleccions de diumenge passat? Com pot un imaginar-se que Junqueras disposa de prou temps, calma i mitjans a la pres¨® com per escriure un bon llibre? ?s inversemblant; m¨¦s encara si tenim present que Junqueras tamb¨¦ ha col¡¤locat un altre llibre ¡°seu¡±, en tant que biografiat oportunament per Sergi Sol, en el lloc sis¨¨. No cal dir que aquesta tend¨¨ncia queda reblada per l¡¯¨¨xit de molts altres llibres que poden ser quasi nuls des del punt de vista de la qualitat est¨¨tica, com els de Jordi Cuixart i Ra¨¹l Romeva. Ara: si acceptem que en l¡¯acte d¡¯escriure hi pesa nom¨¦s l¡¯¨¨tica i gens l¡¯est¨¨tica, llavors endavant les atxes i que sigui el que D¨¦u vulgui.

Per¨° el fenomen que s¡¯observa des de fa anys no t¨¦ a veure solament amb el car¨¤cter medi¨¤tic dels m¨¦s venuts, ni tampoc amb el car¨¤cter pol¨ªticament correcte i oportunista d¡¯aquests llibres. M¨¦s que aquests factors, que s¨®n potents per ells mateixos des del punt de vista del mercadeig, el que s¡¯observa en la venda de llibres, no solament per Sant Jordi sin¨® tot l¡¯any, aqu¨ª i a molts pa?sos del m¨®n occidental, ¨¦s que els lectors ja no tenen cap perspectiva del que ha estat la s¨°lida tradici¨® liter¨¤ria del nostre continent ni cap respecte per l¡¯autoritat que comporten. (Cosa molt visible a Catalunya, pa¨ªs en qu¨¨ qualsevol legalitat, c¨¤non o autoritat tradicional o estrangera ¨¦s motiu de befa.) Quan Henry Fielding va escriure les Aventures de Joseph Andrews, ho va fer per influ¨¨ncia d¡¯un llibre que ja tenia m¨¦s de cent anys d¡¯exist¨¨ncia i havia aconseguit un prestigi atorgat m¨¦s pels lectors que per cap acad¨¨mia: Don Quijote. Quan Proust va escriure la seva famosa Recerca, ho va fer sobre el p¨°sit que havia deixat a Fran?a tot el memorialisme del XVIII i el XIX (Saint-Simon, per exemple). Joyce va escriure Ulysses conven?ut (potser llavors ja era pur optimisme) que els lectors sabrien situar-lo sobre el rerefons de l¡¯Odissea hom¨¨rica. Quan Kafka va escriure les narracions El cant de les sirenes, El voltor o La veritat sobre Sancho Panza, ho va fer gr¨¤cies al coneixement tradicional i encara viu d¡¯aquests mites entre la classe culta dels pa?sos de llengua alemanya. Quan Vilallonga va escriure Bearn, tothom va entendre que ens donava la novel¡¤la del Segle de les Llums que no vam tenir en el seu moment. En suma: la tradici¨® liter¨¤ria ¡ªque a Occident ¨¦s potent¨ªssima i extraordin¨¤ria¡ª va estar present fins fa molt poc en la consci¨¨ncia de tot escriptor abans que agaf¨¦s la ploma.

Ara ¨¦s ingr¨¤vida; no t¨¦ cap pes. L¡¯educaci¨® liter¨¤ria a Catalunya, inexistent ¡ªo equivocada per culpa de Joaquim Molas i de tots els seus descendents, que s¨®n m¨¦s nombrosos que el llinatge d¡¯Abraham¡ª, afegint-hi la tend¨¨ncia a viure solament el present que generen les noves tecnologies ¡ªamb indifer¨¨ncia total pel passat i per la hist¨°ria¡ª, han fet que la nostra poblaci¨® nom¨¦s tingui excepcionalment la intenci¨® de llegir els grans autors de la tradici¨® cl¨¤ssica (vull dir entre Homer i Thomas Mann; entre ells un David Copperfield espl¨¨ndid que acaba d¡¯editar Navona, en catal¨¤, o una nova traducci¨® castellana del gran llibre de Joyce, a El Cuenco de Plata). Amb totes aquestes premisses, i si el nostre diagn¨°stic no ¨¦s equivocat, anem cap a una societat d¡¯una ignor¨¤ncia estupenda i d¡¯una literatura que cada cop ser¨¤ m¨¦s pobra, ef¨ªmera i insubstancial.