¡°¡®Jazz¡¯ ¨¦s una paraula fotuda; ho han convertit en elitista¡±

Un un moment de gran profusi¨® d¡¯edicions discogr¨¤fiques de tall jazz¨ªstic per a un mercat incapa? d¡¯assimilar-les totes, dues d¡¯elles destaquen per la seva proposta arriscada: Salalagua, de Gorka Ben¨ªtez (Bilbao, 1966), i The Barcelona Sessions, de Raynald Colom (Vincennes, Fran?a, 1978). Els dos m¨²sics, amb una ja llarga carrera a l¡¯esquena, xerren plegats per a QUADERN sobre la situaci¨® actual tant musical com professional. Despr¨¦s de les abra?ades inicials, aflora el record d¡¯algunes sessions en qu¨¨ van coincidir per¨° que mai es van convertir en disc.

Raynald Colom. Vam fer quatre o cinc trobades, per¨° no van quallar com per a un disc...

Gorka Ben¨ªtez. No passa res perqu¨¨ passi aix¨°; est¨¤ b¨¦, no tot ha de ser un disc. Poder tocar ja ¨¦s molt en aquest pa¨ªs.

RC. La cosa ¨¦s complicada, per¨° ho ¨¦s arreu del m¨®n i no som els m¨²sics els que hem de resoldre-ho. Nosaltres fem m¨²sica. Espanya ¨¦s un pa¨ªs jove, tot just 40 anys de democr¨¤cia, i no es t¨¦ en compte la cultura, com passa a Fran?a.

GB. Espanya no t¨¦ cultura de la cultura. Passa igual en investigaci¨®. El problema no ¨¦s nom¨¦s del jazz, ¨¦s per a tota la m¨²sica creativa. Han d¡¯existir les llistes de vendes, el famoseig i tot aquest circ, per¨° tamb¨¦ tenen dret d¡¯existir la resta, que segurament s¨®n la base important sobre la qual se sustenten aquestes coses molt m¨¦s populars. Vivim amb la sensaci¨® que el que fem no importa a ning¨², per¨° seguim vivint la nostra professi¨® amb amor, amb il¡¤lusi¨® absoluta...

RC. Aqu¨ª no s¡¯ha ent¨¨s que la cultura ¨¦s una ind¨²stria que genera molts diners. Durant molts anys la gent que sabia d¡¯ind¨²stria cultural no ha volgut explicar-nos com funciona per seguir tenint-nos controlats. Qu¨¨ fer amb els discos, els drets i tot aix¨° s¨®n coses que no s¡¯expliquen perqu¨¨ interessa que no ho sapiguem, per¨° tot aix¨° est¨¤ canviant.

¡°Per als festivals, els m¨²sics d¡¯aqu¨ª no som m¨¦s que una mol¨¨stia. Nom¨¦s servim perqu¨¨ puguin demanar subvencions¡±

GB. Jo, quan em refereixo a la ind¨²stria, em refereixo a la m¨²sica que l¡¯¨²nic que necessita ¨¦s tenir r¨¨dits. La cultura ¨¦s una altra cosa, per aix¨° faig el paral¡¤lelisme amb la investigaci¨®.

Pregunta. Fa uns anys semblava haver-hi una ind¨²stria musical amb discogr¨¤fiques que invertien molt... I aix¨° s¡¯ha anat enfonsant a poc a poc.

RC. Perqu¨¨ es venien discos! Ara, en la mentalitat de la gent hi ha que la m¨²sica no es paga.

GB. Per¨° ¨¦s mentida, perqu¨¨ paguen internet, Spotify... Ara el negoci de la m¨²sica va per altres vies.

P. Quin ¨¦s el paper del m¨²sic en aquesta situaci¨® per obtenir el que legalment i moralment li toca?

RC. Estudiar com funciona el mercat de la m¨²sica i tenir cada vegada un control m¨¦s gran sobre el seu treball. ?s s¨²per important tenir el control de la teva m¨²sica i poder-la gestionar, anar directament on vols anar i gestionar com ho vols fer.

P. El m¨²sic ha d¡¯esdevenir, doncs, un empresari?

RC. S¡¯han acabat els temps en qu¨¨ feies un bon disc i venia un m¨¤nager i el tirava endavant. Si tu no est¨¤s a sobre de tot, ning¨² ho far¨¤ per tu, perqu¨¨ hi ha molt¨ªssima oferta i molt poca demanda i la ind¨²stria, gran o petita, est¨¤ donant pals de cec, no sap encara el que funcionar¨¤.

GB. Fa molt de temps que ja no sabem el que ¨¦s treure un disc amb una discogr¨¤fica que et projecti, et promocioni i et busqui bolos. Aix¨° ¨¦s una cosa que van viure quatre i ja fa molts anys. Ara no podem competir amb les grans empreses que rebreguen els mitjans i et posen a primera fila.

RC. Una m¨²sica creativa com la que fem nosaltres no pot pretendre sortir a les radiof¨®rmules. Tinc molt clar que quan trec un disc he de contractar una ag¨¨ncia de publicitat, de premsa, un equip de filmaci¨®... Aix¨° ¨¦s tan important com treure el disc. Tenir una discogr¨¤fica que tingui un equip que t¡¯ho faci ja no existeix, has de muntar el teu propi equip. Gravar el disc ¨¦s la part m¨¦s f¨¤cil. He estat set anys sense treure un disc; ara porto vuit mesos de bogeria, per¨° m¡¯agrada, perqu¨¨ estic lluitant pel meu producte.

GB. Quina sort que t¡¯agradi, perqu¨¨ a mi...

RC. A m¨¦s, intento no utilitzar l¡¯etiqueta ¡°jazz¡± perqu¨¨ tant a Catalunya com a Espanya ho han convertit en una cosa extremadament elitista i aix¨° fa m¨¦s mal que altra cosa. Jo faig m¨²sica i ja est¨¤.

GB. Jazz ¨¦s una paraula dif¨ªcil, fotuda. Jo el que vull treure ¨¦s el que m¡¯agrada. El meu missatge, el meu crit, el que jo vull dir, ¨¦s el mateix tant si toco l¡¯alboca, el chistu, el saxo, la flauta o si canto...

P. Veient tot el que es necessita per treure un disc, les vendes compensen la inversi¨®?

GB. No. Per comen?ar, el jovent ja no compra discos. Ara b¨¦, ¨¦s necessari com a objecte? Totalment. La qualitat de so no t¨¦ res a veure amb tot el que pots escoltar a internet. El llibret, les dades, les fotos...

RC. Ha canviat totalment la manera de consumir m¨²sica, per¨° cal tenir un suport f¨ªsic. A m¨¦s, els discos s¨®n el teu llegat, igual que un pintor t¨¦ els seus quadres. No vull fer un disc per fer-lo, sin¨® fer el disc que a mi m¡¯agradaria consumir. Abans, la gent podia treure discos i viure d¡¯aix¨° sense fer directes. Ara si no fas directes no vius i els discos es venen a les actuacions.

P. Si avui el m¨²sic dep¨¨n tant del directe, hi ha circuits suficients per poder actuar i viure d¡¯aix¨°?

GB. No.

RC. S¨ª.

GB. Pr¨¤cticament ¨¦s impossible viure del que hi ha aqu¨ª. A m¨¦s, es paga ara bastant menys que fa 20 anys i la possibilitat de poder tocar fora ¨¦s anecd¨°tica. ?s molt dif¨ªcil. Treus un disc i si tens deu bolos, ja pots estar content.

RC. Jo vull ser m¨¦s positiu, per¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® de feina salvatge. Has d¡¯estar constantment a sobre. ?s una feina molt dura i passa igual a tot arreu, fins i tot a Nova York. A m¨¦s, has de pensar en global: si vas a fer un bolo a Gal¨ªcia, les despeses s¨®n les mateixes que anar a fer-lo a Par¨ªs.

GB. Llavors, em reafirmo en el que he dit, i l¡¯excepci¨® ¨¦s en Raynald...

RC. No, no. No estic dient que em vagi de puta mare. El que passa ¨¦s que estic pecant com un fill de puta per aconseguir-ho.

GB. Jo no he pencat tant en tot aix¨°, ni molt menys. Per¨° he tingut m¨¤nager i gent bolcada en aquest tema i res de res. Jo no em puc permetre aquesta feinada cada dia. Tinc prioritats: fer la meva m¨²sica, tinc les obligacions amb la meva fam¨ªlia. No tindria temps per poder-ho fer... Tot el que puc fer, ho faig, per¨° no puc estar tot el dia perdent el cul. He tocat amb molta gent, he fet moltes gires i tamb¨¦ discos... I s¨®n aqu¨ª: qui ha volgut contactar-me, ho ha pogut fer.

RC. Jo dormo nom¨¦s entre tres i cinc hores al dia per poder fer aquesta feina i fer les meves classes, estar amb la meva filla i tocar. Ara en tinc l¡¯energia i les ganes... Potser d¡¯aqu¨ª a cinc anys ja estic cansat i ja no vull fer-ho m¨¦s.

P. Milloren la situaci¨® els abundants festivals que han anat apareixent aquests darrers anys?

GB. Ara mateix, per als festivals, els m¨²sics d¡¯aqu¨ª som una mol¨¨stia. Nom¨¦s servim perqu¨¨ puguin demanar subvencions.

RC. A m¨¦s, hi ha els patrocinadors privats, que volen grans audi¨¨ncies perqu¨¨, si no, no posen la pasta. I aqu¨ª ¨¦s on demano que hi hagi d¡¯una vegada una llei de mecenatge. Sembla que la Generalitat tenia un projecte acabat, per¨° des del Govern central van dir que no perqu¨¨ se¡¯ls anava enlaire tot el joc de portes girat¨°ries que tenen muntat al voltant de les subvencions.

GB. A Cultura, haurien de posar gent que visqu¨¦s la cultura, que hi estigu¨¦s implicada; seria el m¨¦s normal, per¨° aqu¨ª ¨¦s l¡¯¨²ltima cartera del m¨®n.

P. Tots dos acaben de treure discos que s¡¯escapen del mainstream regnant, que no busquen clients per la via f¨¤cil, vaja.

GB. Un disc ¨¦s escriure un conte. El meu va d¡¯aigua, mar, salnitre... ?s la meva hist¨°ria i ho faig de la manera m¨¦s sincera que s¨¦ i que puc.

RC. En el meu cas tenia ganes de demostrar en disc el meu amor per Barcelona. Com si l¡¯oient vingu¨¦s amb mi des de les sis del mat¨ª fins a les sis del mat¨ª de l¡¯endem¨¤... Sense pretendre res, perqu¨¨ ara els discos s¨®n tan perfectes que avorreixen. La t¨¨cnica s¡¯ha convertit en la finalitat de la m¨²sica, no en el medi. Hi ha tios que tenen m¨¦s t¨¨cnica que John Coltrane, per¨° quan els escoltes no passa res. Es prepara a tots els estudiants perqu¨¨ siguin solistes i no tots valen.

GB. No hi ha m¨²sica m¨¦s avorrida que el jazz avorrit</CS>.

P. Els dos fan classes per viure.

GB. Totalment.

RC. Jo en faig poques i perqu¨¨ crec que amb 40 tacos tinc l¡¯obligaci¨® de passar el que s¨¦ als xavals de 20. Per¨° si cada any surten de les escoles superiors 200 xavals preparats, on els fiques?

GB. No ¨¦s possible que hi hagi tanta gent interessada professionalment en la m¨²sica.</CS> Aix¨ª va tot.