La quimera de la Champions destrossa el Bar?a

Hi haur¨¤ un abans i un despr¨¦s d'Anfield. La seq¨¹¨¨ncia de derrotes del Bar?a?des de Berl¨ªn 2015 ¨¦s tan sagnant que exigeix una autocr¨ªtica immediata, la m¨¦s profunda de les reflexions i la intervenci¨® decidida d'una directiva que acaba el mandat el 2021, el mateix any que finalitza el contracte de Messi, avui tan atordit com el president del Bar?a. No se sap gaire b¨¦ qu¨¨ far¨¤ Bartomeu despr¨¦s que resolgu¨¦s l'¨²ltima crisi amb la convocat¨°ria d'unes eleccions que el van portar a la reelecci¨® per guanyar el triplet contra la Juventus.

El Bar?a va voler trobar en el trident la f¨®rmula de l'¨¨xit i des de llavors nom¨¦s ha encadenat resultats estrepitosos en escenaris tan diferents com Madrid, Par¨ªs, Tor¨ª, Roma o Liverpool. La substituci¨® de Neymar des de la seva fugida al PSG s'ha convertit en una q¨¹esti¨® obsessiva i fallida a Europa. La pol¨ªtica esportiva s'ha centrat en els jugadors m¨¦s que en el futbol fins que la miserable caiguda de Liverpool ha fet pensar en les cruels escenes que es donaven per oblidades de Sevilla o Atenes. La fi no justifica els mitjans, ni tan sols quan es t¨¦ Messi.

No hi ha hagut m¨¦s consigna que la d'acontentar el 10 sense percebre que all¨° que li conv¨¦ a Messi no ¨¦s necess¨¤riament el millor per al Bar?a. El barcelonisme ¨¦s v¨ªctima d'un engany fabricat des del mateix Camp Nou: res hauria de ser m¨¦s f¨¤cil a la vida que guanyar cada temporada la Champions amb el davanter argent¨ª. Ofuscats amb Messi, s'ha sacrificat la identitat col¡¤lectiva per la individual, un cl¨¤ssic al Bar?a. No val qualsevol entrenador i no n'hi ha prou tampoc amb encertar els futbolistes que li van b¨¦ al 10.

No hi ha res pitjor que un equip sotm¨¨s als jugadors, fins i tot quan el l¨ªder es diu Messi, el capit¨¤ que va tocar a sometent des que es va posar el bra?alet en la presentaci¨® de la temporada amb aquella declaraci¨® que el barcelonisme va assumir com un dogma de fe: ¡°Anirem a totes per aconseguir aquesta copa tan bonica i desitjada¡± que ¨¦s la Champions. No ¨¦s que Messi hagi enganyat la gent, sin¨® que la conquesta del torneig no dep¨¨n tampoc exclusivament de la voracitat del n¨²mero 10. Messi hauria de ser el punt final i no l'origen del futbol Bar?a.

L'argent¨ª no ¨¦s ning¨² si l'equip no recupera la pilota, extraviada per culpa aliena i sobretot pr¨°pia, despr¨¦s que l'evoluci¨® de l'estil hagi degenerat en una involuci¨® resumida en una proclama: no es tracta de jugar a futbol sin¨® de guanyar la Champions, igual que passava abans de la conquesta de Wembley 1992, quan s'imposava esborrar els cinc pals de Berna i els quatre penals fallats de Sevilla. Aix¨ª que no es tracta de gestionar, sin¨® de ser protagonistes per sortir de la confusi¨® generalitzada que avui paralitza el Bar?a.

No serveix qualsevol futbolista, ni entrenador ni president per dirigir el Bar?a. Els diferents estaments han quedat assenyalats per la derrota brutal d'Anfield. El president nom¨¦s busca diners per pagar la n¨°mina de l'equip de Messi, els futbolistes s'han de?ficat tant que han trencat el vincle afectiu amb l'afici¨® i l'entrenador es confon amb un assistent de camp quan es decideix la Champions. El Bar?a ¨¦s avui un club i un equip sobrevalorats per la propaganda, tan esclau del repte continental que desmereix fins i tot la conquesta de la Lliga i la Copa.

Res val la pena si no es conquista Europa. No hi haur¨¤, per tant, remei a tanta frustraci¨® si no es corregeix el missatge abans de la propera Champions. L'equip envelleix malament, excessivament egoista i confiat en el seu ofici, retratat en el 4-0, imatge de la des¨ªdia i motiu de befa fins i tot per a Luis Su¨¢rez, que no marca en camp contrari europeu des de setembre del 2015 a Roma. I tampoc es va corregir l'entrenador, que va llegir malament el partit i el resultat del Camp Nou: va entendre que per a la tornada valia el mateix pla de l'anada sense adonar-se de la fortalesa del Liverpool.

Ja es va donar la mateixa situaci¨® l'any passat a Roma. Valverde s'ha cregut tamb¨¦ que el seu equip controla i pot defensar a la seva ¨¤rea sense pilota fins i tot a Anfield. Les vict¨°ries di¨¤ries amaguen els defectes fins a la derrota definitiva de Roma o Liverpool. L'equip no t¨¦ sentit si no guanya perqu¨¨ ha perdut capacitat de seducci¨®, no sent ni transmet, hipotecat per una planificaci¨® que inclou fitxatges sense sentit (Boateng i Murillo) o capritxosos, com el de Coutinho.

No ¨¦s un problema conjuntural sin¨® estructural, que no se soluciona nom¨¦s amb el fitxatge de De Jong i pot ser que tampoc amb el de Griezmann. La caiguda d'Anfield no t¨¦ perd¨® i exigeix el replantejament de la idea de futbol del Bar?a. L'equip necessita un entrenador per entrenar, uns jugadors per jugar i un president per presidir despr¨¦s de certificar que el resultadisme no serveix per reconquistar Europa. Encara que a Messi no li falta res, el Bar?a troba a faltar una nova Champions. No li queda m¨¦s consol que saber que tampoc la guanyar¨¤ el Madrid.

Tornen els vells temps al Camp Nou. Els mercaders li van treure la pilota i ara l'hi tornen rebentada per veure qu¨¨ es pot fer per posar fi a la quimera de la Champions.