Mirall Brexit sense deformar

Els museus i les seves exposicions prenen el pols del present i, a vegades, l¡¯encerten amb claredat il¡¤luminadora. Igual que el conjunt de les arts i els llibres, poden dir coses sobre com va el m¨®n que els artistes veuen abans. Ara mateix, alguna cosa es mou a Trafalgar Square, a Londres. En una cantonada hi ha la National Portrait Gallery (NPG), dedicada en exclusiva al retrat des de mitjans del segle XIX: m¨¦s ben dit, al retrat de la reialesa, la noblesa, les figures eminents de tota mena, intel¡¤lectuals i creadors i, en els darrers anys, als famosos, Michael Jackson l¡¯any passat. Qu¨¨ passa ara? Doncs que la gent comuna, la m¨¦s comuna, ha entrat a la NPG: els seus retrats, la manera de vestir, els cossos, la nostra vulgaritat. De la m¨¤ del fot¨°graf Martin Parr. Per situar les coses a l¡¯hora del Brexit i col¡¤locar un mirall davant dels visitants, sobretot brit¨¤nics, i reflectir-hi la noci¨® d¡¯identitat i, en particular, la identitat british a partir del Brexit, i veure si quadra amb els clix¨¦s i t¨°pics sobre all¨° brit¨¤nic i la seva gent. Quadra poc.

Sacsejant la pr¨°pia tradici¨® de culte a les elits, que tant ha contribu?t a formar la noci¨® del que ¨¦s angl¨¨s, dels seus exc¨¨ntrics tamb¨¦, la NPG acull el fot¨°graf documental per antonom¨¤sia de la vida quotidiana i l¡¯oci de la gent menys medi¨¤tica, la que va donar la vict¨°ria al refer¨¨ndum del Brexit que ha col¡¤lapsat el pa¨ªs. De fet, l¡¯exposici¨® de Parr es va programar seguint el calendari del final previst dels brit¨¤nics a la Uni¨®. Per¨° no, la cosa encara est¨¤ en joc. Una vegada m¨¦s, Martin Parr o el present inabastable, que no se sotmet a les normes dictades per institucions de cap tipus.

Com que la cosa va de fotos, Parr ¨¦s un grand¨ªssim editor dels seus propis fotollibres i una no sempre pot viatjar a Londres, me n¡¯he anat a la llibreria Laie pel cat¨¤leg. Only human (Nom¨¦s hum¨¤) reuneix m¨¦s de 200 fotos d¡¯aquest fot¨°graf de mirada i de traject¨°ria ¨²niques, un d¡¯aquells que no pots imitar perqu¨¨ es nota massa. Si no en coneixeu les fotos, diguem que Parr es pot vestir de brit¨¤nic exc¨¨ntric ¨Cversi¨® xarona¨C per treballar i fondre¡¯s amb la gent i els espais. Els seus colors s¨®n brillants, molt vius, com si fos un pintor pop. A m¨¦s, encara que sigui a la platja, amb un sol que enlluerna, fa servir el flaix, aix¨ª que la gent surt a la foto amb una pot¨¨ncia al¡¤lucinant. Per¨° no us penseu pas que Parr es mofa dels models, no. De cap manera. ?s un d¡¯ells, un m¨¦s. Ha estat i ¨¦s un antrop¨°leg de la c¨¤mera, un observador participant que segueix els seus temes ¨Cla classe mitjana, el turisme de masses, el consumisme global¨C durant d¨¨cades. El millor: l¡¯empatia, l¡¯afecte, l¡¯humor.

El seu ull explora la difer¨¨ncia entre la mitologia d¡¯un lloc i la seva realitat. I el Brexit en aquest sentit dona per a molt. El director de la NPG li va proposar que segu¨ªs el despr¨¦s del refer¨¨ndum del 2016. Aquest museu del retrat, creat ¡°per incorporar-hi les persones m¨¦s honorablement commemorables de la hist¨°ria brit¨¤nica¡±, es gira cap a la gent comuna i fixant-se en el sisme del Brexit i les seves commocions entra en la vida a peu de carrer del segle XXI. Sorpr¨¨s per la proposta, ja que no fotografia famosos, Parr va acceptar. Ben fet, que la NPG toqui de peus a terra.

El cat¨¤leg (Phaidon) ¨¦s testimoni dels anglesos a casa i al m¨®n, el seu gran tema. ?s el Parr m¨¦s vist¨®s i fins bromista, que la NPG publicita per a la promoci¨® de l¡¯expo. L¡¯apartat espec¨ªfic, d¡¯un to m¨¦s cru, sobre Anglaterra despr¨¦s de la votaci¨® del Brexit, ¨¦s eloq¨¹ent sense carregar cap tinta: un moment hist¨°ric d¡¯efectes superiors al refer¨¨ndum d¡¯Esc¨°cia que va mobilitzar les elits, potser perqu¨¨ el Brexit va arribar despr¨¦s d¡¯aquella ferida per als anglesos. Nom¨¦s faltava aix¨°. Parr documenta una espera tensa.

No acostuma a fer grans declaracions sobre qu¨¨ passa al m¨®n, simplement prem el bot¨® de la c¨¤mera per retre compte del que queda sota la catifa o al cubell de les escombraries mentre dirigents i mitjans reciten amb rutina grans paraules. Ho vam veure en l¡¯expo al CCCB sobre el turisme a Barcelona. Ara, s¡¯hi ha sentit interpel¡¤lat: ¡°?s un bon moment per reflexionar sobre qui som, qu¨¨ estem fent, cap on anem, tot aix¨° de la identitat brit¨¤nica. Aquest treball suggereix el que est¨¤ passant¡±. El que est¨¤ passant ¨¦s potser que tants votants estan farts dels miralls deformants de la societat i en particular d¡¯ells, els votants. All¨¤, i aqu¨ª. Bravo per la NPG i, sempre, per Martin Parr.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.