Llei d¡¯eutan¨¤sia, urgent i inajornable

La regulaci¨® legal de l¡¯eutan¨¤sia ¨¦s objecte de debat ¨¨tic, religi¨®s, m¨¨dic, jur¨ªdic i particularment penal. A partir del segle XXI diversos pa?sos del nostre entorn cultural han despenalitzat l¡¯eutan¨¤sia i han regulat els sup¨°sits i les modalitats de la seva pr¨¤ctica. A Espanya fins ara han fracassat les proposicions de llei de despenalitzaci¨® i regulaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia promogudes pel Parlament de Catalunya, Unides Podem i els socialistes. En la recent campanya electoral el PP continuava obcecat a negar que l¡¯eutan¨¤sia fos un problema, i Ciutadans l¡¯eludia mitjan?ant la confusi¨® intencionada amb les cures pal¡¤liatives.

Despr¨¦s del 28 de abril aquestes posicions obstruccionistes seran minorit¨¤ries al Congr¨¦s. Les diferents proposicions de llei de despenalitzaci¨® i regulaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia haurien de confluir en un projecte unificador, acceptable per una ¨¤mplia majoria parlament¨¤ria. Per¨° aix¨° s¡¯ha de fer ara. Els ajornaments, dilacions i lentituds que serien justificables en l¡¯elaboraci¨® d¡¯altres lleis no s¨®n acceptables en aquesta. En l¡¯espera d¡¯una llei de regulaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia hi ha ¨¦ssers humans v¨ªctimes d¡¯una malaltia greu que els conduir¨¤ indefectiblement a la mort, o a tenir greus patiments permanents f¨ªsics o ps¨ªquics insuportables. ?s urgent i inajornable disposar d¡¯una norma legal que permeti posar fi a tant de dolor de manera humanit¨¤ria, ordenada, m¨¨dicament adequada, curosament garant dels drets en conflicte. ?s impropi d¡¯una societat civilitzada que es puguin tornar a produir casos com el de Ram¨®n Sampedro, expressat magistralment a Mar adentro per Javier Bardem, i molts altres casos similars que van obtenir notorietat.

Recentment va commoure l¡¯opini¨® p¨²blica el cas de Mar¨ªa Jos¨¦ Carrasco, que es va su?cidar bevent un producte que el seu marit li va aproximar a la boca perqu¨¨ ella estava incapacitada per fer-ho. Era, una vegada m¨¦s, una situaci¨® de lent i progressiu deteriorament irreversible amb un patiment insuportable, i una voluntat conscient, ferma, permanent i expl¨ªcita de la Mar¨ªa Jos¨¦ de posar fi com m¨¦s aviat millor a aquesta situaci¨®. Tots dos c¨°njuges van esperar que les proposicions de llei d¡¯eutan¨¤sia esdevinguessin una llei vigent, per¨° les obstruccions parlament¨¤ries ho van fer impossible. Per aix¨° van decidir posar fi al patiment pels seus propis mitjans. El marit li va deixar les seves mans.

La conseq¨¹ent actuaci¨® policial, tot i que necess¨¤ria, va ser desproporcionada. Van posar les manilles a un home conf¨¦s, colpit pel seu dolor, incapa? de fugir ni d¡¯agredir. La decisi¨® judicial inicial va ser desafortunada en estimar que, tractant-se de la mort d¡¯una dona, la participaci¨® del marit podia constituir viol¨¨ncia de g¨¨nere. Totes dues actuacions institucionals van ser innecess¨¤riament humiliants, encara que, afortunadament, s'han esmenat; el marit, ¨°bviament, no ¨¦s un maltractador, i est¨¤ en llibertat a l¡¯espera de judici.

Ara l¡¯opini¨® p¨²blica es pregunta qu¨¨ li espera. El Codi Penal, des del 1995, rebaixa la pena quan l¡¯auxili al su?cidi o la realitzaci¨® material de la mort sigui a petici¨® inequ¨ªvoca de qui pateix una malaltia que conduir¨¤ necess¨¤riament a la mort o pateix greus sofriments permanents insuportables. En aquests sup¨°sits la pena pot ser d¡¯entre un any i mig i sis anys de pres¨® si la cooperaci¨® al su?cidi arriba a executar directament la mort, com ho seria, per exemple, injectant el producte letal. Quan el cooperador al su?cidi eutan¨¤sic fa actes necessaris, sense executar la mort, la pena pot ser d¡¯entre sis mesos i dos anys. A m¨¦s, segons el Tribunal Suprem, la relaci¨® de parentesc pot operar com a circumst¨¤ncia d¡¯atenuaci¨® quan l¡¯homicidi es produeix pietatis causa, cosa que podria significar una rebaixa per sota dels l¨ªmits m¨ªnims de les penes assenyalades abans. En el cas de la Mar¨ªa Jos¨¦ el marit no en va executar la mort, nom¨¦s va cooperar deixant-li les seves mans. Ella va beure volunt¨¤riament, ella va executar el seu su?cidi, tot i que amb la cooperaci¨® necess¨¤ria d¡¯ell. Podrien dictar una pena inferior a sis mesos, que es podria suspendre, commutar per una multa o altres penes sense pres¨®. Per¨° tamb¨¦ podrien caure-li fins a dos anys de pres¨® i exigir-li'n el compliment, tot i aquesta possibilitat seria d¡¯una severitat excepcional inimaginable. Som en una situaci¨® inacceptable, gaireb¨¦ hip¨°crita, entre una criminalitzaci¨® te¨°rica i una discrecional benignitat pr¨°xima a la impunitat, sempre pendent del criteri del tribunal competent. ?s contradictori que sigui il¡¤l¨ªcita la col¡¤laboraci¨® en un acte l¨ªcit, com ¨¦s el su?cidi. ?s injust que es criminalitzi un comportament altruista. ?s inquietant la inseguretat jur¨ªdica, oscil¡¤lant entre l¡¯amena?a d¡¯una pres¨® efectiva i la pr¨¤ctica impunitat que serveix per calmar les males consci¨¨ncies. Aquesta situaci¨® indesitjable nom¨¦s es resoldr¨¤ amb una llei, urgent i inajornable, de regulaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia, i la seva corresponent despenalitzaci¨®.