Sense esperan?a

Fa una mica de por imaginar que William Faulkner no mentia quan afirmava que havia escrit Mentre em moria (Edicions de 1984, nova traducci¨® d¡¯Esther Tallada) entre l¡¯octubre i el desembre de 1929, de matinada, quan treballava de vigilant nocturn a la central el¨¨ctrica de la Universitat de Mississip¨ª. No desconeixia que lluitava amb una obra que nom¨¦s li permetia dues sortides decents, el triomf o la derrota i el frac¨¤s, per¨° noranta anys despr¨¦s de la seva publicaci¨®, Mentre em moria encara s¡¯enlaira com l¡¯obra mestra que va ser des del primer moment, i no ¨¦s gens d¡¯estranyar que Harold Bloom seleccion¨¦s aquesta novel¡¤la com un dels t¨ªtols fonamentals de la narrativa nord-americana del segle XX. Per¨° tot plegat encara trasbalsa m¨¦s si es t¨¦ en compte que Faulkner tan sols havia invertit tres setmanes fren¨¨tiques del mateix any per escriure Santuari, i que el 1929 ¨¦s tamb¨¦ quan publica El soroll i la f¨²ria, la seva primera novel¡¤la que no ¨¦s ja una provatura de principiant.

Mentre em moria est¨¤ composta de cinquanta-nou mon¨°legs interiors, cinquanta-tres dels quals s¨®n de membres de la fam¨ªlia Bundren, una fam¨ªlia de blancs pobres que lluiten heroicament contra la mala sort, la brutalitat, els accidents i els infortunis de tota mena per portar el ta¨¹t que cont¨¦ el cad¨¤ver de la mare fins al cementiri de Jefferson, on volia ser enterrada al costat del seu pare: els voltors els assetgen de nit i de dia, es van quedant sense mules i ¨¦s nom¨¦s gr¨¤cies a un miracle que no perden tamb¨¦ el ta¨¹t i la morta. Per visualitzar l¡¯atmosfera miserable que respiren els personatges cal tenir present les fotografies de Walker Evans i els textos de James Agee sobre la vida quotidiana al sud, per¨° per copsar en la seva plenitud el viatge grotesc i atro? que empr¨¨n la fam¨ªlia cal tenir en compte que l¡¯orgull i l¡¯altivesa s¨®n l¡¯¨²nic bagatge que posseeixen.

El que atrapa el lector i l¡¯ofega gloriosament, en un primer instant, ¨¦s la pot¨¨ncia i el vigor d¡¯un grapat de passatges tan memorables com quan travessen un riu desbocat amb el pont derru?t, un prodigi de tensi¨® ¨¨pica, i no se sap mai si s¡¯ha de riure o plorar quan s¡¯arriba a les p¨¤gines on un dels fills viatja damunt del ta¨¹t amb una cama trencada, encimentada a causa dels molts rampells d¡¯insensatesa que guien tots els membres del clan Bundren. Per¨°, a mesura que es va familiaritzant amb els esclats visionaris i les percepcions misterioses d¡¯una prosa sinuosa i profundament l¨ªrica, el lector queda fascinat pel joc de contrastos i oposicions que es desenrotlla en el si de la fam¨ªlia, unes relacions catastr¨°fiques que tenen com a vincle com¨² la certesa que el dest¨ª no es pot modificar i que nom¨¦s es pot viure sense esperan?a.