Els presos guanyen els fugitius

De moment, els pol¨ªtics indepes presos guanyen els fugitius. L'operaci¨® de presentar-se ¡ªtots dos grups¡ª al Parlament espanyol i a l'europeu t¨¦ molt de?maniobra: per esbombar la seva causa. I competir i estar presents.

I ¨¦s que gaireb¨¦ cap (potser algun) busca exercir les tasques dels c¨¤rrecs pretesos, fet que ¨¦s paradoxal per¨° leg¨ªtim. I subratlla no la baixa qualitat de la democr¨¤cia, sin¨® la generositat de la Constituci¨®: els acusats de vulnerar la sobirania nacional poden aspirar a encarnar-la!

I tot ciutad¨¤ t¨¦ presumpci¨® d'innoc¨¨ncia mentre no estigui condemnat mitjan?ant sent¨¨ncia ferma. I, doncs, t¨¦ dret a la participaci¨® pol¨ªtica (article 23 de la Constituci¨®), encara que la manera d'exercir-lo pugui tenir restriccions.

En termes de rivalitat electoral, de simbolisme ic¨°nic i d'explotaci¨® de la presentaci¨® victim¨¤ria, els presos guanyen la partida als de Waterloo. O almenys compensen el seu enorme desavantatge: per descomptat, en qualitat de vida, per¨° tamb¨¦ en llibertat de moviments per fer pol¨ªtica.

I aix¨° vol dir que encara que nom¨¦s dos dels cinc parlamentaris-presos-i-electes siguin d'Esquerra i els altres tres, postconvergents, la capitalitzaci¨® principal de l'episodi beneficia m¨¦s els primers. Per la senzilla ra¨® que en aquest tipus de batalles molt medi¨¤tiques, preval el lideratge sobre el nom: Oriol Junqueras va ser ahir i ¨¦s avui en carn i ossos al Parlament espanyol; el seu soci i rival, on? No ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de percepci¨® televisiva, sin¨® de credibilitat comparativa. Afrontar la pr¨°pia responsabilitat i assumir-ne les conseq¨¹¨¨ncies sempre est¨¤ m¨¦s ben valorat pels ciutadans que no pas oferir la impressi¨® (real o fict¨ªcia, no ¨¦s el tema) de rebutjar-la, fugint. I aix¨° s'emfatitza curiosament en el cas d'un postconvergent: Joaquim Forn, un pres que primer va marxar a Brussel¡¤les i despr¨¦s s'ho va repensar i va tornar.

A m¨¦s de la credibilitat per m¨¦s responsabilitat, tamb¨¦ augmenta comparativament la dels qui utilitzen les armes de la llei (el dret a presentar-se com a elegibles) no per esquivar-la en un etern viatge enlloc, sin¨® per consumar alguna de les seves finalitats. Esquivar-la suposa situar-se extramurs del sistema; consumar-la dona motiu a endevinar alguna intenci¨® de respectar-lo.

Tamb¨¦ les expectatives de futur difereixen. Fins i tot en l'eventual cas d'una condemna dura, la certesa d'acollir-se a la llei ¡ªi les seves infinites possibilitats¡ª acostuma a ser m¨¦s bona perspectiva que la de conculcar-la per sempre, que pot conduir a una mena d'apatr¨ªdia de facto i, per descomptat, a la incertesa de l'errant, com acabem de veure en un altre cas molt diferent.

Els de l'interior, al capdavall, solen tenir una visi¨® menys deformada de la vida que els de l'exterior. S'ha demostrat moltes vegades, tot i que no sempre. Menys deformada no implica, encara, realista. Caldr¨¤ acarar les autoproclames de pragmatisme amb la seva plasmaci¨® pr¨¤ctica. I en aix¨° ni uns ni altres brillen gens.