L¡¯art de bloquejar

¡°Salva el peix brit¨¤nic!¡±, llegeixo al sotagot que tinc sobre la taula. ¡°Avui els vaixells de la UE s¡¯emporten el 60% del peix d¡¯aig¨¹es del Regne Unit¡±, segueix la den¨²ncia impresa il¡¤lustrada per un peix armat amb casc i cuirassa empunyant la bandera brit¨¤nica. Un regal de Tim Martin, l¡¯empresari m¨¦s actiu que va tenir la campanya a favor del Brexit i que mant¨¦ la pugna amb els qui volen romandre a la Uni¨® Europea. Ho fa a trav¨¦s del seu imperi, que va comen?ar amb la compra d¡¯un pub el 1979 i que ha vist multiplicar fins al miler de locals repartits per tot el pa¨ªs on la propaganda cobreix taules i barres a les quals s¡¯apropen milers de clients ansiosos de cervesa que esperen beure¡¯s gratis si coincideixen amb el propietari. Martin, que acostuma a visitar tots els seus establiments cada any, convida la concurr¨¨ncia perqu¨¨ l¡¯ambient rupturista no decaigui. Westminster ho fa la resta.

Afable, campechano i provocador, Mr. Martin ha deixat de servir champagne i vins de la UE per oferir-los australians. No ho fa per nacionalisme. Al contrari. El molesta que l¡¯hi preguntin perqu¨¨ diu que viu allunyat d¡¯aquest sentiment. Les seves raons s¨®n simplement econ¨°miques. Va donar 200.000 lliures per a una campanya que havia de conscienciar dels enganys de la premsa proeuropea que diu que coneix des dels seus temps de venedor de publicitat per a The Times. Afirma amb convicci¨® que la sortida de la UE suposar¨¤ l¡¯abolici¨® d¡¯impostos sobre m¨¦s de 12.000 productes b¨¤sics no importats del continent, i que aix¨° reduir¨¤ els preus a les botigues alleujant l¡¯economia familiar. El seu discurs dicharachero i contundent rebat totes les afirmacions contr¨¤ries amb la tranquil¡¤litat de qui sap que t¨¦ el rony¨® cobert. La prova, conclou, ¨¦s que des que va comen?ar el serial del Brexit, els seus ingressos no han parat d¡¯augmentar m¨¦s del que creixien abans. I en els 40 anys d¡¯hist¨°ria, no han notat mai cap bache/. Per aix¨° s¡¯ha convertit en un referent empresarial i en un dels homes de negocis m¨¦s influents.

Segon refer¨¨ndum? Ni parlar-ne. I encara menys si el proposa Theresa May, tot i que sigui a contracor/rega?adientes. Ell ¨¦s amic de Boris Johnson i estenent el bra? mostra la impossibilitat que a sobre de la taula hi c¨¤piga res m¨¦s que no sigui la pinta de cervesa que compartim sobre el sotagots de la cadena Wetherspoon. Mentrestant, van passant els dies, les setmanes, els mesos, els terminis i les alternatives sense que l¡¯execuci¨® del Brexit sigui un fet, per a desesperaci¨® dels socis comunitaris que, de moment, han perdut l¡¯oportunitat d¡¯ampliar el nombre d¡¯eurodiputats perqu¨¨ els brit¨¤nics encara concorren a unes urnes que capitalitzaran els seus contraris. Ning¨² pot negar avui que el segle XXI ja ¨¦s el segle de les paradoxes.

Una cosa semblant al (entuerto) que es viu a Espanya, amb els presos electes i les seves possibilitats de continuar exercint de diputats (4) i senador (1) despr¨¦s d¡¯haver recollit l¡¯acta i acatat la Constituci¨®. El p¨²blic convertit en espectador del partit de ping-pong que es disputen el Tribunal Suprem i el Congr¨¦s dels Diputats i que s¡¯ha jugat intensament durant els dos primers dies de la presid¨¨ncia de Meritxell Batet, es pregunta com pot ser. Si els presos s¡¯han pogut presentar a les eleccions i han rebut el suport democr¨¤ticament a les seves propostes, si han pogut emplenar formularis oficials, assistir a la sessi¨® d¡¯inici de la legislatura, departir somrient amb els seus col¡¤legues i complementar la seva promesa amb frases identificadores d¡¯unes posicions prou conegudes, ?per qu¨¨ aquest afany per suspendre¡¯ls?

Els juristes ens han tornat a il¡¤lustrar amb un altre dels seus debats farcits de codis, articles i reglaments. I ens fan veure la dimensi¨® superior que representa ser la veu dels electors, encara que no es posin d¡¯acord amb el possible efecte retroactiu, at¨¨s que el presumpte delicte pel qual se¡¯ls est¨¤ jutjant es va cometre abans de la seva elecci¨®. S¨ª. I tamb¨¦ abans de la seva candidatura i, no obstant aix¨°, va ser autoritzada. I doncs? Doncs vet aqu¨ª tamb¨¦ l¡¯endimoniat embolic legal que necessita temps per desenredar aquest nus que jur¨ªdicament ¨¦s complex i pol¨ªticament ¨¦s tramp¨®s. ?s la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯haver traslladat als tribunals el que hauria d¡¯haver resolt la diplom¨¤cia. ?s l¨°gic, doncs, que arribats a aquest punt l¡¯independentisme intenti tensar les costures legals del sistema. L¡¯ANC i Joan Canadell ho intentaran a partir d¡¯ara tamb¨¦ en l¡¯economia des del conquistat p¨²lpit de la Cambra de Comer? de Barcelona.

El fet positiu ¨¦s que injecta dinamisme a la democr¨¤cia, a la qual, com a sistema, sempre se li descobreixen fissures perqu¨¨, com a obra humana, ¨¦s imperfecta. El fet negatiu? Que tot es complica m¨¦s. Diguem-ne proc¨¦s o Brexit. Ho representen Joan Canadell o Tim Martin.