Misterioses frontisses

Hi ha qui deu creure que l¡¯aventura i el risc narratiu importen m¨¦s que l¡¯ordenaci¨® del caos i la recerca de la perfecci¨®, per¨° si l¡¯originalitat s¡¯obt¨¦ a trav¨¦s de la llei del m¨ªnim esfor?, ¨¦s probable que el resultat tingui poca cosa a veure amb l¡¯art literari i que, en comptes d¡¯haver superat el model que es pretenia superar, el lector descobreixi que la magror narrativa ha substitu?t la coher¨¨ncia de la fabulaci¨®: eludir la dificultat de compondre una bona trama o organitzar un m¨®n narratiu es revela com una flaquesa imaginativa, i ajuntar un parell d¡¯hist¨°ries i presentar-les com un mecanisme unit per unes misterioses frontisses simb¨°liques, tal com passa a Ariel i els cossos, segona novel¡¤la de Sebasti¨¤ Portell (Ses Salines, 1992), no deixa de ser una ocurr¨¨ncia excessivament f¨¤cil, una ambici¨® menor que no pret¨¦n abolir la pr¨°pia data de caducitat sin¨® tan sols postergar-la.

En el primer episodi Ariel ¨¦s un home, i el lector pot llegir les transcripcions de les sessions terap¨¨utiques del seu amant, Eugeni, l¡¯intent que fa per descriure com era Ariel a trav¨¦s d¡¯un infinit de comparacions ¡ª¡°Ariel ¨¦s escriure-ho tot en cursiva. Ariel ¨¦s plorar al cotxe, sentir alg¨² que canta a la dutxa. Ariel ¨¦s no portar paraigua quan plou¡±¡ª, i unes notes amb les reflexions d¡¯Ariel, que no s¡¯aparten gaire del to de la primera, i que ¨¦s aquesta: ¡°Llavi amb llavi, llengua amb llengua, dents amb dents. Besar tamb¨¦ pot ser una erosi¨® molt lenta. Per qu¨¨ ens omplim les boques de saliva, i no de la bilis que portem a dins¡±. En el segon episodi Ariel ¨¦s una dona, i, canviant de registre, Portell deixa de banda l¡¯ambient fantasmag¨°ric anterior i aprofita l¡¯oportunitat per introduir els dos temes que ¨²ltimament s¡¯han incorporat a la literatura catalana: les perip¨¨cies d¡¯una escriptora, Sara, en una resid¨¨ncia liter¨¤ria ¡ªAriel i els cossos ¡°ha estat possible gr¨¤cies a la beca Montserrat Roig de Barcelona Ciutat de Literatura, en una estada a la Fundaci¨® Joan Mir¨®, i a la resid¨¨ncia Writers Art Ommi-Ledig House de Nova York, amb la col¡¤laboraci¨® de l¡¯Institut Ramon Llull¡±, s¡¯informa en els cr¨¨dits¡ª, i la persecuci¨® que pateix un escriptor, David, per part del seu editor, Elies, perqu¨¨ no li lliura el manuscrit de la novel¡¤la que li havia prom¨¨s, l¡¯esborrany de la qual ¡ªl¡¯aprenentatge de la maldat a la infantesa¡ª el lector t¨¦ el privilegi de con¨¨ixer: l¡¯escriptor perseguit, ¨¦s clar, en comptes d¡¯escriure s¡¯estima m¨¦s estudiar el cos d¡¯Ariel, que escriu unes meditacions sobre l¡¯afer i que, a pesar del canvi de g¨¨nere, no difereixen gens de l¡¯Ariel mascul¨ª.

ARIEL I ELS COSSOS

Sebasti¨¤ Portell
Emp¨²ries
263 p¨¤g.
17,50 euros

A la contraportada es diu que un dels punts de refer¨¨ncia d¡¯Ariel i els cossos ¨¦s l¡¯Orlando de Virginia Woolf ¡ªuna s¨¤tira del g¨¨nere biogr¨¤fic on un arist¨°crata angl¨¨s, amb vel¡¤le?tats liter¨¤ries, viatja al llarg de la hist¨°ria i s¡¯acaba transformant en dona¡ª, per¨° el lector t¨¦ la certesa que ¨¦s una influ¨¨ncia tan misteriosa com les frontisses simb¨°liques que volen articular el calaix de sastre que ¨¦s aquesta novel¡¤la. ?s probable que Portell hagi volgut escriure un elogi de la transgressi¨®, o una defensa a ultran?a, de l¡¯amor-passi¨®, una novel¡¤la trencadora, cr¨ªtica i fresca, una novel¡¤la contra el sentiment de culpa, per¨° no seria gens d¡¯estranyar que el lector relacion¨¦s Ariel i els cossos amb la novel¡¤la rosa i que record¨¦s el t¨ªtol de l¡¯article que Guillermo Cabrera Infante va dedicar a Cor¨ªn Tellado, Una inocente porn¨®grafa.