Manuel Cruz: ¡°L¡¯enemic de l¡¯independentisme ¨¦s el federalisme¡±

Quan a Manuel Cruz (Barcelona, 1951) el van cridar des de la Moncloa hores despr¨¦s que el Parlament va vetar la designaci¨® com a senador auton¨°mic de Miquel Iceta, va intuir el que li venia a sobre. Fil¨°sof, catedr¨¤tic, autor de m¨¦s d'una vintena de 20 llibres i d'innombrables articles ¡ª molts en aquest diari¡ª ¨¦s, des de dimarts passat, el president del Senat.

Pregunta. Fa sis anys va afirmar que ¡°no se li passava pel cap dedicar-se a la pol¨ªtica¡±. Ha estat diputat per al PSC en l'¨²ltima legislatura i ara presideix el Senat. No est¨¤ malament per no voler dedicar-s¡¯hi...

Resposta. La veritat ¨¦s que tenia una decisi¨® ferma de no fer-ho perqu¨¨ les classes, l'escriptura i la filosofia, al que m'he dedicat tota la vida, era i ¨¦s la meva passi¨®. Per¨° era molt atractiva la idea de poder ser testimoni privilegiat d'un moment hist¨°ric.

P. Se l¡¯alinea amb Societat Civil Catalana i una posici¨® dura davant de l'independentisme.

R. Mai he tingut a veure amb Societat Civil catalana. Tinc bona relaci¨® amb ells i amb gent de Federalistes d¡¯Esquerra [entitat que ell va presidir]. La meva cr¨ªtica de l'independentisme ha intentat ser coherent i radical, que no ¨¦s el mateix que dura. I sempre des de posicions inequ¨ªvocament federalistes.

P. Hi ha partits que segueixen demanant l'aplicaci¨® del 155. Com ho veu?

R. No ho veig en absolut. Els pressupostos en els quals t¨¦ cabuda aquest article i les circumst¨¤ncies que s'han de donar per aplicar-lo no s¨®n enlloc.

P. Vost¨¨ s'hagu¨¦s absentat de la votaci¨® com va fer Montilla?

R. No ho s¨¦. Em resulta molt complicat posar-me al seu lloc. Hi ha un element molt important i ¨¦s que Montilla ¨¦s president de la Generalitat i aix¨° el col¡¤loca en un lloc pol¨ªtic absolutament diferent.

P. Vost¨¨ no es va abstenir, sin¨® que va votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy.

R. Si, com tot el PSC.

P. Per¨° va trencar la disciplina de vot del PSOE.

R. S¨ª, perqu¨¨ jo era candidat del PSC i no vaig trencar amb la disciplina del PSC. ?s m¨¦s, si hagu¨¦s votat una altra cosa, s¨ª que hagu¨¦s trencat la disciplina del PSC.

P. En el seu discurs al Senat va dir que aquesta Cambra havia de ser part de la soluci¨® del problema territorial. Com?

R. Per exemple, realitzant la confer¨¨ncia de presidents de les comunitats auton¨°miques que han de fer-se al Senat i tamb¨¦ les sectorials dels consellers de les diferents comunitats aut¨°nomes, en ¨¤mbits com la sanitat. Hi ha una comissi¨® dedicada a les autonomies que hauria de reactivar-se.

P. Pot ser una Cambra ¨²til per calmar la crispaci¨® territorial?

R. Que al Senat s'aborden aquestes q¨¹estions i que sigui una cambra en la qual es pugui dialogar, perqu¨¨ dialogar no ¨¦s el mateix que negociar, que aix¨° va despr¨¦s amb les transaccions i les cessions. El di¨¤leg ¨¦s la fase pr¨¨via, la d'escoltar l'altre i potser serveix per reflexionar sobre els interessos de cadascun.

P. Es veu obrint la via per plantejar que Espa?a sigui un Estat federal?

R. Espanya ¨¦s un estat fortament descentralitzat i aix¨° para alguns ja ¨¦s gaireb¨¦ un estat federal. Crec que el que queda per fer ¨¦s menys dif¨ªcil. Es tendeix a identificar el federalisme amb una esp¨¨cie d'exasperaci¨® de la descentralitzaci¨®. Hi ha alguns que veuen el federalisme com la preindep¨¨ndencia i no ¨¦s aix¨ª. Alg¨² pensa que a Alemanya o als Estats Units perilla la unitat territorial? El que caldria fer ¨¦s l'altre moviment complementari a la descentralitzaci¨® que ¨¦s la cooperaci¨®. A Espanya el que fa falta ¨¦s articular la cooperaci¨® que no ¨¦s un element que dilueix el pa¨ªs, sin¨® profundament cohesionador. Perqu¨¨ l'enemic que m¨¦s tem l'independentisme ¨¦s el federalisme. Per aix¨°, l'enemic de l'independentisme ¨¦s el federalisme.

P. Tamb¨¦ hi ha m¨¦s partits que demanen la recentralitzaci¨®...

R. El que fa dif¨ªcil ara no tenir a la punta dels dits una reforma federal de la Constituci¨® ¨¦s la dimensi¨® pol¨ªtica de la q¨¹esti¨®. Quan presidia Federalistes convid¨¤vem a un debat sobre el tema a dirigents pol¨ªtics de tot l'arc i va venir Albert Rivera i en aquell moment deia que un model v¨¤lid per a ell era el d¡¯Alemanya. El problema ara ¨¦s que forces pol¨ªtiques que veien b¨¦ la possibilitat d'anar introduint reformes a la Constituci¨®, han canviat el xip d'una manera radical i identifiquen el constitucionalisme amb el rebuig de qualsevol reforma i envien extramurs del constitucionalisme als partits que volen fer alguna modificaci¨®. I la situaci¨® actual ¨¦s gaireb¨¦ rid¨ªcula i per a alguns partits de la dreta el PSOE no ¨¦s constitucionalista. Qu¨¨ passa? Qui exp¨¨n els t¨ªtols de constitucionalista?

P. Hi ha altres partits que tamb¨¦ han canviat posicions. El PSC, per exemple, ha oblidat per complet la seva defensa al dret a decidir.

R. Aquell text el que plantejava era que els catalans poguessin decidir sobre el seu futur. Jo tamb¨¦ diria que s¨ª per¨° despr¨¦s preguntaria exactament: qu¨¨ vols dir? A la pol¨ªtica catalana han anat quallant sobre entesos de tal manera que al final es dona per descomptat que una expressi¨® ambigua ¨¦s inequ¨ªvoca.

P. El cas ¨¦s que despr¨¦s el PSC el va retirar.

R. ?s molt interessant retrotraure¡¯s a l'escenari del 2013. Per exemple, CiU caminava parlant de consulta i va anar canviant la terminologia fins a arribar al refer¨¨ndum. Els termes de la consulta eren molt oberts, fins i tot es parlava que pogu¨¦s incloure diverses opcions i record a Homs, que era el portaveu del govern catal¨¤, dir que es podia plantejar a tot Espanya.

P. Les seves maneres disten del clima crispat que es va viure en la constituci¨® del Congr¨¦s i el Senat.

R. La pol¨ªtica en gran mesura s'ha convertit en un espectacle, per¨° jo penso que si els pol¨ªtics es deixen atrapar en aquesta l¨°gica ¨¦s perill¨®s perqu¨¨ l'espectacle crema i la gent es cansa. Cansa la reiteraci¨® de la brega, l'insult, encara que sigui enginy¨®s, el zasca.

P. Vost¨¨ va ordenar que es deix¨¦s parlar Ra¨¹l Romeva en la seva presa de possessi¨® com a senador.

R. ?s que no em ve al cap un altre plantejament, clar que havia d'acabar el que estava dient, no concebo una altra possibilitat. Conec Romeva, hem tingut una relaci¨® cordial i amable de quan coincid¨ªem en una tert¨²lia a Catalunya R¨¤dio.

P. Creu que la situaci¨® a Catalunya no canviar¨¤ fins que acabi el judici i hi hagi sent¨¨ncia?

R. Em sembla el m¨¦s probable. Hi ha un escenari que podria reconsiderar aix¨° i ¨¦s que hi hagu¨¦s una sent¨¨ncia absolut¨°ria. B¨¦, ¨¦s una possibilitat, jo no entrar¨¦ en aix¨°. Si no ¨¦s aix¨ª, sembla clar que generar¨¤ una resposta a Catalunya perqu¨¨ els sectors independentistes reaccionaran. I ¨¦s possible que aquests mateixos sectors intentin extreure un r¨¨dit electoral del malestar de la ciutadania. La veritat ¨¦s que actituds moderades per part de les formacions independentistes podrien penalitzar a qui les prengui i probablement aix¨° ¨¦s el que va passar amb el veto dels partits independentistes [ERC i Junts per Catalunya] a Iceta.