El desconcert europeu

Les not¨ªcies ara que s¡¯acaba la campanya electoral a Europa no s¨®n precisament per tirar coets. Bona part del protagonisme se l¡¯emporta la dreta radical, que ha esdevingut el nou fantasma que recorre el continent. Els ¨²ltims titulars s¨®n: la consagraci¨® de l¡¯itali¨¤ Salvini com a l¨ªder de l¡¯extrema dreta europea. El renaixement de Farage, referent del Brexit a la Gran Bretanya, amena?ant els conservadors i un bipartidisme secular que despr¨¦s de resistir infinites batalles (incloent-hi guerres i colonialismes) es pot enfonsar per la ruptura amb Europa, i la possibilitat que la dreta nacional de Le Pen passi, a Fran?a, per davant del partit del president Macron.

M¨¦s encara, tal com ha passat a Espanya amb el PP, el Partit Popular europeu que, amb Helmut Kohl, des de finals dels noranta havia aconseguit integrar amplis sectors de l¡¯espai conservador, fins a convertir-se en el principal pilar de la Uni¨®, se sent ara amena?at pel creixement de l¡¯extrema dreta. A l¡¯hora d¡¯acudir a les urnes per escollir un Parlament que t¨¦ al davant la responsabilitat de treure Europa de la confusi¨®, el protagonisme l¡¯acapara el populisme m¨¦s reaccionari, una perillosa passarel¡¤la cap a l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic. Fa dos anys aquests partits volien marxar. El Brexit era el model. Ara han vist la feblesa d¡¯Europa i se¡¯n volen aprofitar.

La Uni¨® no ¨¦s aliena a la crisi de governan?a de les democr¨¤cies liberals. I arriba carregada de fractures

Els tecn¨°crates europeus, com sempre, en minimitzen el risc. L¡¯extrema dreta ¨¦s molt seva i, per tant, les seves aliances s¨®n d¨¨bils: aviat xocaran per conflictes d¡¯interessos i per greuges inscrits en les hist¨°ries nacionals. Pot ser. Per¨° diumenge es vota per Europa i el panorama ¨¦s de desconcert. La Uni¨® no ¨¦s aliena a la crisi de governan?a de les democr¨¤cies liberals. I arriba carregada de fractures: desigualtats econ¨°miques i socials (dins de cada pa¨ªs i entre pa?sos), efectes demolidors de les pol¨ªtiques d¡¯austeritat que han humiliat nacions senceres, fractures culturals Nord/Sud i Est/Oest, el mar Mediterrani convertit en el mar Mort que engoleix milers de persones i alhora drets i valors fundacionals, i unes institucions allunyades de la ciutadania, en mans d¡¯una elit molt corporativa, instal¡¤lada en l¡¯autocomplaen?a i el menyspreu.

Aqu¨ª, en la campanya, Europa ha anat a remolc de les eleccions municipals. Quan se n¡¯ha parlat ha estat en clau local. A les europees s¡¯ha traslladat, per exemple, una q¨¹esti¨® interna: la pugna entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont per l¡¯hegemonia a l¡¯espai sobiranista.

Sentir-nos implicats en la pol¨ªtica europea resulta dif¨ªcil, tot i que cada dia condiciona m¨¦s les nostres vides, per¨° formatats en els marcs identitaris nacionals ens costa molt fer el salt. Sense Estat i sense demos, ¨¦s impossible parlar de ciutadania europea. I Europa no els t¨¦. Entre altres raons, perqu¨¨ continua sent nom¨¦s un tractat intergovernamental, amb Alemanya exercint de pot¨¨ncia i Fran?a intentant aparentar-ho.

Ha faltat l¡¯acompanyament de la cultura, sempre present en els moments decisius

Mentalment, Europa encara queda lluny. El demos es troba en un proc¨¦s de lenta construcci¨® perqu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil trencar els marcs nacionals sobre els quals s¡¯ha constru?t la sobirania popular. I els Estats nacionals, conversi¨® en acte de la pot¨¨ncia naci¨®, encara donen mostres creixents de la seva impot¨¨ncia ¨Cmassa grans per a algunes coses, massa petits per a d¡¯altres- i tot i que han cedit moltes de les seves compet¨¨ncies a les inst¨¤ncies europees continuen sent l¡¯espai pol¨ªtic natural.

¡°Si fos possible refer la construcci¨® europea, comen?aria per la cultura¡±. Aquesta frase s¡¯atribueix a Jean Monnet, un dels pares fundadors. I, en efecte, aquells grans homes van caure en un vici del materialisme vulgar: la creen?a en la determinaci¨® econ¨°mica en ¨²ltima instancia. Si s¡¯establien les bases des de l¡¯economia, la resta ¨Cla cultura, les institucions, la ideologia- s¡¯hi aniria sumant. I era fals. S¡¯ha fet molt poc per trenar uns referents compartits, potser perqu¨¨ ¨¦s terra massa vella i carregada d¡¯hist¨°ries, guerres i ressentiments. Per¨° ¨¦s hora de fer efectiu el que Balibar anomena el teorema de Maquiavel: ¡°transformar la viol¨¨ncia dels conflictes socials en capacitat pol¨ªtica col¡¤lectiva¡±. En el fons aquesta era la ra¨® moral que va portar a fundar Europa sobre el tab¨² de la Guerra Civil. Per¨° ha faltat l¡¯acompanyament de la cultura, sempre present en els moments decisius, com el Renaixement o la Il¡¤lustraci¨®. Aquesta vegada no s¡¯ha presentat a la cita. Les passions nacionals dificulten la tasca de teixir un espai simb¨°lic com¨². ?s urgent pensar Europa.