La catedral de les plantes

Hi arribo corrents. El rellotge marca set minuts de retard. Em sento com el conill d¡¯Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles, per¨° en lloc del rellotge de butxaca el que miro compulsivament ¨¦s el bra?alet esportiu que duc al canell i que em dicta la vida. ¡°Ets el Llu¨ªs?¡±, assalto el primer home que trobo a la porta, que fa la pinta que espera alg¨². ¡°No, per¨° tu deus ser la periodista¡±, respon per ell una dona que hi ha al costat. ?s la responsable del recinte i tamb¨¦ espera el Llu¨ªs. Encara amb l¡¯agitaci¨® del retard al cos, furgo dins la motxilla, trobo el m¨°bil i marco el n¨²mero dels fot¨°grafs. ¡°Ells tamb¨¦ van tard¡±, els retrec internament. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. L¡¯Albert no falla mai i ja fa 10 minuts que fotografia els visitants que passegen abstrets, com si estiguessin sols, arrecerats per les grans fulles verdes, les palmeres i els arbres centenaris de l¡¯Umbracle.

De lluny, albirem el Llu¨ªs Abad. Parla tranquil¡¤lament amb un home que sega la gespa d¡¯un dels parterres del parc de la Ciutadella, que ara, amb el sol primaveral, s¡¯omple de joves que exposen la pell innocent i blanca als raigs del sol del Mediterrani. Abad fa 34 anys que treballa a Parcs i Jardins. ?s un pou de saviesa en calma. A primera vista, no li veig cap bra?alet esportiu i mal¨¨fic al canell que li dicti la vida. Tan bon punt trepitja l¡¯ombra de l¡¯Umbracle, desplega el seu coneixement sobre aquest refugi per a plantes de la Ciutadella, de Barcelona i de la jardineria en general. ¡°T¨¦ un aire de catedral rom¨¤nica¡±, em dir¨¤ al cap de dues hores, amb la mirada clavada al sostre de volta, fet de fusta.

La Ciutadella ¨¦s un dels parcs p¨²blics m¨¦s visitats de Barcelona; l¡¯Umbracle ¨¦s un dels seus jardins m¨¦s desconeguts. La muni¨® de runners que troten cada dia pel parc passen pel costat segurament sense intuir qu¨¨ amaguen aquelles grans fa?anes de ma¨® vist, amb unes portes immenses i un sostre lobulat format per llistons de fusta horitzontals. ¡°Sembla gaireb¨¦ un edifici religi¨®s¡±, insisteix Abad. Bona part del dia est¨¤ tancat. L¡¯Ajuntament informa al web que obre de dilluns a divendres, de deu del mat¨ª a tres de la tarda. Per¨° a les dues, un treballador tanca amb clau el parad¨ªs, potser per confondre els visitants i resguardar-los del canibalisme tur¨ªstic.

La part bona del fet que l¡¯Umbracle sigui un gran desconegut ¨¦s que se¡¯n pot gaudir pr¨¤cticament en soledat. A dins, la temperatura baixa entre tres i quatre graus a l¡¯estiu, m¡¯explica Abad, mentre recorrem lentament el cam¨ª de sorra flanquejat per 32 columnes i bancs de ferro forjat. L¡¯atmosfera ¨¦s diferent, com si ja no f¨®ssim a la Barcelona del m¨°bil ni els bra?alets esportius. Com si en qualsevol moment hagu¨¦s d¡¯apar¨¨ixer el tinent coronel Percy Fawcett entre les palmeres, que ve de descobrir el nou m¨®n i ha tingut la meravellosa idea de conrear un exuberant jard¨ª tropical per ensenyar qu¨¨ hi ha m¨¦s enll¨¤ de l¡¯oce¨¤.

Fa uns anys, tamb¨¦ hi havia una petita font, perqu¨¨ el so subtil de l¡¯aigua embolcall¨¦s l¡¯ambient i el refilar dels ocells, que de sobte sembla que no parin de cantar. ¡°Els jardins s¨®n cultura, a vegades s¨®n ci¨¨ncia i a vegades tamb¨¦ s¨®n art¡±, resumeix Abad. I en el cas de l¡¯Umbracle, expliquen la Barcelona just abans de l¡¯Exposici¨® Universal del 1888. La seva construcci¨® va comen?ar el 1883 i, tret d¡¯un petit per¨ªode en qu¨¨ es va reconvertir en una sala de confer¨¨ncies, continua reflectint ¡°el moment genu¨ª¡± del seu naixement, ideat pel mestre d¡¯obres Josep Fontser¨¨. Abad el defineix com ¡°un espai de prestigi, de demostraci¨®, de coneixement¡±, que beu ¡°de la influ¨¨ncia de la moda hort¨ªcola anglesa, i es basa en l¡¯exotisme del corrent colonialista¡±.

Les seves plantes pr¨°pies de boscos tropicals i subtropicals no s¨®n gaire exigents. En tenen prou amb un reg autom¨¤tic i un parell de podes l¡¯any i nom¨¦s cal vigilar el creixement dels arbres m¨¦s grossos i vells. Al passeig, Abad reconeix les palmeres Livistona chinensis plantades fa 41 anys. Tres es van haver de traslladar als jardins de Moss¨¨n Costa i Llobera perqu¨¨ s¡¯apropaven perillosament al sostre. Tamb¨¦ divisa, al fons, un boix gr¨¨vol, una de les poques esp¨¨cies aut¨°ctones de l¡¯Umbracle. Per als profans: les plantes amb boletes vermelles i fulles punxegudes que decoren les cases per Nadal. Captivats per la bellesa i la intimitat del jard¨ª, Abad acarona una petita catifa de plantes ¡°que passa desapercebuda¡± o m¡¯assenyala la protuber¨¤ncia que li ha brotat a una Alocasia odora, que d¡¯aqu¨ª ben poc ser¨¤ una flor.

A un quart de tres de la tarda, som els ¨²nics que quedem a l¡¯Umbracle. El treballador entreobre suggestivament les portes de fusta. ?s l¡¯hora de marxar. No s¨¦ com ha passat el temps, no he mirat ni un cop el bra?alet que em dicta la vida. Abad tampoc, perqu¨¨ intueixo que no en t¨¦¡­ Expulsats de nou al concorregut parc, passem per davant del Museu Martorell. Est¨¤ tancat. Dos passos m¨¦s enll¨¤ hi ha l¡¯Hivernacle, que m¨¦s que tancat, cau a trossos. Uns nens immigrants s¡¯han instal¡¤lat a l¡¯interior. Des de la reixa, es veu com s¡¯espolsen la mandra als matalassos atrotinats on es deixen cada nit l¡¯esquena i la vida. El web de Patrimoni de la Generalitat diu que l¡¯Hivernacle est¨¤ en ¡°des¨²s¡±. Em sorpr¨¨n que digui el mateix de l¡¯Umbracle. ¡°El parad¨ªs encara es pot trobar a la Terra, per¨° els ¨¦ssers humans ja no el saben veure¡±, es veu que va dir Jak?b Bohme.