Richard Learoyd i les seves fotos que miren a la pintura sense complexos

Arquitectura, escultura i pintura encap?alen el r¨¤nquing de les arts, des que Hegel, al segle XIX, va establir un ordre ¡ªen el qual seguien m¨²sica, literatura i teatre¡ª, que s'ha mantingut fins avui afegint altres novetats que el dial¨¨ctic no va con¨¨ixer, com el cinema, el c¨°mic i els videojocs. El vuit¨¨ lloc d'aquesta llista ¨¦s per a la fotografia que alguns detractors encara la neguen per considerar que la m¨¤quina ho fa tot. Per¨° hi ha imatges aclaparadores, que liquiden qualsevol pol¨¨mica sobre la validesa art¨ªstica de la fotografia. Com les creades des del 2003 per Richard Learoyd (Nelson, Regne Unit, 1966) a partir d'una cambra fosca de la grand¨¤ria d'una habitaci¨® que va crear per fotografiar la seva col¡¤lecci¨® de meteorits amb la intenci¨® de crear imatges que convidessin a meditar.

D'aqu¨ª va passar a fer el mateix amb familiars i amics i, amb una nova c¨¤mera m¨¦s lleugera, va sortir al carrer, creant sempre imatges ¨²niques enormes i artesanals, perqu¨¨ no n¡¯existeixen negatius, malgrat que Learoyd no renuncia a ¨°ptiques potents que permeten mostrar amb nitidesa cada pestanya i cada porus d'un rostre. El resultat s¨®n unes imatges impactants i misterioses que conviden a meditar, com volia amb els seus meteorits i que aconsegueixen que la fotografia miri a la cara i sense complexos la pintura.

Mig centenar d'aquestes imatges assossegades i tranquil¡¤les, per¨° tamb¨¦ carregades d'una ¡°viol¨¨ncia latent m¨¦s que expl¨ªcita¡±, com reconeix l'autor, transmesa en retrats de personatges meditatius i introspectius, que viuen un patiment interior, gaireb¨¦ sempre dones joves, immaculades i vestides de manera atemporal. Tamb¨¦ a trav¨¦s d'homes que no es deixen veure la cara per¨° s¨ª els seus enormes tatuatges; animals morts com cignes, llebres i calamars penjats de fils i, m¨¦s subtils, flors marcint-se i branques d'arbres acabades de tallar amb la fruita que han menjat els ocells, a m¨¦s de cotxes estavellats i calcinats i volcans inactius per¨° que segur que van crear destrucci¨® i mort.

La majoria dels seus personatges no miren a la c¨¤mera, pel desig de ¡°perllongar l'experi¨¨ncia de la mirada i crear un espai per a la intimitat i la comprensi¨®¡±, segons l'artista. ¡°No ¨¦s f¨¤cil reunir aquestes obres. Feia deu anys que no veia alguna d¡¯aquestes imatges¡±, explicava el mateix Learoyd durant el recorregut per aquesta exposici¨® amb obres repartides en museus i col¡¤leccions de mig m¨®n i que repassen quinze anys del seu treball. La mostra, comissariada per Sandra S. Phillips ¡ªconservadora em¨¨rita de fotografia del San Francisco Museum of Modern Art¡ª per a la Fundaci¨® Mapfre de Barcelona (fins al 9 de setembre) ¨¦s la m¨¦s completa que se li ha dedicat a Espanya. Al setembre es veur¨¤ a la Haia i al gener proper a Madrid. ¡°?s un artista radical, per¨° amb vincles clars amb la hist¨°ria de l'art¡±, va explicar Phillips, que va lloar la ¡°sensibilitat i serietat del seu treball que l¡¯iguala amb els grans mestres de la pintura¡±.

El 2010, Learoyd va retratar un home nu, l'¨²nica manera de mostrar l'espectacular pop tatuat que recorre el costat del seu cos, una imatge que porta a la mem¨°ria la cl¨¤ssica escultura de Laocoont i els seus fills. ?s el mateix que passa amb Nude Model Grid (2017), una jove que ens recorda la Venus de Boticelli acabada de n¨¦ixer, mentre que l¡¯impactant Cap de cavall (2012), tot just tallat i encara rajant sang, remet a les obres cl¨¤ssiques de F¨ªdies per al Parten¨® i la no menys impactant Julie vertical (2012), estudi perfecte de capes de carn, volum i pes sim¨¨tric, ens remet a les dones obeses que va pintar Lucian Freud. A m¨¦s a m¨¦s, les seves naturaleses mortes fan pensar en les escenes de ca?a pintada als segles XVIII i XIX, tal com destaca la comiss¨¤ria al magn¨ªfic cat¨¤leg que s'ha editat: ¡°En aquest cas les peces no s¨®n fruit de la ca?a sin¨® objectes de contemplaci¨®, records de la fragilitat de la vida representats amb admiraci¨® per la seva estranya bellesa¡±.