L¡¯altre Orfe¨® Catal¨¤ lluita per mantenir viva la seva veu a M¨¨xic

El senyor Rivera, impecable de vestit i corbata, ha arribat puntual per rebre l¡¯ofrena floral amb els colors de la senyera. Al seu voltant, uns operaris estenen una catifa vermella i fan proves de so. La rotonda de l¡¯?ngel de la Independ¨¨ncia, l¡¯emblema de Ciutat de M¨¨xic, s¡¯empolaina per a l¡¯homenatge de l¡¯Orfe¨® Catal¨¤ de M¨¨xic amb motiu de l¡¯arribada dels primers exiliats republicans en el vaixell Sinaia. Tot ¨¦s a punt per celebrar els 80 anys d¡¯aquell esdeveniment; tot excepte l¡¯himne catal¨¤. ¡°No ho han previst. S¡¯han oblidat el cable auxiliar¡±, diu una encarregada. Hi ha un petit enrenou fins que a alg¨² se li acut una idea: apropar el m¨°bil al micr¨°fon. I aix¨ª, entre les botzinades i les frenades d¡¯un tr¨¤nsit que no s¡¯atura, ressona entretallat un enregistrament d¡¯Els Segadors.

Com cada any per aquestes dates, l¡¯Orfe¨® Catal¨¤ de M¨¨xic, fundat el 1906 per un grup d¡¯emigrats, recorda la seva ra¨® de ser: la promoci¨® d¡¯una cultura i un idioma que s¨®n un oce¨¤ m¨¦s enll¨¤. ¡°Una instituci¨® lluitadora¡±, la descriu Josep Rivera, l¡¯expresident de l¡¯entitat i fervent independentista, malgrat la dist¨¤ncia. ¡°De tot el que es vol fer, no s¡¯aconsegueixen la majoria de coses. Com Catalunya, que no aconsegueix la seva llibertat¡±. Enfront de la sala de juntes, penja el retrat del titular de la Generalitat. O els titulars, perqu¨¨ l¡¯actual, Joaquim Torra, comparteix paret amb Carles Puigdemont, fugit a B¨¨lgica. ¡°Encara no hem aclarit qui ¨¦s el president, aix¨ª que concloem que s¨®n tots dos¡±, explica.

Tot i que els socis continuen amb atenci¨® les lluites pol¨ªtiques de la metr¨°poli, la instituci¨® lliura una altra batalla m¨¦s urgent i propera: la de la seva superviv¨¨ncia. La mansi¨® burgesa que ocupa, amb una fa?ana rosada i uns interiors que fan olor de llibre antic, se li est¨¤ fent gran. El nombre de socis ha caigut, el cor ha minvat i la comunitat de descendents d¡¯exiliats, la columna vertebral de la instituci¨®, s¡¯ha anat dissolent. S¡¯albiren temps dif¨ªcils, reconeix Rivera.

No sempre va ser aix¨ª. Aquest enginyer qu¨ªmic de 86 anys va arribar a M¨¨xic poc despr¨¦s que el seu pare, un pol¨ªtic catalanista de Terrassa que va fugir de l¡¯Espanya franquista i va desembarcar al pa¨ªs llatinoameric¨¤ el 1939. L¡¯Orfe¨® va ser una segona casa per a Rivera i la resta de fam¨ªlies d¡¯exiliats. Ell participava en el grup de ball folkl¨°ric i la seva veu de tenor ¡ªara de bar¨ªton, diu¡ª ressonava en la coral. En aquella ¨¨poca, Josep Tarradellas va ser nomenat president de la Generalitat a l¡¯Ambaixada de la Rep¨²blica a M¨¨xic i l¡¯Orfe¨® acollia personalitats com el m¨²sic Pau Casals i organitzava Jocs Florals al Palau de Belles Arts, la instituci¨® cultural der refer¨¨ncia del pa¨ªs. Van ser els anys daurats.

¡°Bullia de gent i hi havia molta activitat¡±, recorda el seu actual president, Rafael Vidal, de 69 anys, 66 dels quals s¡¯ha estat a M¨¨xic. El 1974, poc abans de la mort de Franco, la instituci¨® va voler tenir m¨¦s espai. Es va organitzar una col¡¤lecta entre els socis i, amb els diners reunits, van comprar la casa de la Colonia Ju¨¢rez, una zona burgesa de finals del segle XIX, que avui dia ¨¦s el centre de l¡¯escena LGBT de la capital. A m¨¦s, es va construir una nova ala annexa a l¡¯edifici, suficientment gran per acollir els concerts d¡¯una coral que disposava de m¨¦s de 50 veus.

Aquestes veus s¡¯han anat apagant. Les fam¨ªlies que paguen el seu abonament han passat de m¨¦s de 200 a unes 80, a mesura que les noves generacions s¡¯han anat integrant a la societat mexicana. Mentrestant, els nous migrants catalans no acaben de trucar a la porta. ¡°Ens coneixen per¨° no s¡¯integren; la seva intenci¨® no ¨¦s quedar-se a M¨¨xic¡±, reconeix Vidal. ¡°Ara ¨¦s m¨¦s f¨¤cil anar i venir¡±. L¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 per part del Govern de Mariano Rajoy a l¡¯octubre del 2017 va ser un altre cop i es va traduir, assegura el president, en una reducci¨® de subvencions de la Generalitat.

La dif¨ªcil situaci¨® financera ha portat a la junta directiva a plantejar-se la venda del palauet, que fa 1.400 metres quadrats i t¨¦ una escala senyorial i llums d¡¯aranya, i mudar-se a un altre lloc m¨¦s petit. ¡°Amb 400 en fem prou, per¨° no ¨¦s f¨¤cil: cal comunicar-ho i conv¨¨ncer els altres socis¡±, diu. Rivera, per exemple, s¡¯oposa i aposta per allargar l¡¯estada el m¨¤xim de temps possible.

Ara com ara, la instituci¨® es mant¨¦ a flotaci¨® gr¨¤cies, en part, a les classes de catal¨¤ i al cor. Tot i que el nombre de cantants tamb¨¦ ha caigut, la coral s¡¯ha reestructurat recentment i ara t¨¦ membres estables. ¡°Aquests greus¡±, apunta Rebeca Mendoza al piano, en ple exercici de vocalitzaci¨®. Com la majoria dels presents, aquesta llicenciada en cant i el seu marit no s¨®n catalans ni tampoc descendents. Per¨° fa uns anys van visitar Barcelona i es van quedar cor-robats. Quan se¡¯ls pregunta sobre el Palau de la M¨²sica, el domicili de l¡¯Orfe¨® original, aixequen la mirada com qui no t¨¦ paraules.

El director Paul Aguilar ha ampliat el repertori m¨¦s enll¨¤ dels cl¨¤ssics i ara es canta de tot: des d¡¯Els Segadors fins a Boig per Tu i el musical de La Bella i la B¨¨stia, en catal¨¤ o en castell¨¤. A Aguilar li agradaria que el cor estreny¨¦s lla?os amb el seu germ¨¤ gran. Fa dos anys es va reunir amb membres de la directiva de l¡¯Orfe¨® de Barcelona i es va parlar d¡¯una gira conjunta que encara no s¡¯ha materialitzat. ¡°Els vaig dir que hi havia un altre Orfe¨®¡±, recorda. ¡°Necessitem rebre m¨¦s suport perqu¨¨ aquesta casa es pugui aixecar¡±.

Mentre sona el piano, a la classe d¡¯idioma els alumnes aprenen a dir pebrot. Un so molt catal¨¤ per al fruit mexic¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia. El senyor Rivera tamb¨¦ hi va d¡¯¡°espieta¡± i de vegades no pot evitar d¡¯intervenir. Una de les estudiants, Dulce Mendoza, una mexicana de 26 anys, ha tornat al seu pa¨ªs despr¨¦s d¡¯uns estudis de m¨¤ster a Barcelona. A Netflix segueix la s¨¨rie Merl¨ª en catal¨¤ i s¡¯ha apuntat a classes per refor?ar el seu nivell. A m¨¦s, l¡¯olor, la gent, la simbologia del lloc li recorden Catalunya. ¡°Entrar en aquesta casa ¨¦s com si torn¨¦s¡±, explica. Un sentiment que comparteix Rivera, el guardi¨¤ d¡¯aquest fr¨¨vol pont transoce¨¤nic que encara resisteix. ¡°Si les properes generacions tenen una propietat que hagin de cuidar, la voldran¡±, reflexiona. ¡°D¡¯aqu¨ª a 30 anys, vull que diguin ¡®el meu avi era catal¨¤¡¯¡±.