Per qu¨¨ tens els ullals tan llargs, dents de sabre?

Si hi ha un animal que concita tota l'espectacularitat i la fascinaci¨® de l'¨¨poca dels grans mam¨ªfers de la prehist¨°ria ¨¦s el tigre de dents de sabre (que no era un tigre, per¨° per descomptat tenia unes dents ben grosses). Aquesta ic¨°nica b¨¨stia poderosa amb uns canins superiors enormes que li sobresortien amena?adorament de la boca s'ha convertit en el paradigma del terror, i tamb¨¦ de certa bellesa (hi ha qui els troba sexis), una bellesa letal, dels temps pret¨¨rits, com tamb¨¦ passa amb el T. Rex en l'era dels dinosaures. Un dents de sabre (en realitat hi va haver molts tipus d'animals diferents que reben aquest mateix apel¡¤latiu) ocupa ara el tron que va deixar vacant a CosmoCaixa precisament un tiranosaure (una femella), la Trix, protagonista de l'exposici¨® que va aconseguir un r¨¨cord de visitants l'any passat.

El dents de sabre que presideix la nova mostra temporal consagrada a les excavacions i els descobriments des del 1991 al jaciment de Cerro de los Batallones, a Torrej¨®n de Velasco (Madrid), i titulada Sabres i mastodonts, la megafauna del mioc¨¨, ¨¦s un Machairodus aphanistus, una mena de f¨¨lid de la mida d'un lle¨® i les proporcions d'un tigre moderns per¨° amb un coll m¨¦s llarg i musculat, la cua molt m¨¦s curta, com de linx i, pel que es pot intuir, intencions fins i tot m¨¦s perverses que les feres conegudes.

Es pot veure el gran depredador a l'entrada de la mostra i fa la inquietant impressi¨® d'estar molt viu. ?s, no obstant aix¨°, un minuci¨®s model de mida natural creat a partir dels f¨°ssils de l'animal i recobert d'una pell artificial amb unes marques que no es corresponen amb cap fel¨ª existent en l'actualitat. Sembla que estigui a punt de saltar sobre el visitant i clavar-li els famosos ullals al coll. Els del g¨¨nere Machairodus (¡°dent d'espasa¡±), que van viure des de fa 15 milions d'anys fins fa 2 milions, s¨®n uns dels dents de sabre m¨¦s coneguts, i els altres m¨¦s famosos (tamb¨¦ hi ha els Homotherium, dels quals s'han trobat espl¨¨ndids f¨°ssils, H. latidens, a Incarcal, Girona) s¨®n els Smilodon, molt m¨¦s moderns (n'hi havia fa nom¨¦s 12.000 anys) per¨° gr¨¤cies a D¨¦u tamb¨¦ extingits. Aquests ¨²ltims tenien les dents encara m¨¦s llargues i un dels seus representants, l'Smilodon populator, ¡°el que sembra devastaci¨®¡± ¨Ccos¨ª de Zumosol dels ja immensos?Smilodon fatalis de Rancho la Brea (Los Angeles)¨C, ¨¦s el f¨¨lid m¨¦s gran que ha existit, amb 400 quilos de pes, ullals com dagues i una musculatura de tigre que fa hores extres al gimn¨¤s.

Entre els principals llocs on s'han trobat les restes de Machairodus fossilitzats hi ha Cerro de los Batallones. Als diferents sectors del jaciment, una excavaci¨® que dirigeix el paleont¨°leg Jorge Morales, ha aparegut una col¡¤lecci¨® absolutament excepcional de fauna de fa 9 milions d'anys (el mioc¨¨ intermedi o vallesi¨¤), de la qual l'exposici¨® ¨¦s una bona mostra. S'inclouen f¨°ssils dels felins (entre els quals hi ha cranis sencers i una reconstrucci¨® anat¨°mica d'un Machairodus en ple salt que posa els p¨¨ls de punta) i tamb¨¦ d'altres animals sorprenents desapareguts, com el mastodont Tetralophodon, l'¨¨quid Hipparion, la hiena primitiva Protictitherium crassum o el gir¨¤fid?Decennatherium rex:?l'holotip (l'exemplar sobre el qual es descriu una esp¨¨cie) es va trobar al Cerro i el seu crani cornut sembla el d'un dels dracs de Joc de trons.

Es recorre l'exposici¨®, amb 160 peces i visitable fins al 31 de maig, com si es fes un safari prehist¨°ric. De fet, Cerro de los Batallones era una mena de Serengueti en aquesta etapa del mioc¨¨, un m¨®n d'urpes i ullals (llargs) plens de sang, com el defineix amb h¨¤lit de Kipling el coordinador d'exposicions de CosmoCaixa, Alejandro P¨¦rez Jim¨¦nez.

Es recorre l¡¯exposici¨®, amb 160 peces, com si es fes un safari prehist¨°ric. De fet, Cerro de los Batallones era una mena de Serengueti en aquella ¨¨poca

Ajuden a posar-se en situaci¨®, per dir-ho aix¨ª, els grans murals amb il¡¤lustracions de fauna, obra del fam¨®s il¡¤lustrador cient¨ªfic i refer¨¨ncia mundial dels dents de sabre Mauricio Ant¨®n ¨Cautor de l'imprescindible Sabertooth (Indiana University Press, 2013)¨C. Tamb¨¦ hi ha v¨ªdeos amb animacions i reconstruccions. Un mural reprodueix un dels famosos avencs del jaciment, aut¨¨ntics paranys naturals, com el de Rancho la Brea, on van quedar atrapats milers d'animals: entre els quals hi ha nombrosos depredadors que hi anaven atrets per la pitan?a aparentment f¨¤cil dels que hi havien caigut abans. En la imatge d'Ant¨®n es pot veure un dels nostres Machairodus, enfurismat perqu¨¨ no pot sortir de la cavitat (Batallones 3), en la qual comparteix pres¨® amb dues tortugues gegants Titanochelon i un parent extint de l'os, l'Andarctos arctoides, del qual s'exhibeixen a l'exposici¨® f¨°ssils i el seu envejable b¨¤cul (penis ossi).

L'exposici¨® no resol (tampoc s'ho proposa) la intrigant q¨¹esti¨® de per qu¨¨ tenien aquests ullals tan llargs els dents de sabre f¨¨lids?¨Cn'hi?va haver d'altres que no ho eren, entre els quals els r¨¨ptils Gorgonopsia i els marsupials Thylacosmilidae?(la veritat ¨¦s que semblen noms de Star Trek),?que van desenvolupar dents semblants per una evoluci¨® convergent¨C. S'han ofert diferents respostes. La m¨¦s acceptada ¨¦s que aquestes dents s'utilitzaven per clavar una r¨¤pida i hiperviolenta ganivetada que destrossava els grans vasos sanguinis i produ?a una mort gaireb¨¦ immediata de la presa, un final m¨¦s piad¨®s, paradoxalment, que les mossegades dels felins moderns.