Messi i la fe perduda

Com perdre dues vegades. Sona incre?ble que, despr¨¦s de 132 partits, Messi continu? sense trobar el seu lloc en la selecci¨®. Primer l¡¯hi van negar els jugadors veterans, que no van veure el geni que apuntava i el van tractar com a qualsevol jugador bo. Despr¨¦s no l¡¯hi va donar l¡¯afici¨®, que el veia com un estranger disfressat d¡¯argent¨ª, i ho va resistir seriosament quan la selecci¨® va caure en la Copa Am¨¨rica celebrada a Argentina el 2011. Des de llavors sempre va ser un genial cos estrany dins d¡¯un equip err¨¤tic que canvia el seu rumb en cada frustraci¨® (nou entrenadors en 14 anys). La sort, que ¨¦s amiga de la confian?a, tampoc va ajudar en aquelles finals perdudes que Leo va afrontar amb una pressi¨® excessiva. Fa molt de temps que veig els partits amb un ull posat en un equip que no funciona i un altre en Messi, com a possible salvador de la p¨¤tria. Quan Argentina perd, perdo dues vegades.

Es busca una idea. El complex de superioritat futbol¨ªstic que sempre vam tenir els argentins (de vegades a fi de b¨¦), ens fa creure que, passant d¡¯un campionat a un altre, els problemes es resoldran perqu¨¨ som Argentina i perqu¨¨ tenim Leo. Despr¨¦s de 25 anys sense guanyar res d¡¯important, se¡¯ns est¨¤ acabant la fe. Messi com a fenomen i la selecci¨® com a sentiment oculten greus conflictes de fons. Des de la crisi de formaci¨® (per no saber portar a l¡¯acad¨¨mia el futbol de carrer que ens va fer apassionats, virtuosos, astuts i diferents) fins a la venda dels talents joves abans d¡¯aconseguir la maduresa (que talla d¡¯arrel el cercle virtu¨®s de l¡¯emulaci¨®). Continuo creient que l¡¯amor invencible al joc ens ajudar¨¤ a trobar una sortida. Per¨° cal una idea, paci¨¨ncia per sostenir-la i persones cre?bles que la representin. Per dir-ho amb noms propis, avui seria m¨¦s important un Menotti que un Maradona.

Sat¨¨l¡¤lit d¡¯Europa. Una part d¡¯aquest diagn¨°stic es fa extensible a totes les seleccions que participen en la Copa Am¨¨rica, on apunten pocs talents joves i s¡¯imposa una sensaci¨® acusada de decad¨¨ncia i desinter¨¨s general. El futbol sud-americ¨¤ ha passat a ocupar un lloc secundari, gaireb¨¦ satel¡¤litari, pel que fa a aquesta esp¨¨cie d¡¯imperialisme futbol¨ªstic europeu que ho compra tot i, tenint en compte els darrers Mundials, tamb¨¦ ho guanya tot. En aquests dies n¡¯hi ha prou que una promesa faci dues filigranes en el primer temps d¡¯un partit perqu¨¨ el comprin en el descans. Ni la situaci¨® econ¨°mica, ni la passi¨® elevada a viol¨¨ncia, ni la falta d¡¯infraestructures, ni el caos organitzatiu, ni el llarg etc¨¨tera que ens afligeix, ajuden a dignificar el ¡°producte anomenat futbol¡±, que va definir Havelange. La sensaci¨® ¨¦s que, per obra i gr¨¤cia del context, cada partit que es juga a Europa sembla nou i els de la Copa Am¨¨rica semblen usats, com de segona m¨¤.