Perseguint fantasmes

Des de la seva aparici¨®, el catalanisme pol¨ªtic s¡¯ha basat amb freq¨¹¨¨ncia en la teatralitzaci¨® a l¡¯hora de negociar amb l¡¯Estat. Enric Prat de la Riba, el te¨°ric m¨¦s influent del moviment, es va adonar de seguida, a principis del segle passat, de quins eren els ressorts que m¨¦s inquietaven el poder central i va provar de treure¡¯n profit. El grapat, de manera literal, de joves nacionalistes que aleshores demanaven un Estat per a Catalunya va ser sovint utilitzat pels seus lligaires com a amena?a per a la integritat territorial, malgrat la seva escassa rellev¨¤ncia num¨¨rica i limitada capacitat d¡¯actuaci¨®, com explica Enric Ucelay-Da Cal a Breve historia del separatismo catal¨¢n (2018).

En ocasions, el mateix separatisme ha fet veure que tenia una base social m¨¦s ¨¤mplia de la real. Durant la Segona Rep¨²blica Dom¨¨nec Latorre, un fervent nacionalista, abans d¡¯iniciar la seva jornada laboral a l¡¯Ajuntament de Barcelona repartia en bicicleta una nota de premsa amb les adhesions als actes patri¨°tics que organitzava. Hi constaven els noms de m¨²ltiples comunitats americanes i diverses entitats de les quals Latorre era l¡¯¨²nic representant. Malgrat el seu esc¨¤s gruix, aquesta propaganda era molesta i temuda a la vegada. Quan els rebels van entrar a Barcelona l¡¯any 1939 Latorre, que no havia com¨¨s cap crim, fou dels primers afusellats.

Ha existit un llarg proc¨¦s durant el segle XX que havia de desembocar en el conflicte actual. ?s f¨¤cil acceptar un relat quan s¡¯hi est¨¤ disposat

El nacionalisme espanyol sempre ha mostrat, i mostra ¨Ccom tot nacionalisme¨C incomprensi¨® i retic¨¨ncia maj¨²scules a la difer¨¨ncia. L¡¯¨²s del separatisme per una part del catalanisme com a espantall del que podria succeir si el poder central no cedia a les seves demandes ha contribu?t durant un segle llarg de manera molt notable al recel d¡¯aquest davant l¡¯escac a la uniformitat plantejat des de Catalunya. Aix¨ª ho va documentar Andreu Navarra a La regi¨®n sospechosa. La dial¨¦ctica hispanocatalana entre 1875 y 1939 (2013).

El desembre del 1933, un any abans de defensar Llu¨ªs Companys per la seva proclamaci¨® de ¡°l¡¯Estat catal¨¤ dins de la Rep¨²blica federal espanyola¡± l¡¯octubre del 1934, el jurista i pol¨ªtic conservador ?ngel Ossorio Gallardo va escriure una carta a l¡¯aleshores conseller primer de la Generalitat, Miquel Santal¨®. La rescato, in¨¨dita, del fons d¡¯aquest ¨²ltim a la Universitat de Girona: ¡°Por eso es tan triste que despu¨¦s de quedar consagrada la personalidad catalana en el Estatuto, siga todav¨ªa siendo un problema el de las asociaciones separatistas. Todos me dicen que son insignificantes, pero yo creo que aunque no contasen con gran n¨²mero de afiliados, bastar¨ªa su existencia proclamada para constituir un fen¨®meno representativo suficiente a mantener la inquietud¡±.

Amb el pas del temps aquesta inquietud i el seu ¨²s ho han acaparat tot. Qualsevol manifestaci¨® o circumst¨¤ncia de catalanitat s¡¯ha vist com a susceptible d¡¯amagar l¡¯objectiu ¨²ltim de la separaci¨®. D¡¯aquesta manera es va generar una desconfian?a creixent que va arribar a la paranoia durant la Guerra Civil. El canvi de percepci¨® de Manuel Aza?a sobre Josep Tarradellas, a qui en els primers anys republicans sospirava per tenir entre els seus, tot i que despr¨¦s d¡¯organitzar una Catalunya m¨¦s enll¨¤ del marc estatutari el va qualificar de ¡°canalla¡±, ¨¦s di¨¤fan.

Els poders de l¡¯Estat, i el nacionalisme espanyol en especial, han volgut veure m¨¦s capacitat de trencar Espanya en el refer¨¨ndum il¡¤legal que els seus propis impulsors

I ¨¦s per aix¨° tamb¨¦ que, en una lectura esbiaixada, l¡¯independentisme actual pot presentar frases de Prat de la Riba parlant d¡¯un ¡°Estat catal¨¤¡± com el germen de la Rep¨²blica catalana que anhela i que l¡¯extrem contrari concep el president de la Mancomunitat com un separatista ocult. Ni una cosa ni l¡¯altra tenen fonament. El mateix val per a la mirada sobre Jordi Pujol i tants altres l¨ªders nacionalistes. No serveix de res que ¨Cmalgrat la seva pretensi¨® de crear naci¨®¨C durant les seves carreres pol¨ªtiques hagin reiterat que no eren independentistes. Mai van deixar de ser sospitosos de ser-ho.

Partint d¡¯aquesta premissa i seleccionant alguns textos i descartant-ne d¡¯altres no ha d¡¯estranyar que hom pugui arribar a la conclusi¨® que, en efecte, ha existit un llarg proc¨¦s durant el segle XX que havia de desembocar en el conflicte actual. ?s f¨¤cil acceptar un relat quan s¡¯hi est¨¤ disposat. Avui, en canvi, ja no hi ha res a imaginar, l¡¯independentisme massiu a Catalunya ja no ¨¦s un espantall, sin¨® una realitat tangible. I tamb¨¦ ¨¦s el corrent del catalanisme que m¨¦s i millor ha utilitzat la teatralitat per perseguir el seu objectiu. La votaci¨® de l¡¯1-O va ser el zenit d¡¯aquesta carrera interpretativa.

Com han pogut apreciar al Suprem aquells a qui no ha encegat la seva ideologia i prejudici, l¡¯1-O va ser un fi en si mateix, poca cosa m¨¦s. A partir d¡¯aquest dia tot ha estat una funci¨® improvisada, peti qui peti. Els poders de l¡¯Estat, i el nacionalisme espanyol en especial, han volgut veure m¨¦s capacitat de trencar Espanya en el refer¨¨ndum il¡¤legal que els seus propis impulsors. Fins aqu¨ª la categoria de la representaci¨®. I acostumats a perseguir fantasmes, a buscar all¨° que no es veu per¨° que ha d¡¯existir, proven ara de certificar la viol¨¨ncia.