Un independentisme asocial?

Les eleccions que es va veure obligat a convocar Pedro S¨¢nchez, amb el conseg¨¹ent risc de no guanyar-les en benefici de la dreta i la ultradreta, van tenir l¡¯origen en la negativa dels partits independentistes a aprovar els Pressupostos de l¡¯Estat que havia presentat el PSOE a la Cambra dels Diputats. Aquests pressupostos tenien un contingut social molt accentuat, sense comptar la quantitat d¡¯euros que es destinaven a les arques p¨²bliques del Govern aut¨°nom de Catalunya. La lectura que es va fer, en termes generals, d¡¯aquesta decisi¨® per part dels opinadors de r¨¤dio, televisi¨® i premsa va ser que l¡¯independentisme feia xantatge a Pedro S¨¢nchez. ¡°Pressupostos s¨ª, per¨° a condici¨® de comprometre¡¯s a convocar un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®¡±. ?Va ser aquesta la ra¨® fonamental d¡¯aquesta negativa de partits tan compromesos amb els drets socials i la lluita per un habitatge, un sou i una vida dignes, almenys sobre el paper, com la CUP (que no va votar per¨° va acompanyar moralment el seu soci de legislatura a la Cambra catalana) i Esquerra Republicana? ?I si les raons fossin unes altres, tan altres que ni tan sols ells mateixos fossin conscients de la seva dimensi¨® reaccion¨¤ria? Podria ser, i ¨¦s que pot passar de tot a la vinya del Senyor.

Vegem-ho. No s¨¦ si els lectors recorden els vetos als Pressupostos del PSOE. Fem una mica de mem¨°ria. La devoluci¨® dels Pressupostos al Govern va tenir l¡¯aval del PP, Ciutadans, ERC, el PDeCAT, CC, UPN, Bildu, Foro i dues diputades del grup d¡¯Units Podem. No cal esbrinar els motius del veto del PP i Ciutadans, coordinats per teixir el fam¨®s cord¨® sanitari al PSOE (i obligar-lo a convocar eleccions i pensar en la possibilitat d¡¯arrabassar-li la presid¨¨ncia del Govern a Pedro S¨¢nchez). Els vots en contra de les diputades d¡¯Units Podem (la gallega Alexandra Fern¨¢ndez i la catalana Marta Sibina) es van instrumentar com a protesta pel bloqueig dels vaixells d¡¯ajuda humanit¨¤ria al Mediterrani. Els del PDeCAT s¡¯han de llegir en clau ideol¨°gica, com els de CC i UPN, partits de dreta poc avesats a la solidaritat amb els segments socials m¨¦s desfavorits. Ens queda llavors Esquerra Republicana. Partit substancialment independentista, amb algunes bones voluntats en els cap¨ªtols socials. Per¨° la seva pulsi¨® independentista tira molt. Van passar els temps de la seva pres¨¨ncia testimonial, amb tot just un 15% d¡¯electors independentistes, com va ser quan van compartir dues legislatures senceres (2003-2009) en un tripartit veritablement d¡¯esquerres. I social. Ara, fregant el 50% del vot independentista, amb el PDeCAT i la CUP, les coses es veuen diferent i all¨° social s¡¯ha bescanviat per la insofrible Rep¨²blica catalana.

Aquesta reflexi¨® ¨¦s producte de dues circumst¨¤ncies: una imatge en la meva mem¨°ria i la lectura d¡¯un llibre. Comen?o pel llibre. Es tracta de No Society. El fin de la clase media occidental, de Christophe Guilluy (Taurus). I la imatge ¨¦s la d¡¯una persona d¡¯uns 40 anys, en una manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre de no fa gaire, en un caixer a la Rambla de Catalunya. Enfundada en una estelada que semblava acabada d¡¯estrenar, vaig veure com treia una s¨¨rie de bitllets de 50 euros que r¨¤pidament es va posar a la cartera. Aquesta imatge de folgan?a econ¨°mica em va fer rumiar. ?bviament no vaig treure cap m¨¦s conclusi¨® que no fos que aquesta seq¨¹¨¨ncia d¡¯alg¨² traient diners gaireb¨¦ dispendiosament xocava amb la idea d¡¯un ciutad¨¤ o ciutadana catalans explotats i sotmesos per ¡°l¡¯Estat espanyol¡±. Semblava m¨¦s aviat una met¨¤fora de solv¨¨ncia financera que no pas un fet quotidi¨¤ real. Per¨° ja sabem que les met¨¤fores funcionen i tamb¨¦ ensenyen.

El llibre de Guilluy ensenya moltes coses. Per exemple, com part important de les burgesies europees i nord-americanes van decidir ja fa for?a temps fer pinya i desentendre¡¯s de la comunitat social i dels grav¨ªssims problemes que pateixen: habitatge, gentrificaci¨®, desprotecci¨® sanit¨¤ria, pobresa energ¨¨tica, retribucions escasses per arribar a final de mes i un llarg etc¨¨tera. Aquestes burgesies, el ge¨°graf i soci¨°leg canadenc les anomena ¡°burgesia asocial¡±. I diu a l¡¯inici d¡¯un cap¨ªtol: ¡°Representants autoproclamats de la societat oberta i de la conviv¨¨ncia harmoniosa, les classes dominants i superiors [Guilluy les anomena ¡°les classes de dalt¡± del segle XXI] han aconseguit en poques d¨¨cades el que cap burgesia havia aconseguit abans: distanciar-se, sense conflictes ni viol¨¨ncia, de les classes populars [les ¡°classes de baix¡±]¡±.

?No s¡¯haurien de preguntar els independentistes, per si encara no se n¡¯han assabentat, si ells tamb¨¦ no pertanyen a la mateixa burgesia que, ¡°sense viol¨¨ncia¡±, promet el confort burg¨¨s i asocial de la rep¨²blica id¨ªl¡¤lica?

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.