Joves i acad¨¨mics, dues visions sobre el catal¨¤

El manifest d¡¯Els marges ¨¦s del 1979. Fa molts anys que es canten les absoltes al catal¨¤. Tants, que hauria de provocar una mica d¡¯incredulitat. Aquest diumenge, el programa 30 minuts de TV3 ha tornat sobre el tema. L¡¯enunciat previ al reportatge, del seu director, ha estat apocal¨ªptic, l¨²gubre. El problema del catal¨¤ ja no ¨¦s solament ¡°l¡¯hostilitat de l¡¯Estat espanyol¡±. Ho s¨®n el mili¨® i mig d¡¯immigrants que parlen unes 200 lleng¨¹es i que el jovent ja no mira la televisi¨® p¨²blica. El seu oci ¨¦s la xarxa, on, ha dit, el catal¨¤ ¨¦s residual. La menci¨® a la immigraci¨® feia arribar la flaire del Manifest Koin¨¦ quan deia que Franco va completar el proc¨¦s de biling¨¹itzaci¨® for?osa amb, entre altres maniobres, ¡°la utilitzaci¨® d¡¯una immigraci¨® arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonitzaci¨® ling¨¹¨ªstica¡±.

Curiosament, en aquesta mateixa presentaci¨®, TV3 empetitia el seu futur paper en la normalitzaci¨® del catal¨¤. Ja no ¨¦s rellevant per a les audi¨¨ncies joves. La intervenci¨® dels experts ha anat de l¡¯advert¨¨ncia quasi p¨°stuma a la culpabilitzaci¨® del parlant. Una tria molt homog¨¨nia. No hi ha altres veus?

?bviament hi ha peces de convicci¨®, com la lamentable situaci¨® del catal¨¤ al Rossell¨® o Alacant i la dificultat d¡¯emprar-lo en la Just¨ªcia per un buit legal que dona el dret a fer-lo servir per¨° no crea l¡¯obligaci¨® al jutge de con¨¨ixer-lo. Les tres s¡¯han mostrat. Com tamb¨¦ s¡¯ha parlat de la immersi¨® a les aules i de les lleng¨¹es del pati, sense proposar, sortosament, per part del programa, cap correctiu ling¨¹¨ªstic sobre aquest temps de lleure.

Per¨° hi ha hagut una altra colla d¡¯intervencions que francament eren m¨¦s noves i optimistes que l¡¯habitual repertori d¡¯experts. Immigrants, emprenedores, m¨²sics, influencers... tots joves, que fan servir el catal¨¤ a la xarxa. Una youtuber o un raper. I el fan servir sense fer-ne un problema de tot ni obligats per un mandat superior, sabent la mida del seu mercat. David Carab¨¦n, de Mishima, que va comen?ar cantant en angl¨¨s i ara ho fa en catal¨¤, ho ha explicat m¨¦s barrocament: ¡°La nostra generaci¨®¡±, la que canta catal¨¤, ¡°¨¦s la primera on a les platees no hi ha banderes i tens la fantasia de cantar en una llengua no connotada ideol¨°gicament, pol¨ªticament, nacionalment. Simplement ¨¦s la llengua d¡¯aquesta societat i la tri¨¤vem per cantar-nos a nosaltres mateixos¡±.

La llengua ¨¦s un utensili. Per escriure llibres o comprar el pa... Si et fa servei la fas servir. Una superviv¨¨ncia que no s¡¯ha de refiar del sentiment de deure identitari. I el problema no ¨¦s que hi hagi altres lleng¨¹es. El problema seria que aquest jovent pens¨¦s que el catal¨¤ ¨¦s una nosa. El programa tenia mals auguris, particularment sobre el catal¨¤ a la societat digital. ?s veritat que Netflix no parla catal¨¤. Per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s, com es va subratllar en aquest 30 minuts, que la Viquip¨¨dia va ser la segona al m¨®n de la wikim¨¨dia. Uns auguris que les intervencions dels joves, m¨¦s un s¨ªmptoma que una dada sociol¨°gica, desmentien. Finalment, una contradicci¨® de discursos entre l¡¯acad¨¨mia convidada i exemplars de noves generacions.