Les vetlles d¡¯hivern del gran G¨®gol

La intimidat¨°ria i feli? floraci¨® de la literatura russa prov¨¦ d¡¯una arrel doble: Aleksandr Puixkin (1799-1837) i Nikolai G¨®gol (1809-1852). El primer va ser una for?a de la naturalesa que va obrir desenes de camins que la seva pr¨°pia impaci¨¨ncia no li va permetre rec¨®rrer, un escriptor que va barrejar amb molta alegria (i, el que ¨¦s m¨¦s inusual, amb for?a ¨¨xit) g¨¨neres i estils, i que va aconseguir una fita dificil¨ªssima: demostrar als lectors russos que els seus assumptes quotidians eren tan susceptibles de convertir-se en material literari com les preocupacions pol¨ªtiques i amoroses que succe?en a Par¨ªs o a Londres.

El segon acostuma a presentar-se en els manuals de literatura com a deixeble de Puixkin, per¨° potser ¨¦s millor fer cas de la c¨¨lebre frase que s¡¯atribueix a Fi¨®dor Dostoievski: ¡°Tots els escriptors russos hem sortit de l¡¯abric de G¨®gol¡±, i no escatimar el m¨¨rit i l¡¯abast de la seva influ¨¨ncia. G¨®gol va descobrir el potencial literari d¡¯una regi¨® invisible: les vides i les il¡¤lusions dels opacs funcionaris que deambulen pels escalafons de la laber¨ªntica administraci¨® russa. G¨®gol proposa par¨¤boles d¡¯aparen?a c¨°mica (un home al qual se li independitza el nas, un tripijoc amb serfs morts, l¡¯individu que lluita per conservar un abric tan fet malb¨¦ que ja ¨¦s gaireb¨¦ un fantasma d¡¯abric...) que s¡¯endinsen en all¨° sinistre sense acabar de deixar anar el seu sentit, gaireb¨¦ obligant-nos a rellegir-los una vegada i una altra amb fascinaci¨® creixent.

Per¨° molt abans de descobrir els homes del subsol, i de preocupar-se pel dest¨ª de R¨²ssia (que a la novel¡¤la ?nimes mortes va imaginar com una dilig¨¨ncia en forma de carabassa corrent descontrolada sobre camins fets malb¨¦ pels desnivells), G¨®gol va ser l¡¯autor d¡¯aquestes Vetlles en un ve?nat de Dikanka que acaben d¡¯apar¨¨ixer en catal¨¤.

El jove escriptor va aprofitar el model del Decamer¨® de Boccaccio o dels Contes de Canterbury de Chaucer per vincular una s¨¨rie de relats localitzats en una petita poblaci¨® del camp ucra?n¨¨s. Els vilatans entretenen les llargues vetllades de l¡¯estricte hivern reunits al mas de l¡¯abellaire Panko (personatge inoblidable per l¡¯empenta de car¨¤cter que exhibeix en les seves dues intervencions), on competeixen a veure qui explica la millor hist¨°ria. Es tracta de relats senzills, extrets del folklore de la terra, que parlen de noces, retirs campestres, odis familiars i peticions de m¨¤, en un espai on encara pul¡¤lulen amb naturalitat les brui