El que amaga la pol¨¨mica sobre la Diputaci¨® de Barcelona

En aquests ¨²ltims dies els avatars dels pactes per al govern de la Diputaci¨® de Barcelona s¡¯han convertit en un argument de debat i de pol¨¨mica de foc creuat tant a la premsa com, evidentment, a les xarxes socials.

?s aix¨ª per dues raons evidents i de pes. La primera t¨¦ a veure amb la demostraci¨® definitiva que no hi ha cap tipus d¡¯unitat estrat¨¨gica per part dels partits independentistes. Ja havia quedat clar amb la constituci¨® dels ajuntaments, per¨° l¡¯espectacle de les ¨²ltimes hores, durant les quals s¡¯han acusat m¨²tuament d¡¯haver pactat amb ¡°carcellers¡± i s'han desafiat ret¨°ricament els uns als altres a trencar-los (sense cap intenci¨® de fer-ho) ho ha fet evident tamb¨¦ per als m¨¦s confiats en el proc¨¦s. No es pot saber com afectar¨¤ aix¨° ¨Co no¨C el Govern de la Generalitat. Potser no l'afectar¨¤ gens.

L¡¯altra ra¨® de la pol¨¨mica ¨Cencara m¨¦s descarnada¨C ha tingut i t¨¦ a veure amb una evid¨¨ncia: les Diputacions s¨®n les institucions locals m¨¦s ben dotades econ¨°micament i les que tenen m¨¦s marge de maniobra per decidir on i com es reparteixen els recursos. Aconseguir controlar-les ¨Cespecialment la de Barcelona¨C ¨¦s una mena d¡¯asseguran?a de vida, sobretot en el cas de Junts per Catalunya, que darrerament ha perdut pres¨¨ncia institucional i, per tant, recursos.

Aquestes dues raons expliquen la pol¨¨mica medi¨¤tica fast food (que toca dos temes inflamables, per¨° en el fons de superf¨ªcie, com el ranquejant proc¨¦s i la superviv¨¨ncia o no de determinades sigles partidistes), per¨° no expliquen la import¨¤ncia pol¨ªtica del que realment s¡¯est¨¤ jugant amb el control d¡¯aquesta instituci¨®, que no ¨¦s res m¨¦s que la manera d¡¯imaginar en les pr¨°ximes d¨¨cades quin ser¨¤ el paper de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, a Espanya i a Europa.

La q¨¹esti¨®, evidentment, ¨¦s antiga: Pujol la va tancar amb un cop de porta el 1987 utilitzant com una garrotada la seva majoria absoluta (i amb el concurs num¨¨ricament innecessari d¡¯ERC), amb l¡¯abolici¨® de la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona. El llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, havia potenciat aquella instituci¨® (s¡¯havia creat el 1974 encara durant la dictadura, sota impulsos desarrollistas) i tenia tota la intenci¨® de transformar-la en sentit democr¨¤tic per coordinar i harmonitzar la presa de decisions i la prestaci¨® de serveis fonamentals per als 26 municipis que la integraven. En altres paraules, volia consolidar institucionalment la Barcelona dels quatre milions. La CMB es va esborrar d¡¯una tacada i nom¨¦s m¨¦s recentment es va crear l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona, una entitat que disposa de menys envergadura i potencialitats.

El conflicte s¡¯havia generat, evidentment, per una q¨¹esti¨® de recursos i de pres¨¨ncia partidista al territori (l¡¯esquerra tenia una fort¨ªssima implantaci¨® en termes d¡¯alcaldies), per¨° la q¨¹esti¨® anava m¨¦s enll¨¤ i tocava de manera nuclear el paper que s¡¯atorga a les ciutats metropolitanes com a actors pol¨ªtics i, per tant, tamb¨¦ en la construcci¨® d¡¯imaginaris, legitimitats, maneres de concebre la relaci¨® entre les persones, les col¡¤lectivitats i les institucions. Va quedar famosa la frase continguda en una de les cartes que es van enviar Pujol i Maragall en els moments m¨¦s durs del conflicte de la CMB, on l¡¯antic president deia: ¡°Les ciutats hanse¨¤tiques eren una ciutat poderosa, fonamentalment un gran port comercial (...) i pr¨¤cticament res m¨¦s. No tenien hinterland. No s¨®n un pa¨ªs. Nosaltres volem que Catalunya sigui un pa¨ªs¡±. El missatge era clar: el nacionalisme conservador catal¨¤ no permetria visions alternatives del territori que generessin altres imaginaris que no fossin els ¡°patri¨°tics¡± tradicionals. En realitat, aix¨° s¡¯ha mantingut al llarg de les d¨¨cades com una constant: les declaracions del mateix Torra sobre el fet que Barcelona ja no ¨¦s la capital del pa¨ªs (i ho seria Girona) ¨¦s la degeneraci¨® d¡¯aquesta mateixa manera de pensar en un context ¨Cara s¨ª¨C de ressorgiment de replecs identitaris. I, malgrat tot, la q¨¹esti¨® torna, perqu¨¨ la realitat ¨¦s tossuda i ens diu que, tot i els nost¨¤lgics de Westf¨¤lia (els d¡¯aqu¨ª, i els de mig Europa), les ciutats metropolitanes tenen i tindran un paper decisiu des d¡¯un punt de vista pol¨ªtic, econ¨°mic, social i cultural. A Madrid aix¨° ho han ent¨¨s de seguida: de fet, la Comunitat de Madrid ja funciona des de fa temps com una mena de districte federal. La q¨¹esti¨® ¨¦s ara si les esquerres ¨Cla que probablement exercir¨¤ la presid¨¨ncia de la Diputaci¨®, i la que est¨¤ encap?alant l¡¯Ajuntament de Barcelona (i que exercir¨¤ la presid¨¨ncia de l¡¯AMB)¨C no es deixaran endur per les pol¨¨miques de superf¨ªcie, seran capaces de mirar als reptes reals que t¨¦ la Barcelona metropolitana i encararan amb for?a la construcci¨® d¡¯un actor institucional poder¨®s, innovador, solvent i democr¨¤tic.