Bardem a Pedralta

¡°A Pedralta no!¡± El crit d'un dels meus nebots m'arriba a l'¨¤nima. Com ¨¦s possible que no vulgui anar a Pedralta, un diumenge qualsevol? La resposta busqueu-la a la cr¨°nica d'Ana Pantaleoni Deixa estar el Fortnite!?Per¨° aquest no ¨¦s el tema, el tema ¨¦s Pedralta, un lloc enigm¨¤tic amagat al Baix Empord¨¤, al poble de Gaziel, Sant Feliu de Gu¨ªxols, molt a prop del barri dels qui van arribar els ¨²ltims, Vilartagues. Una de les pedres basculants m¨¦s grans d'Europa, diu l'hemeroteca.

?s f¨¤cil arribar-hi. En la meva ¨¨poca es peregrinava a peu des del c¨¤mping Balma?a, on ara hi creixen les males herbes; es passava per l'h¨ªpica, avui en ru?nes, i se seguia per la carretera fent giragonses fins a arribar a l'esplanada d'alzines del mass¨ªs de Montclar. Amb prou feines quatre quil¨°metres, que amb cotxe s¨®n un sospir, defenso, entusiasta, a la sobretaula. Per¨° el nen continua enrocat: ¡°A Pedralta no!¡±.

Pedralta ¨¦s una pedra basculant, de sis metres de llargada per tres d'amplada i tres d'altura, que pesa 100 tones. El que es coneix com a pedra cavallera, que descansa sobre una altra roca. El bloc gran¨ªtic de dos milions d'anys va evolucionar fins a deixar-la aix¨ª, desafiant la gravetat, oscil¡¤lant per¨° ferma, sense que hi hagu¨¦s manera de tombar-la. Els locals li vam clavar una creu el 1890, a les mans de set joans de Sant Feliu de Gu¨ªxols, i vam jugar durant anys a posar a la base ampolles de vi, de cava, llaunes i qualsevol altra cosa susceptible de trencar-se amb la basculaci¨® de la pedra, que s'aconseguia empenyent-la amb la m¨¤.

M¨¢s informaci¨®n

Si sou de Vilartagas

D¡¯Ava Gardner als milionaris russos

¡ªS'hi pot veure la petjada d'un dinosaure que un dia va trepitjar la roca, quan encara era a terra!?¡ªinvento ja a la desesperada per convence'l.

¡ªA Pedralta no! ¡ªem crida el nen.

Assumeixo la derrota, no queda m¨¦s remei. Ell es perd la visita a l'ex¨°tic paratge que als habitants del lloc els ha servit per a gaireb¨¦ tot. Pedralta ¨¦s el concurs d'allioli que es fa anualment a?l'aplec, s¨®n els dinars de diumenge al camp que organitzen les mares per fer un cop d'ull als amics de les seves filles, s¨®n les nits buscant ovnis, les nits buscant altres coses, els dies caminant per les cases abandonades, les tardes pujant al mirador o visitant l'ermita, els jocs florals que es feien abans...

I el seu ¨¨xit no ha perdut pistonada.?Uns russos hi van pujar un dia, es van quedar captivats i van decidir gravar-hi una pel¡¤l¨ªcula. Va passar ara fa tres anys i confesso que ni me'n vaig assabentar. El director Alexandr Manzurov, amb el productor Boris Yadlovskiy, hi van rodar un ¡°thriller m¨ªstic¡± en catal¨¤, protagonitzat per N¨²ria Florensa. La roca era una porta que unia el m¨®n dels morts i el dels vius. Es va gravar, es va muntar i es va projectar en un cinema de Platja d'Aro, els nostres ve?ns.

Per¨° les intencions inicials eren molt m¨¦s ambicioses, m'expliquen des del poble, de manera confidencial. ¡°Em vaig reunir amb ells en un local i a la paret hi tenien penjades les fotos de tots els actors¡±, recorda una persona que va participar en el rodatge. La cara que ocupava bona part del plaf¨® d'imatges era la de Javier Bardem. ¡°Ho tenien clar¨ªssim, l'havien de portar¡±, rememora, encara amb sorpresa. Si ho hagu¨¦s sabut, hauria utilitzat l'argument definitiu a la taula familiar: ¡°Bardem gaireb¨¦ va ser a Pedralta!¡± Almenys el sector femen¨ª s'hi hauria apuntat.

Dos anys despr¨¦s, no es pot veure la pel¡¤l¨ªcula, nom¨¦s es pot trobar el tr¨¢iler a la xarxa. ¡°Es va quedar paralitzada¡±, admet per tel¨¨fon el productor, Boris Yadlovskiy, que no vol aprofundir en el tema. Van tenir ¡°problemes interns¡± en la fase de postproducci¨®. Ll¨¤stima, perqu¨¨ part del poble va participar com a extra al film. Aix¨° ja ¨¦s un cl¨¤ssic a la Costa Brava: uns i altres es tiren a la piscina o ballen flamenc com a figurants de pel¡¤l¨ªcules que despr¨¦s obliden i mai aconsegueixen veure's a la gran pantalla.

El que no li vaig confessar al meu nebot ¨¦s que Pedralta ja no bascula. El 10 de desembre del 1996 la pedra m¨¦s emblem¨¤tica de Sant Feliu de Gu¨ªxols va apar¨¨ixer a terra. Se la va trobar un ciclista. Al poble no es parlava de res m¨¦s. Les primeres informacions van dir que havia estat fruit d'una tempesta. Despr¨¦s uns estudiosos universitaris van concloure que havia estat pel desgast de comprovar emp¨ªricament la basculaci¨® i l'h¨¤bit local de rebentar ampolles a la base...

Per¨° per Vilartagues corre una altra hist¨°ria. Al barri els que ja en tenen m¨¦s de quaranta expliquen que aquell cap de setmana de gaireb¨¦ hivern el van passar com mana la tradici¨®: de bar en bar. Eren els noranta, Platja d¡¯Aro estava en la seva m¨¤xima esplendor i la m¨²sica m¨¤quina i els seus h¨¤bits de consum arrasaven. Pedralta era un bon lloc, diuen, per tancar la festa sense molestar el ve?nat, el que vindria a ser un after. Un grup de joves va decidir acabar-hi la nit i va voler desafiar la natura. Van agafar el gat hidr¨¤ulic d'un dels cotxes, el van col¡¤locar a la roca basculant i la pedra va caure des d'una altura de 10 metres i va rodar uns 15 m¨¦s.

Aquesta versi¨® mai s'ha pogut comprovar. L'¨²nica cosa que se sap segur ¨¦s que uns joves van ser els ¨²ltims que van veure la pedra de Pedralta al seu lloc el 8 de desembre. Despr¨¦s va ploure dos dies seguits, fins que el ciclista la va trobar tirada. Es va quedar a terra dos anys i mig, fins que el 25 de maig del 1999 es va restituir, per¨° no es va aconseguir recuperar el moviment. Tot plegat va tenir un cost de 30.000 euros. ?s clar que hauria d'haver proposat un pla m¨¦s atrevit per a la sobretaula d'un diumenge. Als nens els emocionen les entremaliadures. Llavors, no en tinc cap dubte, ho hauria aconseguit: ¡°A tirar la pedra de Pedralta? S¨ª¨ª¨ª!¡±