Infortuni europeu dels ¡®indepes¡¯

Tot va tan de pressa que sembla que va ser fa un segle. Per¨° no. Divendres va fer un any que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein va denegar l'euroordre de lliurament de l'expresident Carles Puigdemont a la just¨ªcia espanyola. Va ser la primera de diverses garrotades que va rebre el jutge instructor, Pablo Llarena, a B¨¨lgica i el Regne Unit.

Aquelles decisions de tribunals europeus nacionals van servir perqu¨¨ l'independentisme llanc¨¦s una formidable campanya propagand¨ªstica. Per¨° aquella mel sembla que s'ha tornat amarga. Institucions i tribunals europeus supranacionals comencen a retornar-li les canyes en forma de llances. El 3 de juliol la Comissi¨® Europea va denegar la petici¨® de Puigdemont d'activar contra Espanya les sancions de l'article 7 del Tractat de Lisboa per no ¡°respectar les minories¡± (sic): el mateix que Brussel¡¤les va incoar contra Vars¨°via per governamentalitzar la selecci¨® dels jutges polonesos¡­ exactament el mateix que pretenia la il¡¤legal Llei de transitorietat jur¨ªdica i fundacional de la rep¨²blica catalana del 7 de setembre del 2017.

El dia abans el fugitiu va defugir assistir a la manifestaci¨® que ell mateix havia convocat a Estrasburg, per protestar perqu¨¨ el Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea (TJUE, amb seu a Luxemburg) li va denegar (tamb¨¦ a l'exconseller Toni Com¨ªn) 24 hores abans la mesura cautelar que li assegurava poder accedir a la condici¨® d'eurodiputat. El tribunal va dictaminar que la Cambra havia actuat correctament en excloure els fugitius. No constaven a la llista d'electes enviada per Espanya, i la norma electoral europea remet al fet que la discussi¨® sobre el requisit (incomplert) d'acatar la Constituci¨® ¡°l'ha de resoldre les autoritats nacionals¡±.

L'escassa assist¨¨ncia a la protesta va ser f¨²nebre, un nou fiasco en el, d'altra banda, perseverant intent d'¡°internacionalitzar el conflicte¡±. El convocant no va compar¨¨ixer, tement que Fran?a el lliur¨¦s a Espanya aplicant el conveni bilateral (¡°de M¨¤laga¡±, 2002) que permet a tots dos pa?sos el lliurament de delinq¨¹ents sense haver de passar per un jutge. La seva proclama per v¨ªdeo clamant que ¡°no ¨¦s la nostra Europa¡± aquesta en qu¨¨ ¡°els bons¡± no tenen ¡°garantits els drets¡± va fer pal¨¨s que ¨¦s un aprofitat: aparentment europeista si li conv¨¦, antieuropeu de la branca ultra quan Europa rebutja les seves pretensions. Les denegacions del Parlament, de la Comissi¨® i del TJUE venen precedides de tres resolucions contr¨¤ries als independentistes del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH, amb seu a Estrasburg), al qual alguns preveuen rec¨®rrer en ¨²ltima inst¨¤ncia quan el Suprem dicti la seva sent¨¨ncia en el judici del proc¨¦s.

La principal ¨¦s la del 28 de maig. La seva enorme transcend¨¨ncia per al futur dels plets del proc¨¦s ha estat ignorada pels demandants i amb prou feines valorada i subratllada pels rivals. La sent¨¨ncia ¨¦s transcendent perqu¨¨ valida les prohibicions del Tribunal Constitucional espanyol contra les actuacions parlament¨¤ries il¡¤legals, fins i tot encara que aquestes prohibicions limitin drets fonamentals. En realitat no les valida nom¨¦s com a leg¨ªtimes, sin¨® que les proclama com a ¡°necess¨¤ries¡±.

Estrasburg va denegar la petici¨® de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i altres 75 exdiputats auton¨°mics contra la suspensi¨® pel Constitucional del Ple parlamentari del 9 d'octubre del 2017 que havia d'extreure les conseq¨¹¨¨ncies del recent refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O: activar la declaraci¨® d'independ¨¨ncia. El TEDH va rebutjar que aquesta suspensi¨® asfixi¨¦s les llibertats de reuni¨® i d'expressi¨® dels diputats amb un argument contundent: la ¡°inger¨¨ncia¡± del Constitucional ¡ªque reconeix com a tal¡ª en aquests drets era ¡°necess¨¤ria en una societat democr¨¤tica¡± per al manteniment de ¡°la seguretat p¨²blica¡±, ¡°la defensa de l'ordre¡± i ¡°la protecci¨® de drets i llibertats de tercers¡±, els diputats de l'oposici¨®, ¡°davant dels abusos comesos per la majoria parlament¨¤ria¡±.

Els magistrats van recordar, a m¨¦s, que ¡°¨¦s obligatori complir les sent¨¨ncies dels tribunals constitucionals¡±; que es pot fer campanya per canviar una llei per¨° sempre ¡°que els mitjans utilitzats amb aquesta finalitat siguin legals¡± i ¡°que la modificaci¨® proposada sigui compatible amb els principis democr¨¤tics¡±; i que el Constitucional va honrar una ¡°necessitat social urgent¡±, la de garantir l'ordre constitucional. Davant d'aquesta demolidora sent¨¨ncia, ni el Govern, ni Waterloo ni les plataformes sobiranistes han activat cap campanya d'agitaci¨® i desobedi¨¨ncia. Potser perqu¨¨ est¨¤ escrita originalment no en castell¨¤, sin¨®, ai, en franc¨¨s.