Tenim un doble als autos de xoc del S¨®nar

El cr¨ªtic Luis Hidalgo i jo est¨¤vem parlant de les nostres coses ¡ªque b¨¤sicament ¨¦s que jo provo d'arrencar-li informaci¨® sobre els millors concerts i ell prova de deslliurar-se de mi¡ª, descansant un moment en els bancs comunals a prop de la instal¡¤laci¨® dels autos de xoc despr¨¦s de trobar-nos fortu?tament en el marasme, quan un parell de joves van seure amb nosaltres. ¡°Us hem vist a la pista, quina canya foteu¡±, va dir un dels dos. El Luis i jo ens mirem. ?s dif¨ªcil que alg¨² ens admiri ballant, sobretot comparat amb el que et pots trobar, i tamb¨¦ perqu¨¨ ell no s¨¦ qu¨¨ far¨¤ quan est¨¤ sol, per¨° jo amb prou feines em moc i no trec la m¨¤ de la butxaca perqu¨¨ no em robin el m¨°bil. ¡°No, no, als autos de xoc¡±, va aclarir el noi al veure la nostra confusi¨®. Em va semblar m¨¦s estrany encara, perqu¨¨ jo no pujo a aquests cotxes de fira des dels temps de la Mar Bella, quan un conductor empastillat es va encastar contra mi al ritme dels Kraftwerk. ¡°S¨ª, s¨ª, ¨¦reu vosaltres dos, tu condu?es i an¨¤veu a per totes¡±, va afirmar vehement el nostre interlocutor assenyalant un blau al coll del seu amic. ¡°Mira quin mastegot¡±.

Va ser estrany, perqu¨¨ eren molt simp¨¤tics i no semblaven voler cap revenja ni passar-nos res sin¨® nom¨¦s xerrar una mica i canviar impressions. Se'n van anar cap a un concert deixant-nos amb dues alemanyes cenyides que mentrestant s'havien ajuntat amb el grup espontani i que compartien animadament un plat de pasta. ?s un dels episodis preternaturals m¨¦s curiosos que he viscut en tots aquests anys de S¨®nar. No el de les alemanyes amb nosaltres, aix¨° dels cotxes. Sembla imaginat per Sergio Caballero. Una d'aquestes hist¨°ries seves de fantasmes i bessons dobles que es fan pip¨ª. Confondre'n un encara, ?per¨° dos, i tan especials en l'¨¤mbit del festival com el Luis i jo? Estrany, insisteixo, molt estrany. Ens acabem sentint com Thelma i Louise o encara m¨¦s com ?ngela Molina i Virginia Rousse a l'Scalextrix expectral de Caballero que ¨¦s la imatge del festival. Quedem tan commocionats de pensar que tenim dues r¨¨pliques al festival (o potser som nosaltres les r¨¨pliques, o hi ha hagut un bucle espaciotemporal, que ¨¦s l'¨²nic que et falta que et passi al S¨®nar), que el Luis va acceptar portar-me al concert d'Octavian ¡ªcom salta el tio, l¡¯Octavian¡ª.

Jo ja havia viscut una sensaci¨® estranya abans, al S¨®nar Pub amb Acid Arab i la seva barreja de techno i El hijo del ca¨ªd, quan em va semblar que a l'escenari hi havia Taha Husein en persona amb una gorra de beisbol. ?s possible que fos producte del viatge que em va fotre sense voler un negre enorme i corpulent que ballava desmesuradament al meu costat i que es va excusar amb maneres exquisides abans de tornar a posar-s¡¯hi. Obsessionat amb la idea que al S¨®nar no nom¨¦s han irromput la vaga dels muntadors, el fons d'inversi¨®, el canvi de dates i el desafecte institucional sin¨® forces sobrenaturals (per si amb les anteriors no n¡¯hi ha prou) vaig desembarcar en el concert massiu d'Underworld, que pel que he llegit s'ha inspirat en un escorxador d¡¯Essex en el seu nou treball. El Luis ja m'havia fet el salt assenyalant ¡°me¡¯n vaig a veure alguna cosa millor, aqu¨ª el que la gent vol ¨¦s sabatilla¡± (paraules s¨¤vies: jo me l¡¯escolto com si fos un ¨¤ugur, i despr¨¦s no en faig ni cas).

Mentre al¡¤lucinat i mig sord veia ballar entre l¨¤sers i cossos fervorosos el vell Karl Hyde com si fos un druida celta posse?t em va semblar que es transformava en Joe Cocker. Fins aqu¨ª pod¨ªem arribar. Vaig mirar a una banda i a una altra, per si alg¨² m'havia posat res a la beguda. I vaig marxar corrent, uh, ballant, a buscar el meu doble. Yeah.

?