Un somni americ¨¤ a Collserola

Per arribar a la Floresta, el ferrocarril ha d¡¯agafar amb precauci¨® un revolt, creuar un t¨²nel i aturar-se en una petita estaci¨® entaforada entre les parets d¡¯un tur¨®. Al damunt, en vertical, s¡¯aixeca el nucli urb¨¤: les cases, abans d¡¯estiueig i ara resid¨¨ncies permanents, semblen caure sobre el tren del Vall¨¨s. La Floresta ¨¦s un espai urb¨¤ estrany enmig dels boscos de Collserola, un projecte de ciutat jard¨ª sorgit de la primera expansi¨® metropolitana de Barcelona que s¡¯inspirava en el paradigma dels suburbis residencials dels Estats Units. Aquest districte de Sant Cugat commemora un segle de vida reivindicant una hist¨°ria trepidant.

¡°La Floresta Pearson¡±. El nom original del barri torna a lluir a l¡¯estaci¨® de ferrocarril. El r¨¨tol, restitu?t simb¨°licament, va ser presentat el 17 de juliol per les autoritats locals i per la Comissi¨® del Centenari de la Floresta. Els 34 primers propietaris de la Floresta, en el contracte fundacional del 4 de gener del 1919, establien que el t¨ªtol de la col¨°nia duria el cognom de Frederick Pearson ¡°per retre tribut i homenatge a la mem¨°ria del malaguanyat iniciador dels Ferrocarrils de Catalunya SA¡±. Pearson va ser l¡¯enginyer i empresari nord-americ¨¤ que el 1911 va fundar la Barcelona Traction Light and Power, La Canadenca, que electrificaria bona part de Catalunya i que connectaria en tren Barcelona i el Vall¨¨s. Va morir el 1915, durant la Primera Guerra Mundial, quan el transatl¨¤ntic Lusit¨¤nia, que el duia de Nova York a Londres, va ser torpedinat per un submar¨ª alemany.

L¡¯enginyer Pearson intent¨¤ implantar la idea del suburbi de la caseta amb jard¨ª

El nom de Pearson va deixar d¡¯emprar-se a la Floresta el 1956, quan es constru¨ª la nova estaci¨®, segons explica l¡¯historiador Joan Carles Salmer¨®n, per mandra, perqu¨¨ ¡°era massa llarg¡±. El nomencl¨¤tor del barri s¨ª que compta amb diverses vies que porten el cognom de Pearson. Salmer¨®n, director de la consultora Centre d¡¯Estudis del Transport, recorda que el model que seguia l¡¯expansi¨® entre Barcelona i el Vall¨¨s era el de les connexions ferrovi¨¤ries interurbanes dels EUA. Salmer¨®n subratlla que la Floresta va ser ¡°l¡¯intent d¡¯implantar un estil de vida americ¨¤ a Catalunya, el suburbi de la caseta amb jard¨ª, el paradigma que es podia viure en un lloc diferent del de treball¡±.

La idea inicial de la Floresta tamb¨¦ inclo?a preceptes de les ciutat jard¨ª i de les teories higienistes, que des de finals del XIX promulgaven ¡°la vida sana lluny de les ciutats m¨¦s poblades¡±, com detalla Claudia Arruga, membre de la Comissi¨® del Centenari, en una de les set exposicions commemoratives que s'han instal¡¤lat al barri.

La Floresta va fracassar en un primer moment com a suburbi de la metr¨°poli perqu¨¨ r¨¤pidament es va convertir en espai d¡¯estiueig. La documentaci¨® recollida per la Comissi¨® del Centenari indica que el 1921 la Floresta tenia 150 propietaris, 35 cases, 50 habitants i 300 persones que s¡¯hi traslladaven en dies festius. El 1946 ja hi havia 1.550 parcel¡¤les de s¨°l urbanitzable, el mateix nombre d¡¯edificis que tenia el districte el 2001. ?scar Costa, coordinador de la comissi¨®, subratlla que el retorn al plantejament inicial es produeix a partir dels seixanta, quan la poblaci¨® es motoritza i es permet una segona resid¨¨ncia m¨¦s lluny de la ciutat, tot deixant nuclis com la Floresta per a la resid¨¨ncia fixa. L¡¯obertura dels t¨²nels de Vallvidrera, coincidint amb els Jocs Ol¨ªmpics, va accelerar-ne el proc¨¦s. El barri, avui amb 4.620 habitants, un 50% m¨¦s que fa vint anys, ¨¦s de classe mitjana benestant, per¨° amb un moviment alternatiu i d¡¯esquerres fort: la CUP ¨¦s el partit m¨¦s votat.

¡°Pearson va morir el 1915 i tota la l¨°gica del projecte va semblar que s¡¯enfonsava amb ell¡±, va escriure el 2001 a EL PA?S l¡¯escriptor i coneixedor del barri Xavier Moret: ¡°La Floresta va cr¨¦ixer malament, ¨°rfena d¡¯urbanistes i de pl¨¤nols. La urbanitzaci¨® va anar degenerant en una ca¨°tica mescla de cases amb possibles, cases amb menys possibles, torres senyorials, pisos barats i habitatges autoconstru?ts¡±.

La idea de Pearson era teixir una xarxa de nuclis suburbials, de Sarri¨¤ a Sant Cugat; per aix¨° van adquirir, a trav¨¦s de la filial Catalonian Land, importants quantitats de terrenys edificables seguint el recorregut del tren, tal com explicava Horacio Capel, catedr¨¤tic de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, en un estudi del 2012: ¡°La creaci¨® de noves urbanitzacions ciutat jard¨ª a la falda de Collserola i a l¡¯altre costat de la muntanya, com les Planes i, sobretot, Valldoreix, era d¡¯inter¨¨s per a la Barcelona Traction, que tenia experi¨¨ncia pr¨¨via de les operacions immobili¨¤ries de la Brazilian Traction a Sao Paulo, i d¡¯estrat¨¨gies similars a M¨¨xic i Cuba¡±.

La motoritzaci¨® dels seixanta va permetre tornar al barri la idea de resid¨¨ncia fixa

Ricard Font, president dels Ferrocarrils de la Generalitat, lloa la condici¨® de visionaris de Pearson i de Carles Emili Monta?¨¦s, l¡¯enginyer que va conv¨¨ncer Pearson per invertir a Catalunya: ¡°Van preveure el desenvolupament de la regi¨® metropolitana. I van obrir a la gent una vida m¨¦s saludable amb l¡¯estrat¨¨gia que calia, desenvolupant primer les infraestructures¡±. Font tamb¨¦ fa paral¡¤lelismes entre ¡°l¡¯estil de vida americ¨¤¡± que buscaven els accionistes de La Canadenca amb la filosofia de ¡°la casa i l¡¯hortet¡± de Francesc Maci¨¤.

Un casino particular

Maci¨¤, com a president de la Generalitat, el 1932 va visitar la primera escola de la Floresta, finan?ada per Gaiet¨¤ Tarruell, que va deixar empremta. Les escales que grimpen des de l¡¯estaci¨® fins a les altures de la Floresta, obra de Tarruell, continuen portant el seu cognom. Tarruell ¨¦s al darrere de bona part dels edificis del districte catalogats pel seu valor arquitect¨°nic: nou cases i dos blocs de pisos, que responien a l¡¯estil noucentista de l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929 i al racionalisme del GATCPAC. El m¨¦s important del llegat de Tarruell ¨¦s el casino, de 1933, que comptava amb nombrosos detalls del passat cub¨¤ del seu patrocinador. L¡¯¨¤rea m¨¦s ic¨°nica ¨¦s el pati amb les galeries de columnes.

El casino va tenir un moment ¨¤lgid als anys setanta com a nucli cultural i alternatiu, per ¡°la proximitat de la Universitat Aut¨°noma, que s¡¯instal¡¤la a Sant Cugat el 1968, i per la influ¨¨ncia del moviment hippie¡±, diu Arruga. Al casino hi van actuar Jaume Sisa, l¡¯El¨¨ctrica Dharma, Maria del Mar Bonet, Gato P¨¦rez o Oriol Tramvia, entre d¡¯altres. Tramvia actua enguany com a narrador de l¡¯obra de teatre del centenari, La Florest¨ªada, d¡¯Isidre Mar¨ªas. Tamb¨¦ hi van estar vinculats els dibuixants de la revista El V¨ªbora, perqu¨¨ a la Floresta vivien els fundadors Josep Maria Berenguer i Josep Toutain. El Casino es va reinaugurar el 2010 despr¨¦s d¡¯anys abandonat. Avui ¨¦s un centre c¨ªvic, punt neur¨¤lgic de la vida cultural i associativa de la Floresta.