Ona Carbonell: ¡°Tots som humans, fins i tot les russes¡±

Ona Carbonell va amb les seves tres ¨²ltimes medalles a la bossa, amunt i avall, torna d'una recepci¨® de l'Ajuntament, l'endem¨¤ d'haver estat rebuda pels Reis, posa per a l'entrevista i puja a la quarta planta de les instal¡¤lacions del CN Sabadell. All¨¤ es reuneix amb el centenar i mig de nenes que participen en el seu campus. La barcelonina de 29 anys ¨¦s l'ondina de les 23 medalles, el r¨¨cord femen¨ª en la hist¨°ria dels mundials, nom¨¦s superada per dos homes, dues superfigures, Michael Phelps, amb 33, i Ryan Lochte, amb 27.

Pregunta.?La seva carrera ha entrat en una altra dimensi¨®?

Resposta.?Era el set¨¨ Mundial consecutiu per a mi. Cada vegada m'imposa m¨¦s respecte continuar sent aqu¨ª dalt, perqu¨¨ soc m¨¦s gran, les rivals cada vegada s¨®n millors... I aquest any amb l'h¨¤ndicap que feia mesos que estava aturada. Aquest r¨¨cord em fa molt feli?. ?s un senyal que la feina s¡¯ha fet b¨¦.

P. ?s m¨¦s dif¨ªcil ser reconeguda practicant la sincronitzada?

R.?El m¨¦s bonic ¨¦s poder aportar a la sincronitzada i, sobretot a l'esport femen¨ª, un reconeixement, un estatus i un prestigi. ?s bon¨ªssim en tots els sentits que una dona sigui amb Phelps i Lochte, entre els tres millors del m¨®n.

P.?No s'aprecia el que costa guanyar cada medalla?

M¨¢s informaci¨®n

Ona Carbonell: ¡°De petita em sentia com un ¡®bitxo raro¡±

R.?Quan en guanyes una d'or, una de plata et sembla poca cosa. A la sincro ens vam desanimar. Jo vaig continuar al medaller, per¨° la sincro va passar per moments dif¨ªcils. Durant un temps vam sentir que, d'alguna manera, hav¨ªem fracassat. No ho s¨¦. Com els passa a les del waterpolo femen¨ª. S¨®n tan bones i ho han guanyat tot, de manera que si no guanyen el Mundial ja ¨¦s com si... I, ostres, ¨¦s que de vegades passen aquestes coses.

P. Quan va ser aix¨°?

R.?A partir del 2014. No vam poder anar com a equip als Jocs de Rio. Llavors sents: ¡®La sincro espanyola est¨¤ baixant molt¡¯. En canvi, aquest any, amb la Mayu [Fujiki, seleccionadora], tots tornen a confiar en nosaltres. Aix¨° ens dona un gran impuls.

P.?Vost¨¨ tendeix a menysvalorar-se? Fins i tot pensava que era pat¨¨tica cuinant.

R.?No ¨¦s que ho pens¨¦s, ¨¦s que era pat¨¨tica. Quan vaig fer el c¨¤sting de MasterChef no sabia ni fer un ou ferrat, literalment. Quan afronto un repte, sigui quin sigui, m'ho prenc tan seriosament que em torno boja... Vaig cuinar dia i nit, estudiava com si fos la selectivitat, i amb la sincro igual. No ¨¦s que em menysvalori, veig quan estic malament.

P.?No ¨¦s perill¨®s ser tan perfeccionista en la sincro?

R.?Ho ¨¦s. Acabes que no t'ho passes b¨¦. He treballat amb psic¨°legs i mental coachs i una de les coses que m¨¦s he apr¨¨s ¨¦s que, quan treballes molt per una cosa i l'aconsegueixes, no he de pensar ja en la seg¨¹ent, sin¨® gaudir d'aquest moment. I tamb¨¦, a relativitzar i a entendre que l'obsessi¨® ¨¦s bona perqu¨¨ t'ajuda a treballar, per¨° hi ha un l¨ªmit molt fi que ¨¦s dolent, que no t'ajuda.

P.?Qu¨¨ els explica a les nenes al seu campus?

R.?Ahir gaireb¨¦ em quedo a dormir amb elles tirant-nos coixins. Els dic, per exemple: ¡®Jo em poso nerviosa, jo ploro, jo he perdut, no sempre he guanyat, perqu¨¨ tendim a fer grans els nostres referents¡¯. I tots som humans, fins i tot les russes. A mi el que m'ha portat a aconseguir aquests ¨¨xits ¨¦s somiar en grans coses, des de molt petita. I treballar per fer-ho realitat, i no renunciar mai als meus somnis i als meus reptes per la por de fracassar. Un problema d'aquesta societat ¨¦s que ens fa m¨¦s por el frac¨¤s que no pas la il¡¤lusi¨® d'intentar-ho. T'entra el vertigen quan veus que potser no ho aconseguir¨¤s. He estat atrevida, perqu¨¨ sempre m'he posat reptes molt, molt dif¨ªcils. A Londres per a mi un bronze era un frac¨¤s. A qui li dius, amb dos dits de front, que un bronze ol¨ªmpic ¨¦s un frac¨¤s? I jo m'hauria mort si hagu¨¦s fet un bronze. Per sort, vaig guanyar la plata. Per a mi s¨ª o s¨ª era el meu objectiu. Les nenes no s'han de posar l¨ªmits, perqu¨¨ potser no tenen les cames perfectes o perqu¨¨ els fan por les apnees. Han de lluitar. Moltes vegades no ho aconseguiran, perqu¨¨ ning¨² ¨¦s perfecte, per¨° moltes s¨ª.

P.?No es frustra davant de rivals invencibles com Romashina?

R.??s important valorar els rivals. Quan em tiro a la piscina per a mi totes s¨®n rivals, fins i tot la que queda ¨²ltima. Les russes per m¨¦s que ho tenen tot per guanyar, per a mi s¨®n els meus rivals i s¨¦ que puc intentar batre-les. ?s el meu objectiu. Si vaig a buscar el tercer lloc, quedo quarta, segur. S¨®n unes megacracs, que pr¨¤cticament no fallen mai, una gran pot¨¨ncia... Admiro molt¨ªssim Romashina, per¨°, vaja, ella tamb¨¦ em diu: ¡®Tu tens el r¨¨cord, i jo no¡¯.

P.?Els jutges de la sincro tendeixen a ser molt conservadors?

R.?Doncs no ho s¨¦, perqu¨¨ jo estava cagada amb la meva innovaci¨® sobre Mandela (va executar en individual al son del seu discurs i va guanyar la medalla de plata) i la van valorar molt b¨¦. De vegades la gent necessita alg¨² que faci una cosa molt diferent per obrir una porta. No he perdut mai de vista que el m¨¦s important era una execuci¨® impecable amb uns elements t¨¨cnics, per¨° a part d'aix¨°, l'esport ¨¦s infinit, una eina incre?ble per a tota la societat, pels valors que representa, de fet, per tot el que diu Mandela en el seu discurs. I despr¨¦s de sis mundials vaig pensar, ¡®per qu¨¨ no faig alguna cosa diferent i aprofito que estic competint en un Mundial, que tinc moltes medalles, per, a m¨¦s de donar la m¨¤xima exig¨¨ncia esportiva, aportar alguna cosa m¨¦s?¡¯. Va ser una mica aix¨°.

P.?La c¨¤rrega emotiva deu ser immensa.

R.?Sempre que aportes un missatge t'emociones i aix¨° esgota. Nom¨¦s sentir Mandela: 'Sport has the power to change the world' (l'esport t¨¦ el poder de canviar al m¨®n...), ja m'emocionava. Sabia el que representava i el que jo volia transmetre. I quan va venir tot l'equip de Sud-¨¤frica plorant, la tele de Sud-¨¤frica... M'he sorpr¨¨s amb tot el que ha representat aix¨°.

P.?En quin punt es troba la sincro espanyola?

R.?Des que va entrar la Mayu ha fet un canvi. Tots comencen a confiar en nosaltres, comen?ant per nosaltres mateixes. ?s el millor equip hum¨¤ amb el qual he entrenat, i he passat per molts equips, tant de nedadores com d¡¯equip t¨¨cnic, tots anem a la una en tot. Hem fet unes coreografies molt bones, que ens les han valorat i que es poden perfeccionar. La sincro espanyola est¨¤ pujant cada vegada m¨¦s r¨¤pid.

P.?I els Jocs de T¨°quio?

R.?La medalla ¨¦s molt dif¨ªcil. Per¨° el primer ¨¦s classificar-nos, que ja seria un pas respecte dels anteriors Jocs. I despr¨¦s, no perdre el temps mirant les nostres rivals, sin¨® focalitzar-nos en nosaltres mateixes.

P.?No t¨¦ uns l¨ªmits, unes l¨ªnies vermelles?

R.?Mai hauria pensat que la meva carrera podia durar tant. He volgut tirar la tovallola moltes vegades, he estat al l¨ªmit moltes vegades. Per¨° no em vull posar un l¨ªmit perqu¨¨ em sorprenc a mi mateixa i, no ho s¨¦, intento viure al moment.

P.?No arriba un moment en qu¨¨ diu prou?

R. El m¨¦s dur ¨¦s el cam¨ª, m¨¦s que competir. Per¨° ser 15 anys a la selecci¨® espanyola llevant-me cada dia a les sis del mat¨ª, entrenant-me deu hores al dia, vuit hores a l'aigua, sis dies a la setmana, tenir molt poques vacances, no poder pujar les escales tranquil¡¤la patint per si potser em tor?o un turmell, arribar a casa i posar-me el gel, anar amb el mocador per no agafar cap refredat perqu¨¨ si no em saltar¨¦ l'entrenament. ?s que no tinc una vida normal, perqu¨¨ en tota la meva vida la prioritat n¨²mero u ¨¦s aix¨°. Doncs aix¨° ¨¦s el m¨¦s dur per a mi.

¡°Els reptes aliens a l'esport em fan ser m¨¦s bona esportista¡±

Ona Carbonell dissenya, dibuixa, fa xerrades de motivaci¨® a empreses, escriu llibres (Tres minutos, cuarenta segundos y sue?os de agua). I dirigeix dos campus, al SEK Catalunya, a Barcelona, a la Garriga i al CN Sabadell. Hi participen m¨¦s de 150 joves d'entre 7 i 18 anys. L'Elit Camp ha incl¨°s classes magistrals amb dues figures mundials m¨¦s de la sincro, la francesa Virginie Dedieu i la russa Vlada Chgireva.

Pregunta.?Qu¨¨ l'impulsa a fer tantes activitats?

Resposta.?Les persones del meu entorn m'han fet entendre la import¨¤ncia de culturitzar-se i de veure coses alienes al meu m¨®n. L'esportista viu a la seva bombolla i arriba un dia en qu¨¨ la bombolla esclata, et retires i no tens res i passes a ser ning¨². Ho he viscut amb molts excompanys meus. Des de sempre he tingut clar que arribar¨¤ un dia en qu¨¨ deixar¨¦ de ser 'l'Ona l'estrella'. I ser¨¦ una persona normal que busca feina. Veure altres coses, tenir altres reptes i aprendre d'altres mons m'aporten moltes coses per ser m¨¦s bona esportista. MasterChef em va fer perdre la vergonya, aprendre d'un m¨®n maqu¨ªssim com ¨¦s el de la cuina, amb una innovaci¨®, amb un perfeccionisme... Em va fer veure que hi ha mons m¨¦s durs que el meu. Totes les experi¨¨ncies que visc, el campus per exemple, m'aporten m¨¦s experi¨¨ncia, em fan aprendre certes coses m¨¦s que 15 dies d'entrenament.

P. Qu¨¨ li interessa m¨¦s?

R. El disseny, la meva col¡¤lecci¨® de banyadors, els campus, les xerrades per a empreses. T'adones que l'esport mou muntanyes i ajuda moltes persones. El dibuix m'agrada, m'encanta la pintura, soc fan de Miquel Barcel¨®, tinc la sort de coneixe'l i d'haver estat al seu estudi. Quan viatjo intento anar als museus. L'art m'apassiona. I el cinema, perqu¨¨ la sincro ¨¦s interpretaci¨®. Una persona m'ha dit que comunico molt b¨¦ i quedo b¨¦ davant de la c¨¤mera. He fet alguna cosa petita, i m'agrada. Aprens de tu mateixa.