Ni Messi ni Cristiano: Oliver Atom

La catapulta infernal ¨¦s una t¨¨cnica molt f¨¤cil. L'¨²nic que cal ¨¦s un company estirat a terra amb els peus aixecats, que s¡¯han d¡¯utilitzar com a plataforma d¡¯impuls per fer un salt insuperable i rematar a gol una pilota a¨¨ria. El resultat ¨¦s infal¡¤lible. El 100% dels casos acaba amb un turmell tor?at o una bona trepitjada a les parts que fan mal. Male?t Oliver Atom i tota la colla! No hi ha s¨¨rie m¨¦s frustrant per als nens que Campeones, aquells dibuixos que ens van fer creure que el futbol era un esport senzill i etern. Senzill perqu¨¨ la catapulta infernal no fallava gaireb¨¦ mai quan la feien els m¨ªtics germans Derrick, i etern perqu¨¨ no hi havia manera d¡¯arribar a porteria: El Peri¨®dico va publicar que el terreny de joc tenia una extensi¨® mitjana de 18 quil¨°metres. No semblava que hi hagu¨¦s cap proposta m¨¦s intel¡¤ligent a l'hora de negociar amb una mare el temps de consum televisiu-futbol¨ªstic que assegurar que s¨ª, mama, que segur que marquen aviat, i al proper gol m¡¯assec a esmorzar, un gol m¨¦s i vinc. La trampa eren les desviacions argumentals en ple partit i el que trigava un jugador a travessar tot el camp. Els partits no s¡¯acabaven mai.

Les estrelles de la s¨¨rie eren Oliver Atom i Mark Lenders, capitans rivals. Atom era el talent innat i la cara amable. Lenders era l¡¯antagonista, un lluitador admirable. Sembla natural comparar-los amb Messi i Cristiano Ronaldo. Atom jugava en col¡¤lectiu i Lenders s¡¯estimava m¨¦s que ning¨². Resulta curi¨®s que en l¡¯¨²ltim tram de la s¨¨rie Atom acab¨¦s jugant al FC Catalunya, la marca blanca sense drets del FC Barcelona; i Mark Lenders, al Piemonte, que anava de blanc i negre en clara al¡¤lusi¨® a la Juventus de Tor¨ª. La inventiva dels noms no s¡¯acaba aqu¨ª: l¡¯estrella blaugrana quan Atom arriba a la capital catalana ¨¦s un brasiler, Rivaul, en homenatge a Rivaldo.

Campeones evoca la superaci¨®, el sacrifici personal per al b¨¦ com¨². I en l¡¯edat de somiar-ho tot, aix¨° ven. Hi havia un futbolista, Julian Ross, que es desmaiava en ple partit perqu¨¨ patia del cor. Era un talent castigat per la salut. Per¨° en comptes d¡¯escoltar els metges, Ross seguia jugant per una suposada responsabilitat col¡¤lectiva. Un melodrama total. El mateix creador de la s¨¨rie, Yoichi Takahashi, va explicar al diari peru¨¤ El Comercio els problemes coronaris del Julian: ¡°Ross era millor que l¡¯Oliver. Llavors vaig decidir posar-hi fre i vaig utilitzar la malaltia¡±. Si a Maradona li van arrencar les cames al Mundial del 1994 pel seu positiu, a Julian Ross li van arrencar directament el cor.

L¡¯equip de l¡¯Oliver tamb¨¦ les va passar magres. El Benji, el porter que ho aturava tot, es va lesionar tota una temporada i el suplent oferia la mateixa seguretat que Pinto al Bar?a despr¨¦s de la lesi¨® de Vald¨¦s. Per¨° l¡¯Oliver, un bon jan, va entrenar personalment el substitut. Eres tan bon company, Oliver! El mateix Atom va acabar disputant la final d¡¯aquell curs contra l¡¯equip de Mark Lenders amb una espatlla immobilitzada i una cama tocada. Evidentment, va ser el millor jugador del partit.

El xut del tigre

Els efectes especials van fer escola. Abans d¡¯anar cap a It¨¤lia, Lenders va perfeccionar el seu xut a la platja, sota una gran tempesta. Despr¨¦s de repetir moltes vegades la mateixa acci¨®, va crear el xut del tigre. Quin canyardo tan potent! A l¡¯escola al¡¤lucin¨¤vem. Els que jug¨¤vem a futbol a l¡¯hora del pati xut¨¤vem cridant ¡°El xut del tigre!¡±, a l¡¯espera que la pilota es fongu¨¦s en una flama i trenqu¨¦s la xarxa de totes les porteries, com passava a la tele, per¨° que jo recordi no va passar mai. El que deia, molt frustrant. Tant com intentar, al cap dels anys, el salt de l¡¯¨ªdem i acabar amb un pin?ament a l¡¯esquena.

Tot i que potser el principal llegat de Mark Lenders ¨¦s la seva imatge. Va ser el primer que es va apujar les m¨¤nigues de la samarreta per disputar un partit. No s'havia vist mai. I va passar el mateix quan ?ric Cantona va apar¨¨ixer el 1996 en aquell anunci de Nike en qu¨¨ s¡¯apujava el coll de la samarreta abans de travessar un porter-dimoni amb un xut. Les escoles es van inundar de nens sense m¨¤nigues i amb el coll ben amunt.

Lenders era como el Joker de Batman. Li queia b¨¦ a tothom, per¨° el seu dest¨ª era la derrota. Nom¨¦s va aconseguir triomfar a la selecci¨® japonesa, esclar, quan jugava al costat de l¡¯Oliver i el Benji. Tots els jugadors, per cert, tenien uns ulls com plats, a l¡¯estil occidental. Takahashi sabia que a Europa jugaven els escollits, com Messi i Cristiano, tot i que el millor de tots es deia Oliver Atom.