Una soluci¨® ¡®a la portuguesa¡¯

A Portugal no paren de sorgir-li admiradors. A banda de descobrir-ne les platges i ciutats, els espanyols recorren a l¡¯exemple portugu¨¨s per retreure als l¨ªders parlamentaris la seva incapacitat per construir un Executiu estable. Portugal ¨¦s l¡¯exemple a seguir, diuen, per¨° no ¨¦s tan f¨¤cil replicar una ¡°soluci¨® a la portuguesa¡±. Fins ara, els intents de S¨¢nchez han fallat.

Les visites a Lisboa de pol¨ªtics socialdem¨°crates i d¡¯altres ideologies han anat in crescendo des que el 2015 Ant¨®nio Costa es va convertir en el primer ministre d¡¯un Govern socialista en minoria. Al principi, els que vivim i treballem a la capital portuguesa pens¨¤vem que els visitants intentaven fotografiar-se amb l¡¯home que havia frenat la caiguda de la socialdemocr¨¤cia a Europa, despr¨¦s dels descensos a Espanya, Fran?a, It¨¤lia... Per¨°, ara que han passat quatre anys, continua augmentant l¡¯admiraci¨® pel pa¨ªs ve¨ª; fins i tot la nova temporada de La Casa de Papel incorpora una integrant a la banda i el seu nom ¨¦s Lisboa.

L¡¯entusiasme, malgrat tot, acaba tergiversant la realitat. Fa uns dies vaig passar 15 minuts intentant conv¨¨ncer un amic espanyol que el ministre de Treball portugu¨¨s no ¨¦s comunista. All¨¤ no mana una coalici¨® d¡¯esquerres, sin¨® un Govern socialista.

Replicar el pacte lusit¨¤ a Espanya ¨¦s dif¨ªcil, entre altres coses perqu¨¨ ells nom¨¦s tenen un nacionalisme, el portugu¨¨s, i tampoc divideixen el pa¨ªs en autonomies. El secessionisme ¨Cper m¨¦s visites que hi facin els indepes catalans¨C est¨¤ prohibit per la Constituci¨®. Hi ha, de fet, pocs pobles tan patriotes. L¡¯himne nacional el canten amb orgull des dels comunistes fins als m¨¦s conservadors.

L¡¯anomenada geringon?a del Govern portugu¨¨s sorgeix d¡¯acords program¨¤tics a tres bandes: del Partit Socialista (PS) amb el Bloco; del PS amb el Partit Comunista i del PS amb els Verds. Va n¨¦ixer per rebutjar la investidura d¡¯un Govern de centredreta (PSD-CDS) que havia guanyat les eleccions. Arran dels acords entre partits d¡¯esquerra, Passos Coelho, el l¨ªder de la coalici¨® conservadora, no va aconseguir la majoria parlament¨¤ria per formar govern. Despr¨¦s dels pactes program¨¤tics de les esquerres, discutits i signats per separat ¨Cni tan sols hi va haver foto de fam¨ªlia¨C, Costa va formar ¡°el seu¡± Executiu, que, a l¡¯igual que la presid¨¨ncia del Parlament i altres institucions p¨²bliques, van ser ocupats del tot per pol¨ªtics socialistes.

No hi ha dos pa?sos que siguin iguals, ni unes circumst¨¤ncies exactes. Les claus de la soluci¨® portuguesa es basen en els resultats electorals i en acceptar el mal menor per evitar el major (en aquest cas, la repetici¨® de govern de centredreta que va aplicar l¡¯austeritat de la troika).

L¡¯endem¨¤ del recompte electoral del 2015, vaig participar en un sopar en un restaurant lisboeta al costat del Tajo amb empresaris i periodistes. Durant una animada, fins i tot irada, discussi¨®, un dels homes m¨¦s rics de Portugal va afirmar amb la rotunditat que nom¨¦s donen els diners: ¡°El PCP no pactar¨¤ mai amb un partit que no ha guanyat; s¨®n seriosos, s¨®n comunistes¡±. Van pactar. El motiu essencial va ser la proporci¨® de vots. Els comunistes portuguesos, molt forts sindicalment i gens propicis als vaivens (continuen sent marxista-leninistes), van obtenir el 8,2% dels vots; el Bloco, la nova esquerra agermanada amb Podem i disposada a pactar amb els socialistes, un 10,2%. Costa, amb el 32,2%, tenia un pes molt m¨¦s elevat que els futurs socis parlamentaris, per¨° nom¨¦s sumaven la majoria si anaven tots plegats. Els equilibris electorals a Espanya s¨®n diferents, per¨° comparteixen una coincid¨¨ncia: si l¡¯esquerra no va unida, ¨¦s impossible que governi i obre un panorama dif¨ªcil d¡¯entendre per als seus votants.

Portugal suma quatre anys estables, creixent, reduint la desigualtat i convertint-se en un exemple internacional. L¡¯entesa entre els socis no treu que en la campanya electoral de setembre, el Bloco i el PC intentin impedir la majoria absoluta socialista. Un Govern de dretes est¨¤ descartat, tenint en compte la desuni¨® i la manca de lideratge dels conservadors.

Els l¨ªders portuguesos tornaran de vacances disposats, com sempre, a la negociaci¨®. Pel que es va veure en el recent debat d¡¯investidura, l¡¯exemple de di¨¤leg portugu¨¨s no ha servit de gaire. Fins i tot ¨¦s molt possible que els ve?ns tinguin Govern abans que nosaltres. Av¨ªs a compatriotes: penjar¨¦ el tel¨¨fon al proper que em deixi anar all¨° de ¡°menos mal, menos mal que nos queda Portugal¡±. Sembla que no ens queda.

La soluci¨® a la portuguesa ha fracassat ¨Cde moment¨C a Espanya. Hi ha molts condicionants ¨Ccom l¡¯independentisme¨C que compliquen que es repliqui, per¨° s¨ª que hi ha formes i maneres que es poden copiar: la paci¨¨ncia (per aconseguir pactes a diverses bandes), la const¨¤ncia (per fer-los complir durant quatre anys) i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯egolatries.