Els refugis que Franco va construir a Barcelona

No tots els 1.400 refugis antiaeris que hi va haver a Barcelona van ser per defensar la poblaci¨® dels bombardejos, sobretot, de l'aviaci¨® feixista durant la Guerra Civil. Per descomptat, la immensa majoria (¨¦s dif¨ªcil donar-ne xifres exactes) es van excavar durant el conflicte, per¨° Franco tamb¨¦ va fer refugis antiaeris. La ingent obra de construcci¨® duta a terme a la capital catalana des de finals del 1936, sota el Govern republic¨¤, va tenir continu?tat quan les tropes franquistes van entrar victorioses a la ciutat el gener del 1939 i una vegada acabat el conflicte. El Servei d'Arqueologia de Barcelona ha presentat un meticul¨®s informe, signat pels arque¨°legs Jordi Ramos i Carme Mir¨®, que documenta l'aprofitament de molts t¨²nels i la construcci¨® de nous conductes subterranis de protecci¨®. ¡°Franco tenia por d'una intervenci¨® militar a¨¨ria durant la Segona Guerra Mundial¡±, apunta Jordi Ramos.

M¨¢s informaci¨®n

L'¨²ltim refugi de Barcelona

Un refugi in¨¨dit

Barcelona recorda els bombardejos amb una exposici¨®, un llibre i un ¡®mapping¡¯

De fet, ja el gener del 1941, en plena Segona Guerra Mundial, un decret del Ministeri de l'Ex¨¨rcit citat a l'estudi crea la Direcci¨® Nacional de Defensa Passiva i del Territori ¡°per dirigir i reglamentar la protecci¨® de la poblaci¨® i dels recursos i riqueses de tot ordre contra les possibles agressions a¨¨ries¡±, es llegeix al decret. ¡°Continuaven pensant en la guerra¡±, argumenta Jordi Ramos. ¡°A m¨¦s de la por d'un atac aliat durant el conflicte a Europa, Franco no les va tenir totes fins que Espanya va entrar a les Nacions Unides [el 1955] i fins i tot encara m¨¦s tard¡±. L'informe mostra una carta arqueol¨°gica de Barcelona el 1962 amb la ubicaci¨® de 153 refugis i, fins i tot, 16 refugis topografiats entre el 1969 i el 1973 per Clabsa, empresa del clavegueram p¨²blic.

Des del punt de vista documental, ¨¦s dif¨ªcil donar una xifra exacta de tots els refugis, perqu¨¨ molts apareixen en llistats de diversos arxius per¨° no en queda rastre; d'altres apareixen duplicats; alguns se sap que van existir per¨° no hi ha cap prova documental que ho certifiqui...

La direcci¨® creada el 1941 va heretar bona part del treball de les Juntes de Defensa Passiva de la Rep¨²blica, responsables de la construcci¨® dels refugis entre el 1936 i el 1939. All¨¤ van continuar treballant molts dels arquitectes que havien projectat t¨²nels fins aleshores i que no van ser ¡°depurats¡± que, per exemple, van descartar la construcci¨® de refugis en mines per la seva perillositat, van finalitzar 111 refugis i en van comen?ar la construcci¨® de 155 m¨¦s.

Dos anys m¨¦s tard, el 1943, un altre decret del r¨¨gim insistia en la protecci¨® civil: ¡°A totes les poblacions del territori nacional de m¨¦s de 20.000 ¨¤nimes i en totes aquelles altres de menor poblaci¨® en qu¨¨ per la seva import¨¤ncia estrat¨¨gica es pensi que puguin ser objecte preferent d'agressions a¨¨ries, ser¨¤ d'obligaci¨® inexcusable executar les obres necess¨¤ries per protegir els habitants dels immobles disposant dels ¡®locals refugi¡¯ necessaris¡±. A Catalunya, a m¨¦s de Barcelona, que llavors tenia 1.081.000 habitants, poblacions amb m¨¦s de ¡°20.000 ¨¤nimes¡± eren Badalona, l'Hospitalet, Manresa, Matar¨®, Sabadell, Terrassa, Igualada, Vilanova i la Geltr¨², Lleida, Girona, Figueres, Tarragona, Reus i Tortosa.

L'estudi del Servei d'Arquitectura, que ha desgranat arxius militars d'?vila, Salamanca o Madrid, arquitect¨°nics i de particulars, aporta un pla amb la ubicaci¨® de 22 refugis finalitzats entre el 1943 i el 1945. S'observa que la majoria pertanyen a edificis de la zona noble de la ciutat (Eixample i Gr¨¤cia), com l'actual edifici Windsor, a la Diagonal; la seu d'Apple, al principi del passeig de Gr¨¤cia; l'antic teatre Calder¨®n, a la Rambla de Catalunya; l'actual hotel Montblanc, a la Via Laietana... L'amena?a sobrepassava la de l'armament convencional fins aleshores: els refugis havien de ser de formig¨® armat i, a m¨¦s, ¡°s¡¯hi ha de construir o almenys preveure, una avantcambra o exclusa per a protecci¨® contra agressions qu¨ªmiques a l'exterior¡±, es llegeix al decret firmat per Franco. La Defensa Passiva, de fet, va elaborar unes ¡°Instruccions especials per a la defensa contra els efectes de la bomba at¨°mica¡±.

Els refugis recuperats i de nova construcci¨® podien protegir 600.000 habitants, prop d'un 60% de la poblaci¨®. Per a la resta, es van fer detallats estudis d'evacuaci¨® en cas d'agressi¨®, aix¨ª com actuacions sobre els principals generadors d'energia de la ciutat, b¨¤sicament a les conques del Llobregat i del Bes¨°s, per deixar-la a les fosques en cas d'atac.

Una autenticitat del poble de Barcelona

¡°Els plans en plena guerra demostren tant la por com la gran organitzaci¨® de la societat¡±, explica Carme Mir¨®, que remarca que la construcci¨® de refugis va ser una autenticitat del poble de Barcelona. La Guerra Civil va suposar un canvi de paradigma crucial: la ciutat va deixar de ser rereguarda per convertir-se en camp de batalla. A partir de llavors, els fronts de guerra arribarien a les poblacions urbanes: ¡°Confio que els nostres conciutadans demostraran que s¨®n capa?os de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona¡±, va dir Winston Churchill, primer ministre brit¨¤nic, quan va tenir clar que la Segona Guerra Mundial castigaria les ciutats angleses igual que la Guerra Civil espanyola havia castigat Barcelona (i tantes altres poblacions espanyoles).

Tanmateix, la imatge dels ve?ns agafant el pic i la pala i posant-se a excavar passadissos subterranis pel seu compte queda una mica idealitzada. ¡°Els refugis es van fer sota la supervisi¨® dels sindicats d'arquitectes i, ja en ¨¨poca franquista, sota la del Col¡¤legi d'Arquitectes¡±, insisteix Mir¨®. La m¨¤ d'obra ve?nal, efectivament, va ser important¨ªssima. La ciutat ¡°es va despertar¡± despr¨¦s de la guerra plena de runa, pedres despreses, terra... material que va servir per tapar molts refugis amb compte per poder tornar-los a obrir en cas de necessitat.