Mor Carlos P¨¦rez de Rozas, dissenyador de diaris, col¡¤lega desbordant d¡¯amistat

Qu¨¨ estrany. No ens podr¨¤ parlar en el seu propi comiat. Ell, que ha entonat tantes vegades el nostre ad¨¦u col¡¤lectiu, amb afecte infinit, amb adjectius meravellosos, amb passi¨® desbordant, amb complicitat ¨ªntima i fera a germans, parents, amics, col¡¤legues. Acaba de morir a Madrid, on estava retornant a casa d'un viatge a Extremadura, d'un atac inesperat, sobtat i fulminant.

Carlos P¨¦rez de Rozas y Arribas (Barcelona, 1948), fill i net de fotoperiodistes, ha estat, fins fa unes hores, un periodista total. Un dissenyador de diaris innovador i respectat. Un comentarista esportiu que no deixava ning¨² indiferent. Un professor de Ci¨¨ncies de la Informaci¨®, a la Pompeu Fabra, admirat, ovacionat i adorat pels seus alumnes de diferents continents.

Nom¨¦s va fer una excepci¨® al seu imperatiu de repartir totes les abund¨¤ncies, en riures, en amistat, en disponibilitat per tirar un cable a tothom qui ho necessit¨¦s. Era la seva estranya humilitat professional sobre si mateix, que tant contrastava amb el regal d'elogis a tots els altres. Per aix¨° ¨¦s de just¨ªcia reparadora destacar la seva excel¡¤l¨¨ncia en l'ofici de narrar la vida, gaireb¨¦ sempre des de la imatge: la intend¨¨ncia de la confecci¨®, del disseny gr¨¤fic, de la infografia.

Va comen?ar primer a Destino, d'on a principis dels setanta va ser objecte d'una maldestra purga ideol¨°gica nacionalista que va acabar amb el seu lloat N¨¦stor Luj¨¢n (qui el va il¡¤lustrar a consci¨¨ncia en el bon menjar), i m¨¦s tard al Brusi (Diari de Barcelona) de Josep Pernau, i d'Antonio Franco, el seu amic de l'¨¤nima. Amb Ferm¨ªn V¨ªlchez va dissenyar completament de nou El Peri¨®dico de Catalu?a el 1978; va ser responsable de confecci¨® d'EL PAIS-Catalu?a; i despr¨¦s va rejovenir la imatge de La Vanguardia --on va treballar m¨¦s de vint anys, fins al 2008¡ªi Mundo Deportivo. Va dirigir des de l'estudi de Cases i Associats el redisseny de nombrosos diaris a Am¨¨rica Llatina, a It¨¤lia, a Europa de l'Est. I va participar com a comentarista esportiu a RAC-1, a TV-3, 8-TV i Betev¨¦.

All¨¤ on va ser va recollir ¨¨xits professionals, per la seva sobrietat i bon gust heretat de la precisi¨® fotogr¨¤fica familiar, her¨¨ncia de la qual tan satisfet es mostrava. I per qu¨¨ estava al corrent no nom¨¦s de les ¨²ltimes tend¨¨ncies internacionals, sin¨® tamb¨¦ de les inquietuds i desitjos dels joves, que el consideraven tant un mestre com un germ¨¤ gran.

Per la seva bonhomia, el seu domini de l'adjectivaci¨® superlativa (gaireb¨¦ tot all¨° ali¨¨ era per a ell ¡°grandi¨®s¡±, ¡°meravell¨®s¡±, ¡°gran, gran, gran¡±), la seva disposici¨® a demanar per als altres i a donar als altres sense fre, s'havia convertit en un personatge familiar molt conegut, molt entranyable en la seva Barcelona natal. Aix¨ª que Carlos no deixa, sin¨® que obre un forat de proporcions poc calculables. En primer lloc per a la seva dona i c¨°mplice principal, Carmen Canut, advocada i editora de la qual tant va aprendre i a la qual tantes vegades va dispensar, no nom¨¦s privadament, sin¨® tamb¨¦ p¨²blicament i sense empatx, el seu optimista i seductor ¡°T'estimo, t'estimo, t'estimo¡±. I per al seu fill Carlos, que sap com d'orgull¨®s d'ell se n'ha anat. I per a les nombroses tribus dels Canut i els P¨¦rez de Rozas. Per¨° tamb¨¦ per a tots aquells amb qui coincidia per primera vegada, ja fossin companys principiants de golf o conductors d'autob¨²s. Ell ja no hi ¨¦s. Nosaltres ens quedem molt m¨¦s sols. I el m¨®n s'ha tornat menys amable.