Gustavo Dudamel brilla entre fades i un poder¨®s tit¨¤

Gustavo Dudamel va obtenir un ¨¨xit rotund en el seu debut al Festival Castell de Peralada (Girona) dissabte al capdavant d'una formidable i entregada Mahler Chamber Orchestra plena de m¨²sics joves. Amb una lectura poderosa de la Simfonia n¨²m. 1, Tit¨¤, de Gustav Mahler, el director vene?ol¨¤ va tancar amb magnific¨¨ncia una vetllada que a la primera part va tenir el glamur afegit de veure'l a l'escenari per primera vegada al costat de la seva dona, l'actriu Mar¨ªa Valverde. Malgrat les bones intencions, la versi¨® que van oferir d¡¯El somni d'una nit d'estiu, de Felix Mendelssohn, va perdre for?a pels nervis i la narraci¨® discreta a c¨¤rrec de la jove int¨¨rpret espanyola.

Les fades i els follets que habiten el bosc rom¨¤ntic de la com¨¨dia de William Shakespeare, als quals Mendelssohn va donar un vol rutilant amb una m¨²sica incidental d'atmosferes m¨¤giques, no van beneir Mar¨ªa Valverde en el seu baptisme concertant a Peralada. Molt nerviosa, entre titubejos, decalatges i entrades en fals ¡ªesperant sempre les indicacions del seu marit¡ª, va alternar moments dol?os en qu¨¨ va donar veu i encant natural al murri Puck, esperit al servei d'Oberon, amb altres episodis de la narraci¨® de dicci¨® borrosa i poc carisma teatral.

Musicalment els moments m¨¦s bonics i majestuosos van sonar en la prodigiosa obertura, exemple de precocitat ¡ªMendelssohn la va escriure el 1826, amb 17 anys¡ª i geni musical. Les fustes i les cordes volaven amb agilitat, precisi¨® i encant, i en les crides dels ca?adors, els metalls radiants mostraven la fantasia po¨¨tica i dram¨¤tica d'un compositor que Wagner, antisemita furibund, va plagiar amb molta barra.

Dudamel va subratllar els efectes m¨¤gics i la transpar¨¨ncia orquestral en una versi¨® il¡¤lustrada amb imatges projectades en tres pantalles situades en els laterals i el fons del gran escenari que poca cosa van aportar a una m¨²sica que ho diu tot. La versi¨® va comptar amb les actuacions solvents i inspirades de la soprano Mercedes Gancedo, la mezzosoprano L¨ªdia Vinyes-Curtis i el Cor de Noies de l'Orfe¨® Catal¨¤, ben ensinistrat per la seva directora, Buia Reixach.

Ni el ganxo de Dudamel, ni el glamur afegit de veure en acci¨® el fam¨®s matrimoni en un escenari van aconseguir exhaurir les entrades a Peralada. Van quedar moltes butaques buides a l'enorme Auditori Parc del Castell i despr¨¦s de l'obra de Mendelssohn, alguns espectadors van aprofitar el descans per no tornar. Ells s'ho van perdre, perqu¨¨ el millor de la vetllada, amb molta difer¨¨ncia, va ser l'extraordinari Mahler, servit amb bellesa sonora i colors fascinants per una orquestra que passeja amb orgull el nom del genial compositor bohemi.

Dudamel va recrear amb detalls delicats i cambr¨ªstics una simfonia, la Tit¨¤, batejada aix¨ª fent refer¨¨ncia a la novel¡¤la de l'escriptor Jean Paul Richter, l'al¨¨ rom¨¤ntic de la qual il¡¤lumina la partitura. Dudamel coneix a fons la partitura, que va marcar els seus primers passos com a director sota la guia de Jos¨¦ Abreu, ¨¤nima del sistema vene?ol¨¤ que avui tants pa?sos tenen com a referent per oferir un futur professional a joves desfavorits. De fet, la pres¨¨ncia de 40 joves m¨²sics de tot el m¨®n a la plantilla de la Mahler Chamber Orchestra va atorgar una for?a devastadora a la vetllada.

Com a imaginatiu i apassionat int¨¨rpret mahleri¨¤, Dudamel va perfilar una lectura de temps molt r¨¤pids, gaireb¨¦ vertiginosos en l'espectacular i agitat moviment final. Molt ben planificat, des dels murmuris de la naturalesa del primer moviment als greus accents de la marxa f¨²nebre del tercer, el director vene?ol¨¤ va animar el relat simf¨°nic amb un ¨²s po¨¨tic del rubato, accelerant i retardant el ritme per recrear detalls bell¨ªssims, en la l¨ªnia marcada per ap¨°stols pioners del sinfonisme mahleri¨¤ com Willem Mengelberg i Bruno Walter.