Mar blava entre arr¨°s crem¨®s

Una nit de setembre de 1918 l¡¯escriptor Josep Pla i el seu amic Herm¨®s van arribar amb el seu vaixell a la cala d¡¯Aiguablava, a Fornells, per¨° era tan fosc que no sabien si hi havia alg¨². Van fer un crit i va sortir un pescador. Van sopar a casa seva uns molls, vi rosat i galetes. Despr¨¦s, roquill: caf¨¨, conyac i sucre amb unes gotes de llimona. Els va envair un dol? ensopiment: ¡°Jo em deia si aquell ambient somnolent trobat a Fornells podia ser, potser, l¡¯ess¨¨ncia de la felicitat en aquest m¨®n¡±. Ara les impressions s¨®n diferents, ¨¦s clar: arribes a Aiguablava i et preguntes si deu haver quedat alg¨² fora, sembla que tothom ¨¦s all¨¤, amuntegat a la petita platja. ?s comprensible que tothom vulgui venir a aquests exquisits paratges de la Costa Brava, per la seva bellesa i perqu¨¨ tenen cert estatus, d¡¯ideal pijo catal¨¤. A la cantonada de la platja, en un lloc envejable, hi ha des de 1950 el xiringuito Toc al Mar.

¡°Els visionaris van ser els meus avis¡±, explica Alfons Garreta, que treballant al restaurant des de fa 32 anys, des de petit. Com tots els xiringuitos d¡¯aquest viatge, l¡¯origen est¨¤ en uns avis. Eren de Palafrugell i els caps de setmana anaven amb el vaixell a la cala. Els agradava tant que al final van comprar unes casetes de pescadors, que van acabar sent el restaurant. Aqu¨ª Garreta ha servit reines i princeses, entre gent corrent i amb preus normals. ?s una alqu¨ªmia dif¨ªcil, per¨° a Toc al Mar veus que les classes es barregen amb naturalitat.

Hi ha personatges de c¨¤sting de Gran Hermano, amb pinta d¡¯haver sobreviscut a una guerra, quan probablement encara no s¡¯hagin recuperat del cap de setmana. Ells semblen molt mascles, s¨®n parelles en les quals perceps que elles tenen un paper subaltern i aix¨° que ja som tots molt moderns. Tamb¨¦ se senten converses de joves amb la camisa ben planxada que s¡¯expliquen vacances incre?bles perqu¨¨ fan surf en llocs ex¨°tics, encara que una vegada a Nicaragua hi va haver inundacions, i on eren ells no hi va haver onades: ¡°Experi¨¨ncia superdolenta¡±. Una conversa de surfistes pot ser mortalment avorrida, com un sopar de metges o periodistes. Per¨° moltes parelles estan en silenci, es respira pau perqu¨¨ la vista es perd en el blau intens del mar, que ¨¦s tan antic. ?s ple de barquetes blanques. ?s un lloc d¡¯ancoratge des del segle III abans de Crist, un bon lloc per esperar el vent abans de remuntar el cap de Begur, com Pla aquella nit de 1918. On es banya la gent hi han trobat tres restes romanes. ?mfores b¨¨tiques amb salaons, una banya de c¨¦rvol utilitzada com a fetitxe. Mentre assaboreixes un arr¨°s crem¨®s amb llagostins penses que la civilitzaci¨®, al final, ha aconseguit grans coses.

Quan els Garreta van obrir el restaurant les barres de gel venien en burro. ¡°No hi havia ni Coca-Cola, nom¨¦s sarsaparrella¡±, recorda l¡¯Alfons. Assegura que tampoc no hi havia els pins, eren tot vinyes. Van comen?ar venint fam¨ªlies d¡¯industrials de Barcelona, burgesia local. El 1965 van obrir un parador, encara que est¨¤ tancat per obres des de 2017. El potencial de la costa blava catalana es va veure aviat, la denominaci¨® de Costa Brava neix el 1908, en un article del periodista i pol¨ªtic Ferran Agull¨® que deia aix¨ª: ¡°?s brava, riallera, fant¨¤stica i dol?a, treballada pels temporals a cop d¡¯onades com un alt relleu i brodada de petons de bonan?a amb una exquisitat de monja pacient per a qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps¡±. En una oficina de turisme potser avui s¡¯expressaria d¡¯una altra manera aix¨° de la monja pacient.

Per¨° sobre qui va posar el nom de Costa Brava hi ha el cl¨¤ssic embolic, i Pla situa l¡¯origen precisament en aquesta cala. Garreta assenyala a l¡¯altra punta de la badia, a l¡¯hotel Aiguablava, a Fornells: ¡°All¨¤ va ser on diuen que el van inventar¡±. S¡¯hi arriba caminant pel cam¨ª de ronda, el sender de les rondes de la Gu¨¤rdia Civil. Aquesta costa esquitxada d¡¯amagatalls naturals, propera a Fran?a, va ser excel¡¤lent per al contraban. T¡¯imagines els ve?ns torejant els agents. L¡¯hotel, ara de quatre estrelles, va ser obert el 1934 per Clareta Capella, per¨° abans ja n¡¯hi havia un altre, El Parad¨ªs, del seu futur gendre. Pla anava molt per all¨¤ i, segons el seu relat, aix¨° de ¡°Costa Brava¡± va sorgir en un sopar el 1905. A les postres, evidentment. Ho hauria dit Bonaventura Sabater, Xiquet, amo de l¡¯hotel i Agull¨®, que hi era present, despr¨¦s ho va posar per escrit. La fam¨ªlia de Capella va seguir amb l¡¯hotel, quatre generacions m¨¦s, i a la recepci¨® hi ha un diploma de 1973 que la va nomenar ¡°pionera de l¡¯hostaleria a Girona¡±. Al bar hi ha fotos de Kirk Douglas, John Wayne, Eddy Merckx, quan van estar per la zona.

Com en tots els xiringuitos amb hist¨°ria d¡¯aquest viatge, Garreta sent que ha perdut alguna cosa pel cam¨ª. Encara que el negoci hagi significat prosperitat, troba a faltar temps m¨¦s tranquils, el parad¨ªs perdut. ¡°Als setanta va arribar el turisme i all¨° es va acabar¡±, confessa. A la sobretaula un grup d¡¯amics demana uns gint¨°nics ¡°per baixar¡±. Un altre, un xupito de Baileys, que es continua portant. Una fam¨ªlia pregunta si els poden posar les sobres de la paella per emportar-se-les, encara que despr¨¦s demanen postres.

Com a apunt final d¡¯aquest viatge puc dir que, despr¨¦s de llegir centenars de ressenyes d¡¯usuaris, no hi ha un sol restaurant de la gal¨¤xia sense una cr¨ªtica ferotge d¡¯alg¨² que descriu la seva experi¨¨ncia com el pitjor dia de la seva vida. Hi ha gent que pateix molt, potser massa. I una altra cosa: una cosa notable d¡¯aquesta ruta de dotze dies, enganxant l¡¯orella a converses alienes, de Gal¨ªcia a Almeria, de M¨¤laga a Girona, mentre a Madrid es debat el futur Govern d¡¯Espanya, ¨¦s que ni una de sola, ni una, ni un segon, no va ser sobre pol¨ªtica.